Robert de Lleida

L’any 2011 en imatges, segons The Big Picture

2012-01-06T16:30:00.001+01:00

The Big Picture és una pàgina web americana on es recullen les millors fotografies dels diferents esdeveniments què es fa ressò el diari The Boston Globe. Segurament podríem trobar centenars de pàgines similars a aquesta, però The Big Picture es caracteritza per la gran quantitat i l'extraordinària qualitat artística i descriptiva de les fotografies, a més d'una ressenya explicativa del context en què ha estat feta cada presa, així com l'autor i/o agència de la imatge. Per a un aficionat a la fotografia com jo, cada vegada que visito The Big Picture, surto amb la sensació què he après coses noves.

Us deixo amb el recull de les 132 millors fotografies dels esdeveniments més destacats del 2011 segons The Big Picture: catàstrofes i fenòmens naturals, festes, celebracions i revoltes populars, persones que es guanyen la vida en racons de món desconeguts, vida i mort de celebritats, esdeveniments esportius, … hi ha de tot. Com que hi ha moltes fotografies ho han dividit en 3 entregues diferents. Espero que us agradin tant com a mi:

L’any 2011 en imatges: Part I

L’any 2011 en imatges: Part II

L’any 2011 en imatges: Part III

Feliç any 2012! Happy New Year 2012! Happy New Yeaaah!

2011-12-31T21:05:00.001+01:00

Tant la foto com el disseny són meus. La foto la vaig fer el passat 5 de febrer de 2011 durant una molt recomanable excursió amb raquetes de neu des de l’Hospital de Benasque fins al Plan d’Aiguallut (Vall de Benasque). A l’excursió hi vam anar el meu cosí Germán, el meu germà i jo. Si voleu més detalls els teniu aquí. El disseny l’he fet aquesta mateixa tarda, en un moment d’inspiració amb l’Illustrator i el Photoshop .

Feliç any 2012 a tothom! Happy New Year 2012! Happy New Yeaaah!

Diversos cartells de Nadal

2011-12-31T20:09:00.001+01:00

Un cop més ja ha passat el Nadal i s’acosta (perillosament) l’any 2012. És una época on es desitja el millor a tots aquells éssers més propers i estimats i on, inevitablement, també arriben alguns encàrrecs de cartells per felicitar les festes. Aquí en teniu els que enguany m’ha encarregat el capellà de la parròquia del barri (com sempre tots de pressa i corrent i a última hora):

Felicitació de Nadal de la Parròquia de la Mercè de Lleida

Felicitació de Nadal al club Mercedarios CF

Felicitació del nou any 2012 de la Parròquia la Mercè de Lleida
(només per al Facebook)

Calendari Mercedari 2012

2011-12-30T12:48:00.001+01:00

Igual que fa 2 anys, el capellà de la parròquia del barri m’ha encarregat fer un calendari pel 2012 amb fotografies d’aquelles activitats més representatives i esdeveniments més importants del 2012. El problema és que el calendari me’l va encarregar el dia 28 de desembre a la tarda i el dia 29 al matí ja havia d’estar a la impremta (tot a última hora, com sempre). Com que tenia poques hores per fer-lo vaig aprofitar el disseny del calendari de 2010 i el vaig adaptar per al 2012. L’únic element que s’ha afegit són les fases lunars al dia que corresponguin.

Diari pop: Els millors discos de l’any 2011

2011-12-29T03:09:00.001+01:00

S’acaba l’any i, si hi ha alguna cosa típica en aquestes dates (a part de comprar regals, menjar, beure i sortir de festa com si s’acabés el món), és fer un recull de tot allò que ha passat durant els últims 12 mesos. Jo no seré menys i des d’aquest humil bloc voldria recollir aquells discos de música que més m’han agradat i més m’han influït.

Ja veureu que hi ha pop, rock, electrònica, psicodèlia, cançó d’autor, ritmes ràpids i ritmes lents, coses d’aquí i de l’altra banda del món... fins i tot hi ha rock còsmic grecollatí! Els he posat en ordre alfabètic perquè em costaria molt destacar-ne uns per sobre d’uns altres ja què hi ha molts estils musicals diferents (no sé comparar l’electrònica reversionada de Depeche Mode amb l’intimitat de Jero Romero o la psicodèlia de Sidonie).

L’únic que no hi trobareu seran aquells músics (per anomenar-los d’alguna manera) que dia rere dia, sessió rere sessió, inunden les radiofòrmules comercials i les pistes de ball més concorregudes. Si heu arribat aquí buscant això, ho sento, però no ho trobareu.

De cada disc he posat la portada en miniatura (si feu clic a sobre la podreu veure més gran), un enllaç a la pàgina web del grup i un enllaç a l’aplicació Spotify per escoltar-lo sencer de forma legal i gratuïta. Comencem:

ANTÒNIA FONT
Lamparetes

Pàgina web
Escoltar a Spotify

DEPECHE MODE
Remixes 2. 81-11

Pàgina web
Escoltar a Spotify

DESTROYER
Kaputt

Pàgina web
Escoltar a Spotify

JERO ROMERO
Cabeza De León

Pàgina web
Escoltar a Spotify

MANEL
10 Milles Per Veure
Una Bona Armadura

Pàgina web
Escoltar a Spotify

MUCHO
Mucho

Pàgina web
Escoltar a Spotify

NOEL GALLAGHER
High Flying Birds

Pàgina web
Escoltar a Spotify

RUSSIAN RED
Fuerteventura

Pàgina web
Escoltar a Spotify

SIDONIE
El Fluído García

Pàgina web
Escoltar a Spotify

THE DECEMBERISTS
The King Is Dead

Pàgina web
Escoltar a Spotify

WILCO
The Whole Love

Pàgina web
Escoltar a Spotify

Com canviar o restablir la contrasenya d’administrador de Windows 7 sense iniciar sessió

2011-12-28T02:55:00.001+01:00

Posem per cas que necessitem entrar a treballar amb un ordinador amb el sistema operatiu Windows 7, que només té creat un usuari que alhora és l’administrador del sistema, que aquest usuari té una contrasenya que desconeixem, i que no li podem preguntar la contrasenya al propietari de l’ordinador per temes que no vénen al cas.

El què hem de fer és, o bé intentar esbrinar la contrasenya d’aquest usuari administrador, o bé intentar esborrar-la o canviar-la. El problema és que els mètodes i aplicacions que tradicionalment s’han utilitzat amb Windows XP o Vista (BackTrack, ophcrack, ...) no funcionen amb Windows 7.

Afortunadament tenim a Google del nostre costat (Google, sempre Google!), i he trobat un sistema per esborrar o canviar aquesta contrasenya sense haver d’iniciar sessió com a Administrador del sistema. L’ideal seria esbrinar quina és aquesta contrasenya sense haver de canviar-la o esborrar-la, però això no ho he trobat; si algú ho sap s’agrairà eternament un comentari amb les instruccions precises.

El sistema que utilitzarem es basa en la possibilitat d’accedir a una consola MS-DOS a través del procés d’instal·lació del Windows 7, cosa que aprofitarem per canviar el contingut de l’aplicació “Teclas especiales” (sethc.exe, accessible des de la finestra de validació d’usuaris i contrasenyes en l’inici de Windows) pel contingut de la mateixa consola de MS-DOS (cmd.exe), i així poder entrar a administrar els usuaris de l’ordinador sense identificar-nos com a Administradors. Així d’entrada pot semblar força complicat, però si ho proveu, veureu que no ho és tant.

Per fer tot això només necessitem un DVD d’instal·lació de la mateixa versió del Windows 7 que té instal·lat l’ordinador al que no podem accedir o, si el nostre ordinador no té unitat lectora de DVD, un llapis USB d’autoarranc amb els arxius d’instal·lació del Windows 7 (les instruccions per crear aquest llapis a partir del DVD d’instal·lació original es troben en un post anterior en aquest mateix bloc).

El primer que hem de fer és configurar la BIOS del nostre ordinador per tal que en comptes d’arrencar directament des del disc dur, arrenqui des de la unitat DVD o des d’un llapis USB segons correspongui. Un cop fet això introduïm el DVD o el llapis USB d’instal·lació de Windows 7, i reiniciem l’ordinador.

L’ordinador s’iniciarà a partir del DVD o el llapis USB i arribarà a la finestra on ens demana la configuració regional del nostre ordinador. En el nostre cas ho hem deixat tal i com està perquè l’opció Español (España, internacional) és la correcta i ja ve per defecte. Fem Siguiente per continuar.

Arribarem a una altra finestra on clicarem a l’opció Reparar el equipo.

Sortirà una altra finestra on buscarà la partició de l’ordinador on està instal·lat el Windows.

Quan acabi ens mostrarà que ja ha trobat totes les particions de l’ordinador on hi ha el Windows 7. Seleccionarem la partició que ens interessa i polsarem Siguiente.

Apareixerà una nova finestra on clicarem a l’opció Símbolo del sistema.

S’obrirà una consola de MS-DOS.

És ara quan aprofitarem que des de la consola MS-DOS podem accedir al contingut del disc dur de l’ordinador i modificarem el contingut d’alguna aplicació “sensible”.

En aquesta consola escriurem les següents comandes:

X:\Sources>c:
(Accedim a la unitat on tenim instal·lat el Windows 7, en aquest cas la unitat C:).

C:\>cd windows\system32
(Accedim a la carpeta Windows\System32).

C:\Windows\System32>ren sethc.exe sethc.000
(Canviem el nom de l’arxiu sethc.exe per sethc.000, però li podem posar el nom que vulguem).

C:\Windows\System32>copy cmd.exe sethc.exe
(Copiem l’arxiu cmd.exe a la mateixa carpeta però amb el nom sethc.exe).

Aquest és l’aspecte que hauria de tenir la consola de MS-DOS.

C:\Windows\System32>exit

Sortim de la consola MS-DOS i tornem a la finestra anterior on polsarem Reiniciar.

Mentre l’ordinador es reinicia, traiem el DVD o l’USB de l’ordinador o bé deixem que l’ordinador arrenqui des del disc dur fins arribar a la finestra de validació d’usuaris i contrasenyes.

Un cop aquí, POLSEM 5 VEGADES LA TECLA SHIFT, i això farà que s’executi l’arxiu sethc.exe, el contingut del qual ja no és la configuració de les tecles especials, sinó que és l’aparició de la consola MS-DOS.

Aprofitarem aquesta nova consola de MS-DOS per canviar o esborrar la contrasenya dels usuaris del sistema amb l’ordre control userpasswords2.

C:\Windows\system32>control userpasswords2

Apareixerà una nova finestra on marcarem l’opció Los usuarios deben escribir su nombre y contraseña para usar el equipo (si no la tenim ja marcada), i després clicarem el botó Restablecer contraseña...

I ara surt la finestra on podrem modificar la contrasenya d’Administrador de Windows introduint-hi una de nova, o bé deixar-ho tot en blanc i així esborrar la contrasenya actual. En aquest cas s’ha deixat en blanc i hem polsat Aceptar.

Tornarem a la finestra anterior, on polsarem Aceptar per tornar a la consola de MS-DOS de la que sortirem amb la comanda Exit, i estarem un altre cop a la pantalla de validació d’usuaris i contrasenyes.

Ara ja podem entrar directament al Windows com a Administradors sense introduir cap contrasenya.

Ja només queda anar a l’Explorador de Windows per esborrar l’arxiu sethc.exe, i canviar el nom de l’arxiu sethc.000 per sethc.exe. Així ja tindrem un altre cop els arxius correctes i amb les seves funcions originals.

NOTA IMPORTANT: aquestes instruccions són simplement informatives i no em faig responsable de l’ús que se’n pugui fer, així que cadascú es faci responsable dels seus actes.

