Autopista o persiana?

AUTOPISTA O PERSIANA?

28/04/10 13:36. Lleida (Segrià)

Firebikes (amb els frens cremant)

FIREBIKES (AMB ELS FRENS CREMANT)

21/03/09 21:11. Lleida (Segrià)

Un dia especial

 

Els carrers plens de gent alegre i entusiasta, les parades de llibres i roses a l'aire lliure, els famosos de la ràdio i de la tele fent el programa en directe, al carrer i de cara al públic, … A ningú se li escapa: avui és un dia especial. Som a Catalunya i avui és Sant Jordi!

És un dia molt bonic per passejar pel carrer, per mirar les parades de llibres, per comprar-ne algun (no, no està prohibit comprar llibres), comprar també alguna rosa per a l'estimada (i per la mare).  Un dia molt especial per a tots aquells qui estimen a algú altre. Una oportunitat més per declarar l'amor i l'admiració a aquella persona tan especial.

Un dia especial per als llibreters, que en poques hores vénen el que no està escrit (mai més ben dit), i aprofiten per portar als autors de moda per a què signin i dediquin els seus llibres a la seva parada, i així arrosseguin a una munió de gent àvida per saludar a aquell autor o autora, i de passada que comprin el llibre a la seva parada i no a la del costat (el negoci és el negoci).

Un dia especial per a les editorials, que enfoquen bona part del negoci anual en una jornada com aquesta i, tret d'alguns premis literaris importants, la data de sortida a la venda dels llibres està meticulosament planificada per fer-la coincidir amb les setmanes immediatament anteriors a la data d'avui, per tal que tots els llibres tinguin temps d'arribar a les prestatgeries de les llibreries.

Un dia especial per a les floristeries que, a part de Tots Sants, deu ser l'únic dia en què els homes van de forma massiva a comprar roses. Els estudiants també fan els seus dinerets revenent roses i aprofitant els beneficis per finançar-se el viatge de final de curs. El preu de les roses també és una cosa que es podria discutir, però mentre la gent ho pagui…

Un dia especial per als estudiants, que faran una festa a l'escola, i inclús alguns d'ells podran exposar la seva creativitat literària participant als Jocs Florals.

Seria un dia especial per als polítics si, igual que les llibreries i floristeries, igual que els presentadors de la ràdio i la televisió, igual que alguns estudiants, … sortissin al carrer i parlessin amb la gent per veure què passa a peu de carrer. Inclús podrien celebrar les reunions i els plens al mig d'una plaça envoltada de graderies! Però tranquils, que això no ho faran. No mentre es puguin exposar a les crítiques, vilipendis i insults a que els sotmetrien alguns ciutadans, sense fer-se cap foto ni rebre res a canvi.

Hi ha qui reivindica que Sant Jordi sigui declarat oficialment com a Diada Nacional de Catalunya amb tot el que això comporta. Jo no hi estic gens d'acord: seria un dia de festa al treball on la gent aprofitaria les primeres calors de la primavera per marxar on fos, i els carrers quedarien buits i tristos, es perdria ràpidament la tradició de comprar i regalar roses i llibres, i ja no tindria l'encant que se li suposa a una festa com aquesta. Vaja, el mateix que és ara l'11 de setembre, un dia on a part de les senyeres als balcons, les sardanes i els castellers a les places, i alguna que altra reivindicació, ja no dóna més de sí. De la ruqueria que fan els polítics de portar flors i fer-se la foto a l'estàtua de rigor ja no cal dir res. Si Sant Jordi fos festiu, es perdria un dels trets identitaris de la cultura catalana.

Jo no vull un Sant Jordi com l'11 de setembre! Jo vull un Sant Jordi amb els carrers plens de gent!

P.D.: a mi la rosa m'agrada regalar-la de color vermell, amb espiga i lligada amb la senyera. Un clàssic que mai falla!

Res és real. Em creurieu si us digués que em persegueix un submarí groc?

Hi havia una vegada… o potser dues… que hi havia un paradís no terrenal anomenat Pebrelandia.

