30 de gener del 2011

Ja no recordava que tinc totes aquestes sabates …

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

Si repassem per a què serveix cadascuna d’elles, començant per la xancleta que hi hauria a les 12 en punt i seguint el sentit de les agulles del rellotge, tenim que:

  1. Xancletes que es poden mullar. Per anar a la piscina o a la platja.
  2. Esportives informals (Puma).
  3. Esportives per córrer a la ciutat o a la pista (Asics).
  4. Esportives per anar amb la bici (Shimano).
  5. Esportives per a tot ús ... però que no es poden mullar (Columbia). Substitueixen les Reebok #11.
  6. Esportives per a caminar, córrer a la muntanya, ... i sí que es poden mullar (Salomon).
  7. Sabates de carrer per a cada dia o per mudar (Timberland). Substitueixen les Timberland #9.
  8. Sabates de carrer o per mudar (Alce).
  9. Sabates de carrer per a cada dia (Timberland). La sola està molt gastada i els forats ja treuen el nas. Han donat un resultat boníssim, però ja no passen ni la ITV de Fraga!
  10. Esportives informals (Converse). Estan tan apurades que només serveixen per quan saps que segur que es faran malbé sense tenir remordiments: Aplec, Pilares, ... No han durat massa i, sincerament, quan les vaig comprar semblaven més resistents.
  11. Esportives per a tot ús (Reebok). També estan per jubilar-se, encara que es resisteixen a abandonar. Han donat un molt bon resultat.
  12. Esportives informals (BGN Calzature).
  13. Sabatilles d’anar per casa.
  14. Sabatilles del barnús.
  15. Avarques menorquines
  16. Xancletes que no es poden mullar. Per anar pel carrer a l’estiu ...

I al centre del cercle, les meves estimades plantilles ortopèdiques, sense les quals no puc caminar ni estar més de dues hores de peu, sense que em facin mal els peus i l’esquena.

Veient totes les sabates posades així, en cercle i d’aquesta manera, me n’adono que potser ja comença a ser hora d’instal·lar un sabater en la meva vida. Toca visita a IKEA?

20 de gener del 2011

Diari Pop: OASIS - Whatever

La Coca-Cola sola (a palo seco) mai m’ha atret especialment, excepte per l’estrany efecte que té la cafeïna en les teves ganes de no dormir (no m’agrada el cafè, o sigui que m’he de conformar amb això). En canvi, un combinat de Jack Daniel’s amb Coca-Cola, ja és una altra cosa (un que no és perfecte i té les seves debilitats). Però continuo pensant que el millor per treure la set és l’aigua.

Ara que la Coca-Cola ha donat a conèixer la cançó WHATEVER dels OASIS a través d’un anunci on canten els nens i nenes d’una escola de música de Nova York, jo vull reivindicar l’original, la genuïna, la 100% Oasis.

Us deixo l’anunci en qüestió:

Al final de totes les sentències de l’anunci jo hi afegiria: “Per cada 10 persones que cada dia beuen Coca-Cola, 4 tindràn sobrepès”. No són dades contrastades, ni molt menys, però no crec que siguin massa diferents de la realitat. Posats a fer demagògia, fem-la bé.

I ara l’original, la de veritat, la bona:

Es pot apreciar que aquesta té el mateix sentiment que la de l’anunci (la lletra i la composició de Noel Gallagher és la mateixa), però expressat amb molta més contundència. La veu de Liam Gallagher sobresurt per sobre de la resta d’instruments, encara que les guitarres i els violins tampoc es queden enrere, fent de tot plegat una autèntica obra mestra del Rock ‘n’ Roll de la millor època del Britt Pop.

Whatever és una cançó relativament poc coneguda dels Oasis, perquè inicialment no la van incloure en cap LP, sinó que va sortir en un single entre els seus dos primers discs (tant temporalment, com estilísticament), i no va ser fins anys més tard que es va incloure en recopilatoris i discs en directe. Malgrat tot, des del principi ja es va veure que seria un dels millors temes del grup i un himne per a tota una generació, sobretot per als anglesos. Si escoltem les altres tres cançons del single (Slide Away, (It’s Good) To Be Free i Half The World Away), podem dir que, en conjunt, Whatever possiblement sigui el millor single dels Oasis, fet en la seva millor època, amb unes cançons que han passat a la història del pop i el rock anglès. I escoltar-la en directe no té preu!

whatever-front-large

La portada del també té les seves peculiaritats, sent la més minimalista de totes les que van treure en aquella època: no surt cap component del grup, ni cap instrument, ni cap edifici, ni cap objecte, ni el títol del single, ni res. Només el paisatge d’un prat i arbustos verdosos, amb el cel blau, un núvol blanc a l’horitzó i un enquadrament clàssic. Això sí, el logo del grup que no falti.