Com crear un llapis USB d’autoarranc per instal·lar el Windows 7 a un ordinador sense unitat de DVD

2011-12-27T22:24:00.001+01:00

Tradicionalment, el procés d’instal·lació de qualsevol versió de Windows en un ordinador s’ha fet a través d’un CD o DVD d’instal·lació, però amb l’aparició dels netbooks i la progressiva desaparició de les unitats de DVD dels ordinadors això ja no és possible i per instal·lar qualsevol sistema operatiu o aplicació s’ha de fer a través d’Internet o a través d’un llapis USB.

Aquí veurem com es fa per crear un llapis USB d’autoarranc per instal·lar el Windows 7 en un netbook. Per fer això necessitarem:

Un disc d’instal·lació de Windows 7.
Un ordinador amb lector de DVD i el sistema operatiu Windows instal·lat.
Un llapis USB en blanc de com a mínim 4 GB de capacitat.
Una aplicació com WinToFlash per passar els arxius del disc d’instal·lació de Windows 7 al llapis USB i que el faci autoarrencable.

Un cop tinguem tot això, anem a l’ordinador amb unitat lectora de DVDs i descarreguem i descomprimim el programa WinToFlash. Un cop instal·lat, connectem el llapis USB a l’ordinador, introduïm el disc d’instal·lació del Windows 7 a la unitat de DVD i posem en marxa el WinToFlash.

Apareixerà una finestra on ens demana utilitzar el programa en mode normal o avançat. Utilitzarem el mode normal (Windows Setup transfer Wizard).

Sortirà una altra finestra on polsarem el botó Next.

Passarem a una altra finestra on, amb els botons Select, haurem d’especificar a quina unitat es troba el disc d’instal·lació de Windows 7 (Windows files path), i quina unitat correspon al llapis USB al que volem posar aquestos arxius (USB drive). En aquest cas el disc del Windows 7 es troba a la unitat F: i el llapis USB a la unitat I:

Quan polsem Next apareix una altra finestra on haurem d’acceptar la llicència d’ús de Windows 7 (I do accept the terms of the license agreement), i després farem Continue.

Aleshores s’iniciarà el procés de transferència dels arxius d’instal·lació de Windows 7 cap al llapis USB. Aquest pas pot tardar una bona estona.

Quan arriba al 100% i acaba tot el procés polsem Next.

I apareixerà una última finestra on polsarem Exit per sortir de programa.

I ja està! Ja podem instal·lar el Windows 7 amb aquest llapis USB, però prèviament haurem d’activar la prioritat d’arranc per USB a la BIOS del nostre ordinador.

Com hem vist, l’aplicació WinToFlash crea un llapis USB autoarrencable i hi copia els arxius a partir d’un DVD d’instal·lació de Windows 7, per la qual cosa si tenim una imatge ISO del Windows 7 en lloc d’un disc d’instal·lació aquest procediment no servirà. Però si fem una recerca amb el Google segur que trobem diverses aplicacions específiques per a aquest menester.

Usual Hapiness: projecte musical d'autoentreteniment.

2011-07-18T02:23:00.001+02:00

Usual Happiness (La Felicitat de Costum) és el nom d'una cançó dels polonesos KROKE. I a partir d'ara també serà el nom del projecte musical que posaré en marxa.

KROKE – Usual Happiness

Es tracta d'una idea molt senzilla: recollir en un disc tot un seguit de cançons de molts diversos estils que jo trobo interessants i m'agradaria compartir amb tothom. Aquest disc es podrà descarregar durant un temps a través d'Internet (ja veurem com) i d'aquesta manera tothom el podrà escoltar i gaudir (o no).

Vull deixar molt clar que no busco cap benefici comercial ni econòmic amb tot això, sinó que només és un entreteniment, una forma més o menys divertida i creativa d'ocupar les estones de lleure i de promocionar les cançons i els grups que hi pugui recollir. O sigui que si algú vol venir amb raons de drets d'autor, de distribució, … o del que sigui, el projecte tal i com està actualment plantejat serà cancel·lat, amb la possibilitat de continuar-lo en privat, sense compartir-lo amb ningú.

La majoria de música que recopilaré no és coneguda a les radiofórmules comercials, més aviat al contrari: a part dels records o sensacions que puguin despertar-me, es buscarà que les cançons siguin poc conegudes i, d'aquesta manera, reconèixer i promocionar la tasca que realitzen els seus autors, moltes vegades absolutament desconeguts.

No hi haurà un estil definit de música, sinó que serà tot molt eclèctic: pop, rock, indie, electrònica, jazz, R&B, clàssica, modernes, antigues, ràpides, lentes, clàssics, rareses, locals, estrangeres… Serà una sel·lecció absolutament subjectiva, és el meu entreteniment, el meu passatemps, la meva recopilació de música, i ja aviso que a molts i moltes no us agradarà. Però us convido a descarregar-la i escoltar-la: mai se sap on es poden trobar sorpreses agradables.

A part de la sel·lecció de cançons, també m'encarregaré de les portades dels discs (què seria un disc sense portada?). La intenció és que siguin algunes fotografies interessants de collita pròpia, fetes per mi, les que il·lustrin les portades dels diferents discs.

Diferents discs? Què n'hi haurà diversos? Doncs la idea també és aquesta: començar per un disc d'unes 15 cançons, i al cap d'un temps fer-ne un altre, i després un altre, … i així fins que me'n cansi. Segurament no sortiran de forma periòdica, sinó que els faré a mesura que vagi tenint temps, cançons i inspiració. No vull posar cap termini, perquè és possible que no el compleixi i no vull crear cap tipus d'espectativa.

De moment, això és tot. D'aquí uns dies, suposo que tindré acabat el primer recull de cançons i ja us faré saber com el podeu descarregar per escoltar-lo i gaudir-lo.

Mentrestant… salut per tothom!

Legalització de la corrupció (resposta a l’article de Raül Solís)

2011-06-08T22:47:00.001+02:00

Avui dimecres 8 de juny, el Raül Solís ha publicat un comentari al seu bloc Ole canole! sobre la corrupció en la política del nostre país. El seu text m’ha fet reflexionar i volia deixar-li un comentari com a resposta, però com que era una explicació força llarga, a l’hora de publicar el comentari només em deixava posar 4.096 lletres i el text sencer en té uns 7.000! (sempre m’ha costat resumir, a Twitter a vegades em costa una bona suada). Com que no em resignava a deixar el comentari sense publicar, he decidit fer-lo a través d’aquest humil bloc. Espero que no et sàpiga greu Raül.

Per a què tothom pugui comprendre d’on ve aquest comentari, poso la publicació orignal del Raül en cursiva (també el podeu consultar a l’adreça http://olecanole.blogspot.com/2011/06/legalitzacio-de-la-corrupcio.html), i a continuació el meu comentari.

Legalització de la corrupció

Avui, arran d'una notícia sobre la intenció de legalitzar la droga a Mèxic per eradicar el narcotràfic, el senyor Rafel ha soltat aquesta idea. Legalitzar la corrupció. Durant uns segons les meves neurones han patit aturades i circulació lenta. Semblava el nus de la Trinitat en hora punta. Tenia idees contradictòries. Unes anaven cap amunt i d'altres cap avall, unes cap a la dreta i les altres cap a l'esquerra. He decidit aparcar-ho per no perdre el fil de la conversa (com a bon home sóc incapaç de fer dues coses a la vegada).
Quan tornava cap a casa, tot sol amb els meus pensaments he recuperat la idea. Legalitzar la corrupció. El primer que m'ha vingut al cap ha estat que el fet que es legalitzi no vol dir que desaparegui. Tan sols que deixa d'anar en contra de la llei. Crec que no solucionaríem el problema. Llàstima, per uns moments m'havia fet il·lusions. De fet es podria treure del diccionari la paraula. Tot i això, tot i que es legalitzés, encara n'hi hauria que s'empescarien alguna cosa per actuar al marge de la llei. Segur.
Això ha vingut després d'un intens debat sobre la classe política. Desgraciadament, com sempre passa, les males accions d'una minoria etiqueten a la honesta majoria. Ha passat, passa i passarà. Ni tots els moros són uns lladres, ni tots els gitanos uns mentiders, ni tots dels catalans uns agarrats. Hi ha polítics honestos. Es clar. Però una minoria no ho és. I la corrupció d'aquesta minoria embruta el nom o la professió de tots els altres. Perquè que en la política hi ha corrupció ho sap tothom, oi? Això és de domini públic. Però jo em pregunto: si hi ha professionals que no són honestos com és que no són denunciats pels companys? Perquè no hi ha cap manifestació de polítics honestos en contra d'aquesta minoria que embruta la professió? Seria graciós veure en Berlusconi encapçalant una manifestació contra la corrupció política. Això si que ho saben fer de primera. Sortir a la foto que és el compta.
Crec que s'ha arribat a un punt en que si no ho fas estàs mal vist dintre del teu gremi. Estem normalitzant el que hauria de ser excepcional. Sempre explico el curiós exemple que em va donar el bon amic Alfons. Em deia que la política és com un pernil a la cuina. Tots els que hi entren en tallen un tros. N'hi ha que en fan un petit tall per fer-ne un tastet i d'altres que s'atipen amb talls ben grans. Però tots ens mengen. Pensant-ho fredament no crec que tothom en mengi però sí que és cert que aquesta és la imatge que ens transmeten. Sobretot perquè no fan res per intentar que aquesta imatge canvïi. Llavors, tenen el que es mereixen? Com és que tots els partits polítics estan d'acord en revisar la llei de finançament dels partits polítics i ningú fica fil a l'agulla? Com és que de portes enfora tots qüestionen la cambra del Senat i ningú fa res per arreglar-ho? Que volen que pensem dels senyors diputats que abandonen el Parlament per anar al bar quan surt a parlar el representant de Coalición Canaria o Izquierda Unida? Això no és abandonar el seu lloc de treball? Ho retransmeten les televisions en directe i procedeixen amb el cap ben alt? Tan sols acudeixen a les votacions (i alguns ho fan tard). No s'hauria de demanar responsabilitats? Estem demanant res excepcional? Us imagineu una reunió d'empresa on marxi tothom al bar quan li toca parlar a algun càrrec secundari? Impensable, no? Perquè no s'endureix el codi penal en tots aquells delictes que afecten als càrrecs electes? No és més greu robar per cobdícia que per malviure? Perquè no es limiten els mandats i es fan llistes obertes?
A la conca mediterrània s'han iniciat moviments populars que han acabat amb règims polítics. A Islàndia la població s'ha plantat tipa dels seus governants. Al pernil de la nostra cuina ja se li veu l'os. Que ens falta a nosaltres per dir prou?

Tot això que preguntes és molt fàcil d'entendre... si et poses a la pell dels polítics!

Imagina't per un moment que ets regidor, senador o diputat a un parlament (provincial, autonòmic o estatal). Cada mes et cau un bon sou, facis bé, malament o no facis la teva feina (l'absentisme del que parlaves). Tens els viatges pagats, les dietes pagades, un despatx propi, un xofer i un cotxe privat, secretaris, adjunts i altres càrrecs que depenen de tu, amb els seus bons sous, contractes indefinits i la vida més o menys solucionada a canvi d'anar fent i no cridar gaire l'atenció.

A més a més saps que amb determinades decisions afavoriràs els interessos d'amics teus que per agrair-t'ho encara t'ompliran més les butxaques, i en les posteriors decisions encara miraràs d'afavorir-los més per a què te les tornin a omplir. D'això se'n diu corrupció.