A aquestes alçades els iniciats ja hauran descobert que avui això va dels BEATLES (tothom dret i fent reverències si us plau). I és que la primera frase d'aquest post és el principi de YELLOW SUBMARINE, una pel·lícula històrica i una icona del pop art, la psicodelia, l'animació i el surrealisme.

Alguns "entesos" la van catalogar com a pel·lícula infantil. Pitjor per ells. Jo la considero una obra mestra avançada per la seva època i amb una temàtica plenament vigent avui en dia i a qualsevol altra època de la història, si es fan les adaptacions pertinents, és clar.

Encara recordo quan fa més de 10 anys vaig patejar-me totes les botigues de Lleida i part de l'estranger (no és broma, també vaig pujar a Andorra) per comprar el DVD de la pel·lícula i no hi va haver manera… L'únic que vaig trobar va ser el disc de la banda sonora (una altra obra mestra amb moltes peces clàssiques dels Beatles), que vaig comprar ipso-facto. S'haurà de buscar per l'ebay a veure si el trobem bé de preu.

De moment haurem de conformar-nos amb el Youtube per veure el tràiler i la pel·lícula completa.

Si al final algú s'anima a veure tota la pel·lícula, li recomano fervorosament que es miri la versió original subtitulada. Escoltar la música, les veus i els acudits en anglès no té preu, i es pot seguir perfectament amb els subtítols en castellà.

Au, petonets i abraçades per tothom!

 

P.D.: he mirat una mica per Internet i he trobat una web on hi ha una imatge de la pel·lícula original preparada per descarregar i gravar-la en un DVD. Si a algú li interessa que deixi un comentari amb el seu e-mail i ja farem "invents" OK?

Diari Pop: PULP - Common People vs MANEL - La Gent Normal vs VOLL DAMM - Anunci Març 2010

Avui no tenim una cançó. Tampoc en tenim dues com a vegades us havia posat. Senyores i senyors avui tenim tres cançons! Uuuueeeeeeeeeee!!

Bé, en realitat són tres versions de la mateixa cançó, i malgrat que no siguin gaire conegudes, si mireu una mica els anuncis de la tele, potser us soni alguna d'elles.

L'original és COMMON PEOPLE dels PULP. Què dir de Pulp? Grup anglès amb més de 20 anys de trajectòria però amb poques cançons conegudes fora de les Illes Britàniques. Common People va ser el seu gran èxit, un clàssic de la millor època del Britt Pop, quan Blur i Oasis treien 1 o 2 discos cada any, es barallaven acaparant fans, portades de revistes, aforaments a concerts i festivals, nombre de discs venuts, insults mutus, i altres coses que, desgraciadament, han passat a la història. Era com el Barça i el Madrid d'aquesta lliga de futbol, que semblen antagonistes i tothom parla d'ells, i la resta queden en un 2n o 3r pla i ningú se'ls mira. Però darrera dels grans monstres sempre hi ha bèsties menudes que van fent la seva feina: Pulp, Suede, Supergrass, Paul Weller, Catatonia, Manic Street Preachers, Stereophonics, … són aquelles bandes més desapercebudes, però que tenien grans himnes com el que us porto avui.

 

La segona cançó és una versió del Common People que han fet els MANEL, i com que la lletra de la cançó l'han traduïda al català, el títol no podia ser menys i l'han anomenada LA GENT NORMAL. És una versió exquisida, amb instruments exòtics i força eclèctica, al més pur estil Manel. M'encantaaaaaaaa!!

 

I finalment us porto l'última versió que he sentit, que han aprofitat els nois de VOLL DAMM per posar-la a la seva darrera campanya publicitària. La cançó no sé de qui és (si algú ho sap agrairia que m’ho digués), però l'anunci està molt i molt bé.

 

Au doncs, 3 pel preu d'1. Visca la crisi!

Petons i abraçades per tothom!