 

OASIS – Whatever (lyrics)

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

I'm free to say whatever I
Whatever I like
If it's wrong or right it's alright

Always seems to me
You always see what people want you to see
How long's it gonna be
Before we get on the bus
And cause no fuss
Get a grip on yourself
It dont cost much

Free to be whatever you
Whatever you say
If it comes my way it's alright

You're free to be wherever you
Wherever you please
You can shoot the breeze if you want

Always seems to me
You always see what people want you to see
How long's it gonna be
Before we get on the bus
And cause no fuss
Get a grip on yourself
It dont cost much

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

Here in my mind
You know you might find
Something that you
You thought you once knew
But now it's all gone
And you know it's no fun
Yeah I know it's no fun
Oh I know it's no fun

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

Whatever you do
Whatever you say
Yeah I know it's alright

Whatever you do
Whatever you say
Yeah I know it's alright

10 de gener del 2011

Comprar, llençar, comprar, llençar, comprar, llençar ... Fins quan?

Aquest documental l’haurien d’emetre a totes les escoles, instituts, universitats, associacions de veïns, casals culturals, parlaments polítics i canals de ràdio i televisió en horari de màxima audiència. A alguns els cauria la cara de vergonya.

Comprar, tirar, comprar. La historia secreta de la obsolescencia programada”. (Emès per TVE2 el 09/01/2011 a les 22:06. 52 min de durada.)

Coses que hauria de fer aquest 2011 i ja veurem si les faré.

No sóc gaire de fer propòsits de Cap d'Any (raret que és un, què hi farem). Per això en comptes de "propòsits pel 2011", posaré "coses que hauria de fer aquest 2011 i ja veurem si les faré":

  • Estudiar més: a veure si m'animo una mica perquè últimament em costa bastant arrencar i passo bastant de tot.
  • Mantenir els treballs: encara que les hores treballades (i la nòmina) no són les mateixes que altres anys, el desgast mental em comença a fer perdre els nervis, i que a vegades ho engegaria tot a rodar, la cosa no està com per anar amb exigències.
  • Fer la Carros de Foc a l'estiu: amb el meu germà hem parlat de fer la mítica ruta a peu per Aigüestortes en la modalitat Open, amb tot el què això comporta. Si finalment hi anem i algú més s'hi vol apuntar, serà benvingut.

I de moment ja està.

Au, bon any nou a tothom!

Tinc el bloc una mica abandonat

Sí, ho reconec. Estic deixant el bloc una mica de banda.

Entre el desastre de "vacances forçades", la facilitat que trobo per distreure'm amb banalitats (aquest cap de setmana ha estat Angry Birds), i la mandra que a vegades em fa tot plegat, sempre trobo una excusa o altra per no publicar res de res.

A veure si em torna a venir la inspiració i torno a posar entrades de "collita pròpia", que últimament només faig que posar coses que trobo interessants que vaig trobant per Internet. Que sí, que estan molt bé, que continuaré recollint coses que van deixant d'altres persones (com si jo fos un drapaire), però entre poc i massa.

P.D.: primer cap de setmana de rebaixes i ja m'he fos 150€ en unes sabates per córrer a la muntanya i uns pantalons ben calents per anar d'excursió també a la muntanya (i sort que a Lleida la muntanya més propera és a mitja d'hora de cotxe). És necessari tot això? El temps ho dirà. Encara queda la resta.

P.D.2: m'he fet de Twitter (http://twitter.com/rograjo) per veure què tal funciona tot això. La primera impressió és força bona. Molt diferent del Facebook: menys tafaneries i més opinions creatives. I no cal acceptar peticions d'amistat! Si t'agrada o t'interessa l'opinió d'algú, el busques el segueixes i ja està.

1 de gener del 2011






BLOCS QUE SEGUEIXO

DISSENY
ArchDaily
Esquireartdepartment
FPO: For Print Only
Mandolux
Tiendas de Barrio
x4duros.com

ESPORT
Bloc Xavier Gràcia
El blog de Armando B. D.
Loles Vives Blog
Perarnau Blog
Rubén Uría

FOTOGRAFIA
The Big Picture
Caborian
dZoom, Pasión por la Fotografía
El racó dels meus somnis
Eyewitness
Flickr Blog
Fotofriki
Fotografía Microsiervos
La mesa de luz
Lens
Obture blog
Photo Essay
Photography, Digital Camera & Lightroom Tips
Plog
Redoladas de Chen
Steve McCurry’s Blog
TIME.com Top Photoessays and Slideshows
Valor añadido
Xatakafoto

MÚSICA
180 Grados
Disco Grande
Francisco Nixon
Hoy Empieza Todo
Una canción al día
Usual Happiness

TECNOLOGIA
Applesfera
Bloc d’Apple en Català
CampusMac
Como Lo Hago
El blog de Cuadernos Mac
mossegalapoma.cat
Territori mac
Wardog y el Mundo
Xatakandroid

UNA MICA DE TOT
1000 Awesome Things
BLOJER
Des de Lleida...
DOSMILDEU
El Tamiz
Fauna Mongola de Madrid
Humor tonto para gente inteligente
infa.me
Reflexiones de Repronto