També saps que el col·lega i amic que seu al teu costat al parlament de torn, encara que sigui d'un partit ideològicament contrari, en major o menor mesura es comporta de la mateixa manera que tu.

Tu creus que uns denunciaran aquestes males pràctiques dels altres? Quan això passa, al denunciat li falta temps per desmentir-ho i quedar-se tan ample (perquè moltes vegades costa de demostrar)... o directament passa a denunciar a l'altre per pràctiques similars. Igual que la canalla quan fan allò de "ell ha començat primer!" o "i tu més!".

No es denuncien els uns als altres, ni volen canviar realment la forma de fer les coses, perquè això seria la fi del seu benestar. Seria tirar-se pedres contra la seva pròpia teulada. Les lleis les fan per ells i els seus amics (bancs, grans corporacions, societats privades, ...).

Tot això que en els àmbits de poder hauria de ser una excepció, s'ha convertit en una norma. A aquell que es comporta realment bé el deuen mirar estrany, no ja els propis companys, sinó que fins i tot els mateixos ciutadans.

Només miren al poble els dos mesos abans de les eleccions, tal i com tu has dit per fer-se la foto. Per operar-se van a un hospital públic però sense llistes d'espera i reservant una planta només per ells. El dia sense cotxes tots a treballar a peu o amb la bicicleta però tornen a casa amb el cotxe privat. Quan inauguren un hospital, col·legi, residència, llar d'infants,... tots parlen de les bondats de l'Estat del Benestar, però tots a curar-se a les clíniques privades i a portar els fills als col·legis privats.

Pel que fa als seus subordinats (secretaris, adjunts, ...). Saben que sempre poden millorar les condicions laborals i inclús ascendir, però ara estan més o menys bé, amb un treball i un sou segur. Tu creus que realment es queixaran d'aquells que els donen el menjar? Jo crec que no, al contrari.

Si tu ets l'amo d'una empresa i els treballadors es revolten... què fas? Primer els escoltes per veure què volen (només faltaria) i valores si val la pena fer els canvis que demanen. En cas que no t'agradin les seves reivindicacions (com és el cas que parlem) el més fàcil és posar-los al carrer, i ascendir als que estan per sota, i inclús posar al seu lloc a amics teus que, com a mínim, segur que no es queixaran i et deuran un favor, encara que estiguin mal preparats (hi ha polítics que no saben ni parlar en públic). D'això se'n diu càrrecs de confiança, encara que molts Ministres, Senadors, Consellers, Diputats i Regidors també ascendeixen d'aquesta manera.

Als sindicats passa alguna cosa semblant, però com que molts càrrecs i molts diners que reben vénen de les administracions on manen els polítics, tampoc els interessa canviar les coses. Encara que, com que fan molt soroll, semblen uns revolucionaris.

Ja veus que és molt difícil fer canvis al sistema actual des de dintre del mateix sistema. I quan intentes fer canvis des de fora (com amb això de les acampades d'indignats) et remeten a que utilitzis les vies legals i estipulades pel sistema (associar-se, fer un partit polític, ...). Estem en el mateix.

L'única forma de canviar les coses és que tothom es posi d'acord. Però ha de ser tothom a la vegada. I això és molt i molt difícil si no es fa bé. A Espanya és gairebé impossible perquè no només és posar d'acord als 50 milions d'espanyols, perquè després encara tenim al darrere als 500 milions de persones de la Unió Europea. Dos exemples on SÍ han funcionat els canvis des del poble:

A Islàndia han canviat les coses perquè només són 300.000 habitants (menys que la província de Lleida!!), la majoria viu a la capital, i Islàndia està fora de les normes de la Unió Europea. La Unió Europea, és una unió bàsicament econòmica, on les regles les marquen el Parlament i la política econòmica dels grans bancs. Si un o dos països fa fallida tots tranquils, els deixem diners i ja s'espavilaran per tornar-los, sempre amb les seves regles (els bancs no perden mai). Si Islàndia fa fallida no anirà ningú a ajudar-la, s'hauran d'espavilar solets. El govern Islandès va decidir que, "sentint-ho molt", per reflotar els bancs, tornar el deute als bancs anglesos i tirar el país endavant, cada habitant hauria de pagar uns 30.000€ en un termini de 5 o 6 anys (crec que anava així). Aquí és on va començar el merder. No costa gaire mobilitzar a 300.000 persones sota aquestes condicions. Aquí per menys s'han mogut milions de persones. T'ho imagines? Malgrat tot, va costar 5 mesos de protestes i tenir al país paralitzat fins que a Islàndia es van començar a fer les reformes necessàries a costa dels banquers, els governants i els diners dels bancs estrangers. No crec que interessi a cap polític ni banc de la Unió Europea una revolució com a Islàndia, per això ajuden als que tenen problemes (“hoy por ti, mañana por mi”).
I l'altre exemple és força més modest però molt més a l'abast de tots nosaltres. En les últimes eleccions locals el PP va impugnar les llistes de Bildu al País Basc. Fins aquí res estrany (ja es veia a venir). El cas és que a Alduna, un poblet molt petit de la província de Guipúzkoa, on tothom del poble era simpatitzant d'aquest partit, no van ser a temps de tornar a presentar les llistes de Bildu aprovades pel Tribunal Constitucional, i només es va presentar un partit, que casualment era del PP i ningú de la candidatura era del poble. La solució que van trobar per a què no estiguessin a l'Ajuntament aquells que no volien va ser ben senzilla: tots els veïns van votar en blanc (excepte molt pocs que van votar al PP o van fer un vot nul). Tots els vots eren vàlids. Però com que l'únic partit que es presentava no va arribar al mínim del 5% dels vots vàlids que exigeix la llei per tenir representació, no va sortir cap partit, i ara es cuida una Junta Gestora de governar el petit poble. No hi ha ni un sol polític a l’Ajuntament d’Alduna. És un exemple fàcilment aplicable a nivell local si tothom està d'acord. Però extrapolar això a nivell de grans ciutats, Diputacions, Autonomies i Estat és una utopia.

Un Estat sense governants amb males pràctiques ni corrupció és possible. La prova la tenim a Bèlgica on fa més d'un any que, per no tenir, no tenen ni governants, i pel que sembla estan bastant millor que a Espanya. Però si els canvis els han de fer aquells que se'n beneficien de les males pràctiques estem ben arreglats.

Una salutació des de Lleida.

Diari Pop: LA BUENA VIDA

2011-05-16T23:02:00.000+02:00

Avui no em surten les paraules.

Avui les cançons de LA BUENA VIDA sonen més tristes que mai.

Ahir, diumenge 15 de maig de 2011, Pedro San Martín, compositor i baixista del grup donostiarra, va anar a veure i escoltar un concert de Nacho Vegas a Burgos. Va patir un accident de trànsit i no va arribar mai.

Fa uns 10 anys vaig descobrir aquest grup gràcies a Radio3, com tants d’altres, i em va fascinar tant que algunes de les seves cançons ja formen part de la banda sonora de la meva vida.

Ahir va morir una bona persona.

Avui les cançons de LA BUENA VIDA sonen més tristes que mai.

Aquest és el meu humil homenatge a aquest grup de música.

De l'Hospital de Benasque al Plan d'Aiguallut amb raquetes de neu

2011-04-26T04:30:00.002+02:00

A principis de febrer, aprofitant la invitació que ens va fer el nostre cosí Germán, el meu germà i jo vam anar a fer una excursió amb raquetes de neu a la vall de Benasc, des de l'Hospital de Benasque fins al Plan d'Aiguallut.Es tracta d'una excursió molt senzilla, amb molt poc desnivell, apta per a totes les edats i totes les condicions físiques, amb el recorregut molt ben marcat, amb zones de pícnic i de descans, ideal per a iniciar-se a caminar amb raquetes de neu. Això sí, com que estem a poc més de 2000 meres d'alçada i estem als peus de la vessant nord del massís de la Maladeta, s'ha d'estar al cas de la previsió meteorològica i el risc d'allaus. També és convenient anar equipats adequadament: són imprescindibles les raquetes de neu (lògic), unes botes de caminar toves i impermeables (millor si porten teixit GoreTex o similar), polaines, uns bastons i anar ben abrigats.

L'excursió comença a l'aparcament de l'hotel "Hospital de Benasque" o, si no trobem lloc per deixar el cotxe, a l'aparcament que hi ha uns 700 metres abans d'arribar a l'hotel i després seguir la carretera fins arribar al punt de sortida. Aquesta segona opció és la que vam fer nosaltres.

Arribant al Forau d’Aiguallut.

Un cop arribats a l'Hospital de Benasque, busquem un lloc a les pistes d'esquí de fons per posar-nos les raquetes i comencem el camí que ens portarà a través de los Llanos del Hospital i el Plan d'Están fins a la Besurta, una construcció de pedra que a l'estiu fa les funcions de bar, però que a l'hivern està tancada i només podem aprofitar la zona de pícnic que hi ha per fora. També cal dir que a l'estiu un autobús arriba fins a la Besurta a través de la pista asfaltada que hi arriba (a l'hivern la pista asfaltada està ensorrada sota metres de neu i, lògicament, no hi ha servei d'autobús).

Arribant al Forau d’Aiguallut.

Aprofitem la parada de rigor a la Besurta per fer un entrepà, i continuem pel camí que als pocs metres es bifurca. Cap a la dreta podem anar fins al Refugi de La Renclusa, que és l'inici de moltes ascensions al Massís de la Maladeta i el pic de l'Aneto, el cim dels Pirineus. I cap a l'esquerra i seguint pel fons de la vall, anem cap al Forau d'Aiguallut, que és el camí que agafem.

El camí continua amb una lleugeríssima ascensió gairebé imperceptible i al cap d'una estona arribem al Forau d'Aiguallut, una cova on es recullen totes les aigües de la vall i que es creu que surten a Artiga de Lin (Val d'Aran). És un bon lloc per meravellar-nos amb la natura que ens envolta, i imaginar les aventures i les condicions que havien de suportar dels primers exploradors de la zona fa uns 150 anys.

Forau d’Aiguallut.

Després de les fotografies de rigor, envoltem per l'esquerra el Forau d'Aiguallut, i en pocs minuts arribem al Plan d'Aiguallut, una zona que a l'estiu és un prat verd que el creuen multitud de rierols amb molts meandres que van a buscar el Forau d'Aiguallut. És des d'aquí (i no abans) on es pot contemplar el cim de l'Aneto (amb uns bons prismàtics es poden veure els excursionistes que ja baixen dels cims del massís), i tornem pel mateix lloc per on hem vingut fins arribar un altre cop a l'estació d'esquí de fons.

Plan d’Aiguallut (clic per ampliar la imatge).
El cim de l’Aneto és el que hi ha més a l’esquerra del massís sota els núvols.

Com ja s'ha dit aquesta és una excursió molt senzilla i apta per tothom. A l'estiu es pot fer tranquil·lament amb pantalons curs, màniga curta i unes sabatilles de caminar, però a l'hivern i amb diversos metres de neu sota els nostres peus, és imprescindible l'ús de raquetes de neu. També cal vigilar en no molestar ni topar amb els usuaris de les pistes d'esquí i no trepitjar l'empremta que deixen.

L'experiència amb les raquetes de neu és molt bona: al principi costa una mica habituar-se a fer les passes més llargues i no ser gaire maldestre per no ensopegar amb les raquetes, sobretot a les pujades o baixades, però al cap d'una estona t'habitues i ja fas com si res. Molt recomanable per a tothom qui tingui l'oportunitat.

Diari Pop: MANEL – Aniversari

2011-03-31T01:38:00.001+02:00

I avui, aquesta, per a mi.

Encara que sigui a costa de semblar narcisista.