 

 

PULP – Common People (lyrics)

She came from Greece she had a thirst for knowledge,
she studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I,
caught her eye.
She told me that her Dad was loaded,
I said "In that case I'll have a rum and coca-cola."
She said "Fine."
and in thirty seconds time she said,

"I want to live like common people,
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people,
I want to sleep with common people,
like you."

Well what else could I do -
I said "I'll see what I can do."
I took her to a supermarket,
I don't know why but I had to start it somewhere,
so it started there.
I said pretend you've got no money,
she just laughed and said,
"Oh you're so funny."
I said "yeah?
Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people,
you want to see whatever common people see,
you want to sleep with common people,
you want to sleep with common people,
like me."
But she didn't understand,
she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop,
cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool,
pretend you never went to school.
But still you'll never get it right,
cos when you're laid in bed at night,
watching roaches climb the wall,
if you call your Dad he could stop it all.

You'll never live like common people,
you'll never do what common people do,
you'll never fail like common people,
you'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw,
because there's nothing else to do.

Sing along with the common people,
sing along and it might just get you through,
laugh along with the common people,
laugh along even though they're laughing at you,
and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.

I want to live with common people,
I want to live with common people etc...

 

 

MANEL – La Gent Normal (lyrics)

S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és tant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:

Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…

Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no entenia res… I m’agafava del bracet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.

No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…

Surrealisme

Aquesta és l’escena més surrealista que he vist en molt de temps:

 

Després d’això és clar:

 

I sempre després de Déu-nostre-senyor-Al-cel-sigui:

 

I per damunt de tots: ELS NOSTRES ESTIMATS GERMANS MARX ! ! :

 

 

Un petonet molt fort a tothom.

Ja no em creuré cap fotografia que vegi. Fins on arribarem?

Acabo de veure un vídeo de demostració d'una nova eina que sortirà properament amb el Photoshop CS5 i m'he quedat bastant al·lucinat. L'eina en qüestió s'anomena Content-Aware Fill (no sé quin nom li posaran en castellà) i ve a ser un tampón de clonar en plan bèstia, però que mooooolt bèstia.

Us convido a mirar el vídeo en qüestió i opineu vosaltres mateixos, sobretot a partir del minut 2:30:

 

Què? Espectacular, no? Una passada. S'hauran de veure i provar in situ les diferents possibilitats d'aquesta novetat, però és una eina gairebé feta a mida per a mandrosos com jo, i la primera impressió no pot ser més bona.

Després del xoc inicial, m'han vingut al pensament tota una sèrie de preguntes i reflexions:

• Com em podrà ajudar aquesta eina a fer millors les meves fotografies?
• Fins a quin punt deixarà de ser important la planificació d'una fotografia, si després podem fer i desfer tot el que vulguem a l'ordinador?
• L'encant que tenia la fotografia tradicional o analògica, es perdrà definitivament amb la fotografia digital?
• Aquestes noves eines no desvirtuen la tasca del fotògraf professional?
• Amb la complexitat cada vegada més gran de les càmeres, flashos, disparadors, fonts de llum, etc, i les enormes possibilitats que dóna la informàtica… s'haurà de crear una especialitat de fotògraf abans de disparar la càmera (que planifiqui l'execució i que realitzi la fotografia), i una altra especialitat per després de disparar la càmera (que processi la fotografia a l'ordinador de la millor manera per tal d'obtenir l'efecte final)? Tal i com van les coses no ho trobaria gens descabellat, sobretot per a grans estudis de fotografia, si és que no ho fan ja.
• Fins on arribarem amb el retoc d'imatges digitals?
• Quan observem una fotografia en una exposició, un diari, una revista, una pàgina web, … com podem saber que es tracta d'una imatge "real", que no està retocada?

Això últim ja és impossible de saber ara mateix, i és el que em té més intrigat. Fins ara encara es podien intuir certes manipulacions a les fotografies, sobretot a algunes publicacions de dubtosa reputació. Però al pas que van les coses, ja serà impossible diferenciar si un paisatge és verge o per allí hi passa una autopista.

En fi, què hi farem, coses del progrés.

Una abraçada a tothom.