I és que, avui, aquesta cançó, me la mereixo.

Perquè, avui… em faig gran.

Recomano fervorosament veure el vídeo a pantalla completa i el alta qualitat (1080p). És una autèntica obra mestra que no té desperdici. Igual que la cançó. Mai fins ara una cançó d’ANIVERSARI s’havia convertit en una peça de culte. Després de trencar esquemes amb el seu primer disc, els MANEL ho han tornat a fer.

M’agrada especialment el principi de la cançó, mentre es recita l’escena de la sortida del pastís: “Que demani un desig! Que demani un desiiiiiiig!”. Tant de bo aquestes dues frases es comencin a utilitzar en bona part de les celebracions d’aniversari arreu de Catalunya. A mi se’m posa la pell de gallina.

MANEL – Aniversari (lyrics)

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últimsalt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

I en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.

“Manipulació mediàtica”, per Noam Chomsky.

2011-03-31T01:10:00.001+02:00

Ara que estan (o han estat) d’actualitat debats tan “transcendentals” com que els nens tornin a portar uniforme a les escoles, la vaga de clubs de futbol, la conveniència o no de la guerra a Líbia, el matrimoni de l’hereu a la corona anglesa, Messi-Cristiano, els Sálvame-GH-OT de torn, les eternes tertúlies esportives... i similars, voldria servir-vos un article que va fer NOAM CHOMSKY quan va elaborar la llista de les “10 ESTRATÈGIES DE MANIPULACIÓ” a través dels mitjans. En el seu llibre “ARMES SILENCIOSES PER A GUERRES TRANQUIL·LES” Chomsky fa referència a aquest escrit en el seu Decàleg de les “Estratègies de Manipulació”. Considero que aquest article és especialment important en aquests temps de retallades socials, morals i laborals sense aturador, i si no llegiu, llegiu ...

1. L’estratègia de la distracció.

L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix en desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants. L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels vertaders problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar; de tornada a la granja com els altres animals (cita del text “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”).

2. Crear problemes, i després oferir solucions.

Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, a fi i efecte que aquest sigui l’ordenant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sanguinaris, a fi que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisis econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat.

Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, en comptagotes, durant anys consecutius. És d’aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats tots de cop.

4. L’estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és utilitzat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millor demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea de canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.

La majoria de la publicitat dirigida al públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonacions particularment infantils, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si tingués l’edat de 12 anys o menys, aleshores, en raó de la sugestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció desproveïda de sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat (veure “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”)”.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió.

Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar un curtcircuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mitjans utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de forma que la distància de la ignorància que plana entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d’assolir per a les classes inferiors (veure “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”)”.

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.

Promoure al públic a creure que és moda el fet d’esser estúpid, vulgar i inculte...

9. Reforçar l’auto culpabilitat.

Fer creure a l’individu que és solament ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en comptes de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu es treu força i es culpa, la qual cosa genera un estat depressiu, i un dels seus efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent esquerda entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l’individu comú del que ell es coneix a sí mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, major que el dels individus sobre sí mateixos.

Noam Chomsky. Filòsof, activista, autor i analista polític. És professor emèrit de Lingüística al MIT i una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX, reconegut en la comunitat científica i acadèmica pels seus importants treballs en teoria lingüística i ciència cognitiva. Estats Units.

Diari POP: LOVE OF LESBIAN - Allí Donde Solíamos Gritar + Club de Fans de John Boy

2011-03-29T03:47:00.001+02:00

Uns dies és una. D'altres és l'altra. A vegades les dues. No me les puc treure del cap. Algun dia cridaré amb totes les meves forces des del límit d'un precipici.

Per a què ens hem d'enganyar: no tenen la millor veu ni són uns mestres amb els instruments. Possiblement tampoc guanyaran cap premi de prestigi ni passaran a la història per haver revolucionat el panorama musical. Però tenen alguna cosa que encara no he sabut trobar que els fan especials. Molt especials.

ALLÍ DONDE SOLÍAMOS GRITAR y CLUB DE FANS DE JOHN BOY són les dues cançons més conegudes del fins ara últim disc de LOVE OF LESBIAN, que té un nom força curiós: 1999 (O Cómo Generar Incendios de Nieve Con Una Lupa Enfocando a La Luna). Després d'aquest títol no em direu que no són especials, no?

Algun dia escoltaré la resta de discos, tenint curiositat per la seva primera època quan cantaven en anglès.

LOVE OF LESBIAN - Allí Donde Solíamos Gritar (lyrics)

¿A que no sabes donde he vuelto hoy?
Donde solíamos gritar
diez años antes de este ahora sin edad,
aún vive el monstruo y aún no hay paz.

Y en los bancos que escribimos
medio a oscuras, sin pensar,
todos los versos de "Heroes"
con las faltas de un chaval, aún están.

Y aún hoy, se escapa a mi control, problema y solución,
y es que el grito siempre acecha, es la respuesta.
Y aún hoy, sólo el grito y la ficción
consiguen apagar las luces de mi negra alerta.

Tengo un cuchillo y es de plástico
donde solía haber metal,
y el libro extraño que te echó de párvulos,
sus hojas tuve que incendiar.

Y en los hierros que separan
la caída más brutal
siguen las dos iniciales
que escribimos con compás, ahí están.

Vertical y transversal, soy grito y soy cristal,
justo el punto medio, el que tanto odiabas
cuando tú me repetías que té hundirá y me hundirá,
y solamente el grito nos servirá, decías "es fácil" y solías empezar.

Y es que el grito siempre vuelve y con nosotros morirá,
frío y breve como un verso, escrito en lengua animal.

¡Y siempre está!

Te hundirá y me hundirá y solamente el grito nos servirá
y ahora no es fácil, tú solías empezar.

Vertical y transversal, soy grito y soy crital,
justo el punto medio, el que tanto odiabas
cuando tú me provocabas aullar.

Y ya está, ya hay paz, oh, ya hay paz.
Y ya está, ya hay paz, oh, ya hay paz.

¿Porque gritaba? Lo sé y tú no,
no preguntabas, tú nunca, no

LOVE OF LESBIAN - Club de Fans de John Boy (lyrics)

Todos los raros fuimos al concierto del gran telépata de Dublín
Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tu en éxtasis
Y tanto os daba ocho como ochenta a los fanáticos de John Boy
Frente al estadio ya cantabais sus temas, primeras filas vuestra obsesión

Decíais que John Boy era boreal, algo ambiguo y de infancia gris
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir
La luz se desmayó, "¿con cual van a empezar?"
A ti te daba igual, dijiste: "acertará"

Oh, oh, oh!

Como es posible que haya estado en tus infiernos
Es imposible, no, misterio, y quien tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, saber más de ti

Yo no soy fan, otro fan de John Boy
Odio a John Boy, tu odiarás a John Boy

De aquellas masas era el gran insecto, "tiene poderes" llegaste a decir
Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mi
Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reikiavik
Y sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir

Mirada universal de alcance personal
Me hipnotizó por fin con su verso letal

Oh, oh, oh!

Como es posible que haya estado en sus infiernos
Es imposible, no, misterio, y quien tuviera su don
Sería posible conocerte más por dentro
No lo conseguiré, nunca sabré

Si yo no tengo su don
Si yo no tengo su don

Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy
Y ahora ya soy, otro fan de John Boy
Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy
Y ahora ya soy, otro fan de John Boy

Diagnòstic: esquinç peu esquerre

2011-03-20T19:36:00.001+01:00

Ahir dissabte em vaig torçar el peu esquerre corrent per les muntanyes de Castillonroi i ara estic així.

La cosa va anar més o menys de la següent manera:

El meu germà i jo deixem el cotxe a la zona de pícnic on el deixem sempre que anem a Castillonroi a córrer. Ens posem bé les sabates i els pantalons, escalfem bé, estirem bé, i comencem a córrer a un ritme suau però constant. Deixem la carretera asfaltada que porta fins al poblat al costat de la presa del Pantà de Santa Anna i arribem a les rampes moderades, però llargues i constants, de la pista que puja fins a les antenes al costat dret dels contraforts de la presa, i aguantem bastant més bé del que m’esperava: en algun tram havia de baixar el ritme i deixar de córrer per passar a caminar ràpid, però mai perdent el ritme del meu germà i mai baixant de les 160-170 ppm, o sigui que bé.

Un bon tros abans d’arribar a les antenes agafem un corriol per tornar al camí principal per iniciar la pujada a l’ermita de Sant Salvador i donar la volta a la muntanya per la vessant sud, tornar-la a remuntar per la vessant nord i tornar a baixar fins a la zona de pícnic a buscar el cotxe. Això és el que hauríem d’haver fet.

I la cosa anava molt bé fins que, quan quedaven un centenar de metres per acabar el primer corriol i baixàvem a més bon ritme, no vaig calcular bé la posició del peu esquerre en relació al terreny, se’m va doblegar de mala manera amb un dolor molt fort i ja no vaig poder continuar. Eren les 16:25, portàvem poc més de mitja hora corrent i el cotxe estava a més de 3 km de la carretera asfaltada.

Cada vegada que intentava posar el peu a terra veia les estrelles, de manera que al meu germà no se li va ocórrer res millor que portar-me a l’esquena fins a la carretera principal, i així ho vam fer. A mi al principi no em feia massa gràcia que em portés a l’esquena, perquè em sabia greu pel meu germà i perquè hi havia el risc de caure els dos (el camí té trams amb força pendent i era perillós). Però he de reconèixer que si no hagués estat així ens hagués costat moltíssim fins arribar a la carretera.

Una hora més tard arribàvem a la carretera i el meu germà se’n va a buscar el cotxe a la zona de pícnic, 1 km més avall, mentre jo m’espero allí a què em vingui a recollir. Un cop al cotxe truco a la FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña y Aventura) per veure on em poden visitar. Arribem a casa, ens cau la bronca de rigor dels pares, ens dutxem i cap a la clínica l’Aliança de Lleida. M’atenen una metgessa, dues infermeres, un zelador i el noi de les radiografies, tots molt amables i atents. Primera exploració, radiografies per descartar possibles fractures, embenat compressiu i cap a casa amb l’informe mèdic, la recepta d’antiinflamatoris, el peu embolicat i dues boniques “fotos en blanc i negre” del meu peu esquerre.

Jo que mai havia tingut una lesió així de greu a les cames i amb gairebé 32 anys m’he de veure d’aquestes maneres. I després diuen que fer esport és bo per a la salut! Definitivament hauria d’haver anat al gimnàs a nedar!

Una abraçada a tothom.

Converses reals …

2011-02-15T19:53:00.001+01:00

… al vestuari del gimnàs, aquesta mateixa tarda, mentre em vestia després de la piscina:

A: ¡Oye! Mañana qué es miércoles o jueves.

B: ¿Mañana? Jueves, ¿no?

A: Jueves. Ah sí, sí, jueves. Es que ya no sé ni dónde estoy…

B: Ah no, no, mañana es miércoles.

A: ¿Miércoles?

C: Sí, mañana es miércoles, que juega el Barça.

A: ¿Mañana juega el Barça? Ah sí, ¡que hay Champions! ¿Y el Madrid cuándo juega?

C: El Madrid juega la semana que viene.

A: ¿Cómo que la semana que viene?

C: Sí, que este año lo han cambiado. Una semana juegan 4 partidos de octavos, y la siguiente los otros cuatro. Esta semana juegan el Barça y el Valencia, y la que viene el Madrid.

A: ¿Y los cuartos?

C: Los cuartos ya no lo sé. Supongo que lo harán como siempre, todos la misma semana.

A: Pero entonces… ¡habrá algún equipo que hará 2 partidos en una semana!

...

Davant de l’absurditat de la conversa, he deixat d’escoltar. Ni el Sergio Ramos del Crackòvia, hoygan.

Si parlessin d’equacions de 2n grau encara tindria excusa, però és que del Barça i del Madrid en parlen mitja hora a cada informatiu de TV!

Diari Pop: 2010. La consagració d’Arcade Fire

2011-02-12T04:57:00.001+01:00

Arcade Fire: possiblement el millor concert en directe, el millor disc i la millor cançó de l’any 2010. I sense el possiblement també:

Hauria donat el dit petit del peu esquerre per estar allí. La pell de gallina!

Ja no recordava que tinc totes aquestes sabates …

2011-01-30T19:48:00.001+01:00

Si repassem per a què serveix cadascuna d’elles, començant per la xancleta que hi hauria a les 12 en punt i seguint el sentit de les agulles del rellotge, tenim que:

Xancletes que es poden mullar. Per anar a la piscina o a la platja.
Esportives informals (Puma).
Esportives per córrer a la ciutat o a la pista (Asics).
Esportives per anar amb la bici (Shimano).
Esportives per a tot ús ... però que no es poden mullar (Columbia). Substitueixen les Reebok #11.
Esportives per a caminar, córrer a la muntanya, ... i sí que es poden mullar (Salomon).
Sabates de carrer per a cada dia o per mudar (Timberland). Substitueixen les Timberland #9.
Sabates de carrer o per mudar (Alce).
Sabates de carrer per a cada dia (Timberland). La sola està molt gastada i els forats ja treuen el nas. Han donat un resultat boníssim, però ja no passen ni la ITV de Fraga!
Esportives informals (Converse). Estan tan apurades que només serveixen per quan saps que segur que es faran malbé sense tenir remordiments: Aplec, Pilares, ... No han durat massa i, sincerament, quan les vaig comprar semblaven més resistents.
Esportives per a tot ús (Reebok). També estan per jubilar-se, encara que es resisteixen a abandonar. Han donat un molt bon resultat.
Esportives informals (BGN Calzature).
Sabatilles d’anar per casa.
Sabatilles del barnús.
Avarques menorquines
Xancletes que no es poden mullar. Per anar pel carrer a l’estiu ...

I al centre del cercle, les meves estimades plantilles ortopèdiques, sense les quals no puc caminar ni estar més de dues hores de peu, sense que em facin mal els peus i l’esquena.

Veient totes les sabates posades així, en cercle i d’aquesta manera, me n’adono que potser ja comença a ser hora d’instal·lar un sabater en la meva vida. Toca visita a IKEA?

Diari Pop: OASIS - Whatever

2011-01-20T19:52:00.001+01:00

La Coca-Cola sola (a palo seco) mai m’ha atret especialment, excepte per l’estrany efecte que té la cafeïna en les teves ganes de no dormir (no m’agrada el cafè, o sigui que m’he de conformar amb això). En canvi, un combinat de Jack Daniel’s amb Coca-Cola, ja és una altra cosa (un que no és perfecte i té les seves debilitats). Però continuo pensant que el millor per treure la set és l’aigua.

Ara que la Coca-Cola ha donat a conèixer la cançó WHATEVER dels OASIS a través d’un anunci on canten els nens i nenes d’una escola de música de Nova York, jo vull reivindicar l’original, la genuïna, la 100% Oasis.

Us deixo l’anunci en qüestió:

Al final de totes les sentències de l’anunci jo hi afegiria: “Per cada 10 persones que cada dia beuen Coca-Cola, 4 tindràn sobrepès”. No són dades contrastades, ni molt menys, però no crec que siguin massa diferents de la realitat. Posats a fer demagògia, fem-la bé.

I ara l’original, la de veritat, la bona:

Es pot apreciar que aquesta té el mateix sentiment que la de l’anunci (la lletra i la composició de Noel Gallagher és la mateixa), però expressat amb molta més contundència. La veu de Liam Gallagher sobresurt per sobre de la resta d’instruments, encara que les guitarres i els violins tampoc es queden enrere, fent de tot plegat una autèntica obra mestra del Rock ‘n’ Roll de la millor època del Britt Pop.

Whatever és una cançó relativament poc coneguda dels Oasis, perquè inicialment no la van incloure en cap LP, sinó que va sortir en un single entre els seus dos primers discs (tant temporalment, com estilísticament), i no va ser fins anys més tard que es va incloure en recopilatoris i discs en directe. Malgrat tot, des del principi ja es va veure que seria un dels millors temes del grup i un himne per a tota una generació, sobretot per als anglesos. Si escoltem les altres tres cançons del single (Slide Away, (It’s Good) To Be Free i Half The World Away), podem dir que, en conjunt, Whatever possiblement sigui el millor single dels Oasis, fet en la seva millor època, amb unes cançons que han passat a la història del pop i el rock anglès. I escoltar-la en directe no té preu!

La portada del també té les seves peculiaritats, sent la més minimalista de totes les que van treure en aquella època: no surt cap component del grup, ni cap instrument, ni cap edifici, ni cap objecte, ni el títol del single, ni res. Només el paisatge d’un prat i arbustos verdosos, amb el cel blau, un núvol blanc a l’horitzó i un enquadrament clàssic. Això sí, el logo del grup que no falti.

OASIS – Whatever (lyrics)

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

I'm free to say whatever I
Whatever I like
If it's wrong or right it's alright

Always seems to me
You always see what people want you to see
How long's it gonna be
Before we get on the bus
And cause no fuss
Get a grip on yourself
It dont cost much

Free to be whatever you
Whatever you say
If it comes my way it's alright

You're free to be wherever you
Wherever you please
You can shoot the breeze if you want

Always seems to me
You always see what people want you to see
How long's it gonna be
Before we get on the bus
And cause no fuss
Get a grip on yourself
It dont cost much

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

Here in my mind
You know you might find
Something that you
You thought you once knew
But now it's all gone
And you know it's no fun
Yeah I know it's no fun
Oh I know it's no fun

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

Whatever you do
Whatever you say
Yeah I know it's alright

Whatever you do
Whatever you say
Yeah I know it's alright

Comprar, llençar, comprar, llençar, comprar, llençar ... Fins quan?

2011-01-10T18:19:00.001+01:00

Aquest documental l’haurien d’emetre a totes les escoles, instituts, universitats, associacions de veïns, casals culturals, parlaments polítics i canals de ràdio i televisió en horari de màxima audiència. A alguns els cauria la cara de vergonya.

“Comprar, tirar, comprar. La historia secreta de la obsolescencia programada”. (Emès per TVE2 el 09/01/2011 a les 22:06. 52 min de durada.)

Coses que hauria de fer aquest 2011 i ja veurem si les faré.

2011-01-10T04:14:00.001+01:00

No sóc gaire de fer propòsits de Cap d'Any (raret que és un, què hi farem). Per això en comptes de "propòsits pel 2011", posaré "coses que hauria de fer aquest 2011 i ja veurem si les faré":

Estudiar més: a veure si m'animo una mica perquè últimament em costa bastant arrencar i passo bastant de tot.
Mantenir els treballs: encara que les hores treballades (i la nòmina) no són les mateixes que altres anys, el desgast mental em comença a fer perdre els nervis, i que a vegades ho engegaria tot a rodar, la cosa no està com per anar amb exigències.
Fer la Carros de Foc a l'estiu: amb el meu germà hem parlat de fer la mítica ruta a peu per Aigüestortes en la modalitat Open, amb tot el què això comporta. Si finalment hi anem i algú més s'hi vol apuntar, serà benvingut.

I de moment ja està.

Au, bon any nou a tothom!

Tinc el bloc una mica abandonat

2011-01-10T03:38:00.001+01:00

Sí, ho reconec. Estic deixant el bloc una mica de banda.

Entre el desastre de "vacances forçades", la facilitat que trobo per distreure'm amb banalitats (aquest cap de setmana ha estat Angry Birds), i la mandra que a vegades em fa tot plegat, sempre trobo una excusa o altra per no publicar res de res.

A veure si em torna a venir la inspiració i torno a posar entrades de "collita pròpia", que últimament només faig que posar coses que trobo interessants que vaig trobant per Internet. Que sí, que estan molt bé, que continuaré recollint coses que van deixant d'altres persones (com si jo fos un drapaire), però entre poc i massa.

P.D.: primer cap de setmana de rebaixes i ja m'he fos 150€ en unes sabates per córrer a la muntanya i uns pantalons ben calents per anar d'excursió també a la muntanya (i sort que a Lleida la muntanya més propera és a mitja d'hora de cotxe). És necessari tot això? El temps ho dirà. Encara queda la resta.

P.D.2: m'he fet de Twitter (http://twitter.com/rograjo) per veure què tal funciona tot això. La primera impressió és força bona. Molt diferent del Facebook: menys tafaneries i més opinions creatives. I no cal acceptar peticions d'amistat! Si t'agrada o t'interessa l'opinió d'algú, el busques el segueixes i ja està.

Bon any 2011 a tothom!

2011-01-01T16:59:00.001+01:00

I per demanar que no quedi …

Els productes de la nostra terra

2010-12-22T01:42:00.001+01:00

D’una terra que va rebre les suors del meu besavi i que ara beu de les d’un dels seus néts neixen les nous que acompanyen el vi dolç, el cafè i altres fruits secs a la meva taula.

Les nous de la Boa, on el terme d’Almenar s’abrasa amb el d’Alfarràs, les ametlles de la partida dels Quadrissos, al Sas, prop de l’Aeroport de les terres de Lleida. Productes de Ponent, productes de la Terra Ferma que es resisteixen a la globalització. Productes que no es poden comercialitzar perquè tot just serveixen la taula d’aquells que en gaudim per amor a la nostra terra, a la terra de la qual van menjar els nostres avis.

El món no està preparat per gaudir-ne i aviat no n’estaran tampoc els mercats del nostre país. Ara les nous són de Califòrnia, nous de Califòrnia a totes les botigues de la Plana de Lleida, nous de Califòrnia a totes les botigues catalanes i nous de Califòrnia a tota la pell de toro. No ens mereixem més, no som capaços de trencar-ne altres. La majoria dels trencanous que es poden adquirir en l’actualitat no estan preparats per les nous del nostre país. Serveixen perfectament amb les nous de Califòrnia però no són capaços de trencar les nous autòctones de la nostra terra.

La indústria xinesa ha omplert el nostre mercat de productes que en molts dels casos no ofereixen la qualitat mínima necessària per utilitzar-los un segon cop, un dels exemples són els diferents models de trencanous que trobem actualment al mercat, però n’hi ha altres. Serem capaços de valorar la qualitat, a més a més del preu?

També l’agricultura ha sofert la invasió de productes de menor preu. Productes que no ofereixen la qualitat dels productes de la nostra terra, però que permeten omplir la bossa de la compra amb facilitat en temps de crisi.

La qualitat de l’alimentació hauria de ser tant o més important per a tots nosaltres que el preu. Quan els nostres pagesos i ramaders estan obligats a complir amb una llarga llista de procediments que encareixen el producte final però que el doten d’una qualitat molt difícil d’igualar per productors d’altres països, les grans superfícies del nostre mercat ofereixen productes de molt menor qualitat a preus lleugerament inferiors.

Ara ha fet un mes que es va inaugurar a Almenar una agrobotiga que oferirà a les almenarquenques, als almenarquencs i a tothom que en vulgui fer servei, uns productes de la terra, de bon preu i millor qualitat. Desitjo que moltes taules en puguin gaudir d’aquí en endavant.

Quant als trencanous, continuarem utilitzant el piló de fusta i el martell per trencar les nous del nostre país i gaudir dels sabors i la qualitat que ens ofereix la nostra terra. Deixem les de Califòrnia i els trencanous fabricats a països emergents per aquells que no tenen el plaer de conèixer els productes autòctons del nostre país. Aquesta setmana les nous de la Boga han trencat a casa meva diversos trencanous fabricats arreu. Continuaré buscant un trencanous fabricat al nostre país i fins que no en trobi continuaré utilitzant el martell que emprava el meu avi.

Article d’opinió de Sebastià Noguero al diari Bon Dia de Lleida el 21 de desembre de 2010.

Lo puto crac

2010-12-17T21:18:00.001+01:00

D’anuncis per vendre coses del món del futbol i/o protagonitzats per futbolistes de renom se n’han fet moltíssims, com per exemple els següents:

http://www.youtube.com/watch?v=P_XT62xl7eQ

http://www.youtube.com/watch?v=sZH3cBO5z0A

http://www.youtube.com/watch?v=BUmoAKuC71w

http://www.youtube.com/watch?v=w04xmH2SOLA

http://www.youtube.com/watch?v=0yWsMtrzCyk

http://www.youtube.com/watch?v=Se1eMmDfueY

http://www.youtube.com/watch?v=-lJOW6snBYU

http://www.youtube.com/watch?v=9GcBNgXNHKE

http://www.youtube.com/watch?v=Kp-z8qsWkdw

Però en tots ells la pilota de futbol és la protagonista. Andrés Iniesta (també conegut com “Lo puto gusiluz” o “Lo puto crac”) n’acaba de fer un anunciant un canal de TV on només fan futbol de pagament, on no hi surt ni una sola vegada la pilota de futbol, encara que el mèrit de veritat la té la santa paciència que té l’ós que surt a l’anunci. I si no, mireu, mireu:

P.D.: Sóc jo, o el doblatge dels crits de l’ós els ha fet l’actor que imitava el Txigrinski al Cracòvia de TV3?

La ciutat dels nens

2010-12-13T15:02:00.001+01:00

Per Francesco Tonucci (FRATO).

O recuperem els valors o ens anem a la merda

2010-12-12T05:22:00.001+01:00

"Aquesta és la nostra realitat. La nostra societat és lluny dels estàndards europeus en quant a fermesa moral. Som un país que valora als murris i tracta de passerells als que segueixen les normes. Ho fa vostè i ho faig jo. Ho fem tots. Hem aparcat els valors en un armari per tal de centrar-nos només en els preus: victòries a qualsevol preu; notorietat sense importar el preu; resultats al preu que sigui. Aquest és el nostre motor: el preu. No ens importa el preu a pagar per tal d'assolir el triomf, la fama, l'èxit, la riquesa. Els valors descansen al traster: honestedat, respecte, humilitat, sacrifici, compromís. Paraules boniques, somnis vans. O recuperem els valors o ens anem a la merda."

Extracte de l'article de Martí Perarnau al diari Sport el dia 11 de novembre de 2010, sobre l'escàndol de dopatge de l'atletisme espanyol.

Cinquanta-tres minuts

2010-12-08T16:58:00.001+01:00

- Bon dia! – va dir el petit príncep.

- Bon dia! – va dir el mercader.

Era un mercader de píndoles especials que treuen la set. Se’n pren una per setmana i ja no es té necessitat de beure.

- Per què vens això? – va preguntar el petit príncep.

- És una gran economia de temps – va dir el mercader –. Els experts han fet càlculs i s’estalvien cinquanta-tres minuts per setmana.

- I què es fa amb aquestos cinquanta-tres minuts?

- Es fa el que es vol ...

“Jo –va dir el petit príncep-, si tingués cinquanta-tres minuts per gastar caminaria tranquil·lament a una font ...”

A.de Saint-Exupéry. El petit príncep. Cap. XXIII

CINQUANTA-TRES MINUTS

07/06/2009 17:43. Prades (Baix Camp)

28N. Tots guanyen. Segur?

2010-11-27T20:31:00.001+01:00

No m'agrada gaire la política i no en parlo gaire, però avui en faré una excepció parlant d'un tema que sempre m'ha encuriosit: el dia de les eleccions, tots i cadascun dels partits, a part de dir la sentida frase de "ha estat una festa de democràcia, acaben assegurant que han guanyat.

Tots aquells a qui no us interessi el més mínim la política teniu permís per canviar de pàgina i anar a Minijuegos a perdre una estona el temps.

Com ja he dit al principi no entenc gaire de política, a vegades la trobo feixuga, però malgrat tot intento estar assabentat de tots aquells aspectes importants que es couen dins dels diferents parlaments, sobretot en època NO electoral, què és quan vertaderament es veu quin ideari tenen els diferents partits i líders polítics.

Per si algú acaba d'aterrar a la Terra i encara no se n'ha assabentat, demà hi ha Eleccions (i segurament també ereccions) al Parlament de Catalunya. I quan arribi la nit i es comencin a comptar tots els vots dels ~~il·lusos~~ ciutadans, els principals líders dels diferents partits es prepararan per fer la mateixa comèdia de sempre: tots diran que han guanyat les eleccions, sempre comparant-ho amb passades eleccions, amb el que podria haver estat, i sota el seu particular punt de vista, és clar.

Anem a pronosticar què dirà demà a la nit el líder de cada partit:

Reagrupament, Solidaritat Catalana, Plataforma per Catalunya, Alternativa de Govern i altres partits minoritaris sense presència al Parlament: si finalment aconsegueixen representació diran que han guanyat. Ningú discutirà que de no estar al Parlament, a estar-hi hi ha una diferència notable, sobretot de ressò mediàtic, però d'aquí a dir que han guanyat quan han tret 1, 2, o 3 diputats… doncs que voleu que us digui, estaran als escons, diran el què els semblarà, però ningú els fotrà ni cas (com fins ara als de Ciutadans).

Ciutadans: diran que han guanyat perquè essent un partit relativament nou aconsegueixen mantenir-se amb 2 o 3 diputats, això si no pugen fins a 4 o 5. Segurament els propers quatre anys, la resta de partits continuaran passant d'ells com fins ara.

Iniciativa-Verds: les mogudes dels departaments d'Interior i de Medi Ambient que regentaven fins ara (incendi d'Horta de Sant Joan, limitació de 80 km/h a les rodalies de Barcelona, càmeres espies a les comissaries dels Mossos, gestió de la sequera a Barcelona, …), faran que, juntament amb els socialistes i els independentistes, es donin una patacada molt forta, baixarà el seu escàs nombre de diputats, i possiblement ja no seran decisius per formar govern amb un altre tripartit, i es passaran quatre anys predicant les seves proclames al desert, perquè no els faran ni cas. No obstant això, també diran que han guanyat. No sé amb quins arguments (estic molt encuriosit per saber-los), però segur que diuen que han guanyat.

Partit Popular: amb el seu més que probable augment de diputats, i la possibilitat d'entrar una altra vegada al govern català de la mà de Convergència i Unió, segur que diuen que han guanyat. I a veure qui els contradiu!

Esquerra Republicana: si la participació en el primer tripartit els va anar de primera com a conseqüència de la redacció de l'Estatut de Catalunya de 2006, la seva segona aventura amb el tripartit ha estat fatal per als independentistes, que es veuran arrossegats al desastre per la seva submissió als socialistes catalans (i per extensió als socialistes madrilenys), no sabent desmarcar-se amb contundència en decisions transcendentals com la retallada i desplegament de l'Estatut, la crisi econòmica, … i tot per mantenir el poder en algunes conselleries. Els seus votants saben que s'han venut a uns ideals contraris als que promulguen i els castigaran amb una davallada en el nombre de diputats que obtindran. Malgrat tot, aquesta davallada no serà prou important com per impedir que formin part d'un possible pacte de govern junt amb Convergència i Unió, podent mantenir inclús algunes conselleries menors. I és per això que diran que guanyaran.

Partit Socialista: les comparacions amb l'anterior tripartit no deixen lloc a dubte. La passivitat davant la massacre i el lent desplegament de l'Estatut de Catalunya per part del govern socialista de Madrid, quan l'any 2006 el President Maragall va treure el mateix Estatut del Parlament en unes condicions que ni els més optimistes haguessin previst; els escàndols de corrupció; el no saber controlar als seus socis de govern; el baix perfil del President Montilla … faran que els socialistes catalans perdin una part molt important dels escons, podent inclús assolir mínims històrics. No obstant això, és possible que les enquestes pre-electorals s'equivoquin i obtinguin més diputats que els pronosticats, permetent que puguin continuar governant amb una estranya fórmula encara per descobrir (potser ajuntant-se amb Convergència i Unió, o una altra vegada amb Esquerra, Iniciativa i algun altre partit), i s'aferraran a això per dir que han tornat a guanyar.

Convergència i Unió: malgrat el cas Palau de la Música, la reunió Mas-Zapatero per ~~acabar de retallar~~ desbloquejar l'aprovació de l'Estatut ja retallat de 2006, i un ideari de dretes propi d'èpoques de bonança, serà el partit que guanyarà les eleccions en tots els sentits. Perquè tindran més vots i més diputats que qualsevol altre partit (molts votants desil·lusionats del Partit Socialista i d'Esquerra, ara els votaran a ells), fregant la majoria absoluta, cosa que els permetrà escollir com i amb qui governar Catalunya durant els propers quatre anys. Podran escollir governar en solitari amb associacions puntuals amb altres partits segons el tema que es tracti (opció més que probable si els falten menys de 10 diputats per arribar a la majoria absoluta), o bé associant-se permanentment amb un altre partit com Esquerra Republicana, el Partit Popular o inclús el Partit Socialista.

Convergència i Unió dirà que guanyarà amb tot mereixement (no com els altres), però tampoc és garantia de solucions als problemes actuals. Més aviat al contrari: donaran més poder a les grans empreses i corporacions, traient-ne als petits empresaris i treballadors, que són qui realment creen la riquesa i mouen el país. No cal ni parlar d'aquells que no poden treballar. El concert econòmic, seleccions esportives nacionals, traspàs de competències importants, … i la resta de coses que pregonen, saben que, mentre a la resta d'Espanya no hi hagi un altre tipus de mentalitat menys immovilista (tema difícil), ara per ara no són més que utopies i les utilitzen per tal d'enganyar i captar a l'electorat independentista.

Un jove estudiós i treballador, demana disculpes al President Montilla

2010-11-16T21:36:00.001+01:00

Últimament, volta per Internet una carta d'un jove estudiós i treballador que ha estat enviada al President Montilla en nom de tots/es els joves que com ell, s'han esforçat i han treballat. I no com els nous/noves NI-NI, que ara sembla que, com a recompensa, tenen dret a una subvenció del govern, per no haver fet res durant tota la seva vida.

Si es premia així a la societat del futur, a la ignorància de les generacions perdudes que hi ha o que arribaran, quin FUTUR ens espera? No hi vull ni pensar.

03 novembre, 2010

CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA

Molt Honorable President Montilla,

M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m'alleuja la consciència.

Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!

Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,

Joan Güell

P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia.

Diari Pop: ARCADE FIRE – Ready To Start

2010-10-26T00:30:00.001+02:00

Mentre tot l’estat està pendent dels canals més vomitius de la televisió, jo estic posant pornografia a les meves orelles.

ARCADE FIRE – Ready To Start (lyrics)

Businessmen drink my blood
Like the kids in art school said they would
And I guess I'll just begin again
You say can we still be friends

If I was scared, I would
And if I was bored, you know I would
And if I was yours, but I'm not

All the kids have always known
That the emperor wears no clothes
But to bow to down to them anyway
Is better than to be alone

If I was scared, I would
And if I was bored, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now you're knocking at my door
Saying please come out with us tonight
But I would rather be alone
Than pretend I feel alright

If the businessmen drink my blood
Like the kids in art school said they would
Then I guess I'll just begin again
You say can we still be friends

If I was scared, I would
And if I was pure, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now I'm Ready to Start

If I was scared, I would
And if I was pure, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now I'm Ready to Start

Now I'm Ready to Start
I would rather be wrong
Than live in the shadows of your song
My mind is open wide
And now I'm ready to start

Now I'm Ready to Start
My mind is open wide
Now I'm Ready to Start
Not sure you'll open the door
To step out into the dark
Now I'm ready!

Cançons per recordar

2010-10-02T15:15:00.001+02:00

Endreçant una mica l’habitació he trobat 2 CDs que ja tenia més que oblidats. Són uns discos que portava al cotxe fa 4 anys (o 5, o 6, ja he perdut el compte) per amenitzar la conducció mentre anava pels pobles dels voltants a fer classes d’informàtica. Si mireu el llistat de cançons que porten, ja podeu jutjar quin és el tipus de música que m’agradava (quins records):

ROCK I POP ESPANYOL I CATALÀ:
01.    SOPA DE CABRA – El Carrer dels Torrats
02.    LOS PIRATAS – Años 80
03.    LA FUGA – Buscando en la Basura
04.    JAVIER ÁLVAREZ - ¿Por Qué Te Vas?
05.    ANDRÉS CALAMARO – La Parte de Adelante
06.    ANTÒNIA FONT – Extraterrestres
07.    LOQUILLO – Feo, Fuerte y Formal
08.    JOAQUÍN SABINA y OLGA ROMÁN – Y Sin Embargo Te Quiero
09.    JOAQUÍN SABINA – Y Sin Embargo
10.    LOQUILLO – Cadillac Solitario
11.    EXTREMODURO – Salir
12.    SAU – És Inútil Continuar
13.    LOS PLANETAS – Un Buen Día
14.    CHRISTINA ROSENVINGE – Voy en un Coche
15.    RADIO FUTURA – Enamorado de la Moda Juvenil
16.    SIDONIE – La Guitarra
17.    ROSENDO – Masculino Singular
18.    SOPA DE CABRA – Cardíaco y Acabado
19.    THE COMPANYS – Xut
20.    EL CANTO DEL LOCO – Aquellos Maravillosos Años
21.    ANDRÉS CALAMARO – La Parte de Atrás

ENGLISH ROCK & POP:
01.    GUNS ‘n’ ROSES – Sweet Child Of Mine (live)
02.    THE CURE – Just Like Heaven
03.    RIALTO – Untouchable
04.    THE SMITHS – This Charming Man
05.    NEW RADICALS – You Get What You Give
06.    FOOL’S GARDEN – Finally
07.    SIDONIE - (Ahora Entiendo A) Gene Clark
08.    OCEAN COLOUR SCENE – So Low
09.    JOHN LENNON – Watching The Wheels
10.    OASIS – Rockin’ Chair
11.    R.E.M. – So Central Rain
12.    RICHARD ASCHROFT – A Song For The Lovers
13.    TEXAS – When We Are Together
14.    MANIC STREET PREACHERS – Black Dog On My Shoulder
15.    TRAVIS – Writing To Reach You
16.    BRYAN ADAMS – Summer Of ‘69
17.    LED ZEPPELIN – Black Dog
18.    LED ZEPPELIN – Rock ‘n’ Roll

The Beatles Day!

2010-09-27T00:15:00.001+02:00

Avui, tot el dia escoltant The Beatles. Des de que eren The Quarrymen, fins que es van separar. I encara m’ha faltat temps per escoltar-ho tot!

Petons i abraçades per a tothom.

OK Go. Awesome!

2010-09-24T01:29:00.001+02:00

Van començar amb aquesta coreografia amb robes retro total i ajudats amb unes màquines diabòliques abundants en els gimnasos.

I ara ens tornen a sorprendre amb uns uniformes blancs immaculats, en una escena minimalista, però ara ajudats per uns "amics" molt particulars.

Awesome!

HiEnd Workshops. Un bloc mooooooooooooolt creatiu…

2010-08-26T03:32:00.001+02:00

… i molt interessant.

HIEND WORKSHOPS és un bloc que vaig ensopegar fa uns dies gairebé per casualitat, mentre buscava i buscava coses sense sentit per Internet (un dels meus passatemps preferits), i a través d'una pàgina saltava a una altra, i d'aquesta a una altra… fins que finalment vaig trobar aquesta perla enmig del desert. Vaig tenir sort, no sempre sóc tan afortunat.

Aquest bloc ha ajuntat a una sèrie de fotògrafs i filmògrafs creatius per tal que, les persones interessades en aquests àmbits, puguem deleitar-nos amb les seves creacions, making-offs, entrevistes, consells, … i tot amb una qualitat fora de l'habitual.

També cal dir que, fins ara, tot són gravacions en anglès, i moltes d'elles fan referència al món de la publicitat, però per la qualitat de les mateixes mereix la pena fer un esforç per intentar entendre-ho. I si no… sempre podem deixar de banda les entrevistes i centrar-nos exclusivament en els curtmetratges que són molt bons. Com a mostra, us deixo amb el curt “Momentos” de Nuno Rocha.

Si feu una ullada al bloc, no us decebrà.

Un petó molt fort a tothom!

Diari Pop: Adéu a THE SUNDAY DRIVERS

2010-08-24T01:47:00.001+02:00

Si pogués escollir el dia i l'hora de la meva mort, reuniria a totes aquelles persones, objectes, cançons i fotografies que han estat importants en la meva vida, i muntaria una festa especial, on no hi faltés de res: menjar, beure, música de molts estils, fotografies penjades a les parets i el sostre… parlaria una estoneta amb tothom i els diria la importància que han tingut en la meva vida, allò que més m'ha impressionat de cadascú. Seria un dia molt especial.

THE SUNDAY DRIVERS era un grup de bones persones, honestes, discretes i obertes que, des de Toledo, es dedicaven a fer cançons en anglès amb un estil indie molt personal, i que va poder tenir la gran fortuna d'escollir el dia de la seva retirada, en un dels més grans concerts que han pogut fer mai, el 17 de juliol de 2010 al Festival Internacional de Benicassim, davant de milers d'incondicionals que entre cançó i cançó cridaven "No os separeis! No os separeis!", quan gaudien d'un nivell de maduresa excepcional, quan tenien les millors crítiques i obtenien més reconeixements que mai.

Com que jo no hi vaig ser, us deixo amb una entrada extraordinària que va fer la periodista musical Virginia Díaz al bloc del seu programa 180 Grados de Radio 3. No es pot expressar més afecció a aquest conjunt des d'un punt de vista professional.

I per si això us sembla poc, també us deixo amb l'apoteòsic final de concert i final de carrera de The Sunday Drivers al FIB 2010, on es veu la perfecta simbiosi entre músics, públic i admiradors. Impressionant.

I pels que, com jo, us ho vau perdre tot, i encara en voleu més, també us deixo amb l'àudio del concert, comentat en directe pels també periodistes musicals de Radio 3, Tomás Fernando Flores, Julio Ruiz i Virginia Díaz.

Una llàstima que s'hagin separat, però si jo pogués escollir el moment de la meva retirada d'aquest món, no hagués sabut escollir millor. Que tingueu sort!

Diari Pop: BSO Tu Vida en 65 minutos

2010-06-25T05:23:00.001+02:00

"Alguna vegada us heu sentit tan, tan feliços, que heu pensat que mai més us sentiríeu tan feliços? La vostra vida ha arribat a una perfecció total, que potser ja no mereix la pena buscar res més? Jo sí que he trobat aquesta felicitat."

Avui no us recomano una cançó. Ni dues. Ni tres. Avui us recomano un disc sencer. Toma crisis!

Abans d'anar a dormir m'agrada llegir una mica mentre escolto música amb els auriculars del mòbil (algun dia caurà un iPod, o encara millor, un iPhone :p), i aquesta nit, mentre repassava els blocs de capçalera, he ensopegat amb dues perles de la banda sonora de Tu Vida en 65 Minutos, i que tenia completament oblidades.

TU VIDA EN 65 MINUTOS és una pel·lícula que tracta de les casualitats, de la felicitat, de l'amistat, de l'amor, de la mort, … i amb unes quantes cites interessants (una és amb la que comença aquesta entrada). Però si hi ha una cosa que destaca per sobre de la resta, és la seva eclèctica banda sonora. Avui us deixo amb 3 de les cançons que podem trobar a aquest disc.

SNOWGLOBE - Dreamworks

Cada vegada que escolto aquesta cançó em tornen records de felicitat. No tinc paraules. Per a mi la millor cançó del disc.

THE OBLIGATIONS - In Between Days

És la cançó "oficial" de la película, la que apareix a tots els tràilers i resums. L'original és dels THE CURE, però aquí tenim una molt bona adaptació.

JAVIER ÁLVAREZ - Por Qué Te Vas?

Una altra versió, L'original és la coneguda cançó de JEANETTE, però aquesta la trobo extraordinària. El ritme lent i pausat amb el to de veu de Javier Álvarez, que sembla que canti amb desgana (molt més adequat per a la temàtica de la cançó), la fa molt millor que l'original.

I per acabar, us deixo amb un recull de moments de la pel·lícula. Aquells que encara no l'heu vista, us donarà una idea del què va. Aquells que ja l'hem vista, tornem-la a recordar, tornem-la a disfrutar.

Petons i abraçades a tothom!

1r Torneig de Volei Platja Sícoris Club

2010-06-25T03:52:00.001+02:00

1r TORNEIG VOLEI PLATJA SÍCORIS CLUB.
05/06/2010. Lleida (Segrià)

Diari Pop: OASIS – Half The World Away

2010-06-13T07:42:00.001+02:00

No és la seva cançó més coneguda. Ni tan sols apareix en un dels seus discs. Es tracta de la cara B d'un dels seus singles, és a dir, d'una cançó inicialment descartada per formar part d'un disc, però suficientment acceptable com per donar-la a conèixer a aquells fans que vulguin profunditzar més en la seva obra.

Aquesta passada nit, enmig d'una sessió de música de qualitat molt dubtosa a la discoteca més concorreguda (i cara) de Lleida, i on tothom estava ballant com si estigués posseït i s'anés a acabar el món, m'ha vingut al cap aquesta bonica cançó dels OASIS. Serà perquè quan no m'agrada la música que escolto als pubs i discoteques, em vénen al cap altres melodies diametralment oposades? Serà perquè aquesta setmana he tornat a escoltar una altra vegada totes les rareses i cares B de la primera època d'aquesta banda anglesa? Vés a saber, però no és la primera vegada que em passa ni serà l'útima. O això espero :-)

Salutacions i petons a tothom.

P.D.: just abans d’escriure aquestes línies, he recordat una altra cançó digna de ser esmentada en aquest humil bloc, però ja estava decidit a publicar la que finalment ha sortit i al final no l'he posat. Potser un altre dia.

P.D.: aquesta HALF THE WORLD AWAY dels Oasis, així en directe, amb el Noel Gallagher i la seva guitarra acúsitca, té una pinta bestial. Penso que seria capaç de fer alguna bogeria per anar a un concert dels Oasis d'aquestes característiques aquest estiu. Però la possibilitat que això es produeixi desgraciadament és força remota.

OASIS - Half The World Away (lyrics)

I would like to leave this city
This old town don't smell too pretty and
I can feel the warning signs running around my mind
And when I leave this island I'll book myself into a soul asylum
Cos I can feel the warning signs running around my mind

So here I go, I'm still scratching around in the same old hole
My body feels young but my mind is very old
So what do you say?
You can't give me the dreams that are mine anyway
You're half the world away
Half the world away
Half the world away
I've been lost, I've been found but I don't feel down.

And when I leave this planet
You know I'd stay but I just can't stand it and
I can feel the warning signs running around my mind
And if I could leave this spirit I'd find me a hole and I'll live in it and
I can feel the warning signs running around my mind

So here I go, I'm still scratching around in the same old hole ...

I don't feel down
I don't feel down
I don't feel down
I don't feel down

Focs artificials I, II i III

2010-05-12T01:03:00.001+02:00

Cloenda de la Festa Major de Lleida 2010. Tres fotos al preu d’una. Quina us agrada més?

FOCS ARTIFICIALS I

11/05/2010 22:12. Lleida (Segrià)

FOCS ARTIFICIALS II

11/05/2010 22:14. Lleida (Segrià)

FOCS ARTIFICIALS III

11/05/2010 22:18. Lleida (Segrià)

Autopista o persiana?

2010-04-29T00:58:00.001+02:00

AUTOPISTA O PERSIANA?

28/04/10 13:36. Lleida (Segrià)

Firebikes (amb els frens cremant)

2010-04-27T00:34:00.001+02:00

FIREBIKES (AMB ELS FRENS CREMANT)

21/03/09 21:11. Lleida (Segrià)

Un dia especial

2010-04-23T03:09:00.001+02:00

Els carrers plens de gent alegre i entusiasta, les parades de llibres i roses a l'aire lliure, els famosos de la ràdio i de la tele fent el programa en directe, al carrer i de cara al públic, … A ningú se li escapa: avui és un dia especial. Som a Catalunya i avui és Sant Jordi!

És un dia molt bonic per passejar pel carrer, per mirar les parades de llibres, per comprar-ne algun (no, no està prohibit comprar llibres), comprar també alguna rosa per a l'estimada (i per la mare). Un dia molt especial per a tots aquells qui estimen a algú altre. Una oportunitat més per declarar l'amor i l'admiració a aquella persona tan especial.

Un dia especial per als llibreters, que en poques hores vénen el que no està escrit (mai més ben dit), i aprofiten per portar als autors de moda per a què signin i dediquin els seus llibres a la seva parada, i així arrosseguin a una munió de gent àvida per saludar a aquell autor o autora, i de passada que comprin el llibre a la seva parada i no a la del costat (el negoci és el negoci).

Un dia especial per a les editorials, que enfoquen bona part del negoci anual en una jornada com aquesta i, tret d'alguns premis literaris importants, la data de sortida a la venda dels llibres està meticulosament planificada per fer-la coincidir amb les setmanes immediatament anteriors a la data d'avui, per tal que tots els llibres tinguin temps d'arribar a les prestatgeries de les llibreries.

Un dia especial per a les floristeries que, a part de Tots Sants, deu ser l'únic dia en què els homes van de forma massiva a comprar roses. Els estudiants també fan els seus dinerets revenent roses i aprofitant els beneficis per finançar-se el viatge de final de curs. El preu de les roses també és una cosa que es podria discutir, però mentre la gent ho pagui…

Un dia especial per als estudiants, que faran una festa a l'escola, i inclús alguns d'ells podran exposar la seva creativitat literària participant als Jocs Florals.

Seria un dia especial per als polítics si, igual que les llibreries i floristeries, igual que els presentadors de la ràdio i la televisió, igual que alguns estudiants, … sortissin al carrer i parlessin amb la gent per veure què passa a peu de carrer. Inclús podrien celebrar les reunions i els plens al mig d'una plaça envoltada de graderies! Però tranquils, que això no ho faran. No mentre es puguin exposar a les crítiques, vilipendis i insults a que els sotmetrien alguns ciutadans, sense fer-se cap foto ni rebre res a canvi.

Hi ha qui reivindica que Sant Jordi sigui declarat oficialment com a Diada Nacional de Catalunya amb tot el que això comporta. Jo no hi estic gens d'acord: seria un dia de festa al treball on la gent aprofitaria les primeres calors de la primavera per marxar on fos, i els carrers quedarien buits i tristos, es perdria ràpidament la tradició de comprar i regalar roses i llibres, i ja no tindria l'encant que se li suposa a una festa com aquesta. Vaja, el mateix que és ara l'11 de setembre, un dia on a part de les senyeres als balcons, les sardanes i els castellers a les places, i alguna que altra reivindicació, ja no dóna més de sí. De la ruqueria que fan els polítics de portar flors i fer-se la foto a l'estàtua de rigor ja no cal dir res. Si Sant Jordi fos festiu, es perdria un dels trets identitaris de la cultura catalana.

Jo no vull un Sant Jordi com l'11 de setembre! Jo vull un Sant Jordi amb els carrers plens de gent!

P.D.: a mi la rosa m'agrada regalar-la de color vermell, amb espiga i lligada amb la senyera. Un clàssic que mai falla!

Res és real. Em creurieu si us digués que em persegueix un submarí groc?

2010-04-22T02:27:00.001+02:00

Hi havia una vegada… o potser dues… que hi havia un paradís no terrenal anomenat Pebrelandia.

A aquestes alçades els iniciats ja hauran descobert que avui això va dels BEATLES (tothom dret i fent reverències si us plau). I és que la primera frase d'aquest post és el principi de YELLOW SUBMARINE, una pel·lícula històrica i una icona del pop art, la psicodelia, l'animació i el surrealisme.

Alguns "entesos" la van catalogar com a pel·lícula infantil. Pitjor per ells. Jo la considero una obra mestra avançada per la seva època i amb una temàtica plenament vigent avui en dia i a qualsevol altra època de la història, si es fan les adaptacions pertinents, és clar.

Encara recordo quan fa més de 10 anys vaig patejar-me totes les botigues de Lleida i part de l'estranger (no és broma, també vaig pujar a Andorra) per comprar el DVD de la pel·lícula i no hi va haver manera… L'únic que vaig trobar va ser el disc de la banda sonora (una altra obra mestra amb moltes peces clàssiques dels Beatles), que vaig comprar ipso-facto. S'haurà de buscar per l'ebay a veure si el trobem bé de preu.

De moment haurem de conformar-nos amb el Youtube per veure el tràiler i la pel·lícula completa.

Si al final algú s'anima a veure tota la pel·lícula, li recomano fervorosament que es miri la versió original subtitulada. Escoltar la música, les veus i els acudits en anglès no té preu, i es pot seguir perfectament amb els subtítols en castellà.

Au, petonets i abraçades per tothom!

P.D.: he mirat una mica per Internet i he trobat una web on hi ha una imatge de la pel·lícula original preparada per descarregar i gravar-la en un DVD. Si a algú li interessa que deixi un comentari amb el seu e-mail i ja farem "invents" OK?

Diari Pop: PULP - Common People vs MANEL - La Gent Normal vs VOLL DAMM - Anunci Març 2010

2010-04-08T01:58:00.001+02:00

Avui no tenim una cançó. Tampoc en tenim dues com a vegades us havia posat. Senyores i senyors avui tenim tres cançons! Uuuueeeeeeeeeee!!

Bé, en realitat són tres versions de la mateixa cançó, i malgrat que no siguin gaire conegudes, si mireu una mica els anuncis de la tele, potser us soni alguna d'elles.

L'original és COMMON PEOPLE dels PULP. Què dir de Pulp? Grup anglès amb més de 20 anys de trajectòria però amb poques cançons conegudes fora de les Illes Britàniques. Common People va ser el seu gran èxit, un clàssic de la millor època del Britt Pop, quan Blur i Oasis treien 1 o 2 discos cada any, es barallaven acaparant fans, portades de revistes, aforaments a concerts i festivals, nombre de discs venuts, insults mutus, i altres coses que, desgraciadament, han passat a la història. Era com el Barça i el Madrid d'aquesta lliga de futbol, que semblen antagonistes i tothom parla d'ells, i la resta queden en un 2n o 3r pla i ningú se'ls mira. Però darrera dels grans monstres sempre hi ha bèsties menudes que van fent la seva feina: Pulp, Suede, Supergrass, Paul Weller, Catatonia, Manic Street Preachers, Stereophonics, … són aquelles bandes més desapercebudes, però que tenien grans himnes com el que us porto avui.

La segona cançó és una versió del Common People que han fet els MANEL, i com que la lletra de la cançó l'han traduïda al català, el títol no podia ser menys i l'han anomenada LA GENT NORMAL. És una versió exquisida, amb instruments exòtics i força eclèctica, al més pur estil Manel. M'encantaaaaaaaa!!

I finalment us porto l'última versió que he sentit, que han aprofitat els nois de VOLL DAMM per posar-la a la seva darrera campanya publicitària. La cançó no sé de qui és (si algú ho sap agrairia que m’ho digués), però l'anunci està molt i molt bé.

Au doncs, 3 pel preu d'1. Visca la crisi!

Petons i abraçades per tothom!

PULP – Common People (lyrics)

She came from Greece she had a thirst for knowledge,
she studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I,
caught her eye.
She told me that her Dad was loaded,
I said "In that case I'll have a rum and coca-cola."
She said "Fine."
and in thirty seconds time she said,

"I want to live like common people,
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people,
I want to sleep with common people,
like you."

Well what else could I do -
I said "I'll see what I can do."
I took her to a supermarket,
I don't know why but I had to start it somewhere,
so it started there.
I said pretend you've got no money,
she just laughed and said,
"Oh you're so funny."
I said "yeah?
Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people,
you want to see whatever common people see,
you want to sleep with common people,
you want to sleep with common people,
like me."
But she didn't understand,
she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop,
cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool,
pretend you never went to school.
But still you'll never get it right,
cos when you're laid in bed at night,
watching roaches climb the wall,
if you call your Dad he could stop it all.

You'll never live like common people,
you'll never do what common people do,
you'll never fail like common people,
you'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw,
because there's nothing else to do.

Sing along with the common people,
sing along and it might just get you through,
laugh along with the common people,
laugh along even though they're laughing at you,
and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.

I want to live with common people,
I want to live with common people etc...

MANEL – La Gent Normal (lyrics)

S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és tant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:

Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…

Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no entenia res… I m’agafava del bracet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.

No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…

Surrealisme

2010-04-03T06:38:00.001+02:00

Aquesta és l’escena més surrealista que he vist en molt de temps:

Després d’això és clar:

I sempre després de Déu-nostre-senyor-Al-cel-sigui:

I per damunt de tots: ELS NOSTRES ESTIMATS GERMANS MARX ! ! :

Un petonet molt fort a tothom.

Ja no em creuré cap fotografia que vegi. Fins on arribarem?

2010-04-01T03:13:00.001+02:00

Acabo de veure un vídeo de demostració d'una nova eina que sortirà properament amb el Photoshop CS5 i m'he quedat bastant al·lucinat. L'eina en qüestió s'anomena Content-Aware Fill (no sé quin nom li posaran en castellà) i ve a ser un tampón de clonar en plan bèstia, però que mooooolt bèstia.

Us convido a mirar el vídeo en qüestió i opineu vosaltres mateixos, sobretot a partir del minut 2:30:

Què? Espectacular, no? Una passada. S'hauran de veure i provar in situ les diferents possibilitats d'aquesta novetat, però és una eina gairebé feta a mida per a mandrosos com jo, i la primera impressió no pot ser més bona.

Després del xoc inicial, m'han vingut al pensament tota una sèrie de preguntes i reflexions:

Com em podrà ajudar aquesta eina a fer millors les meves fotografies?
Fins a quin punt deixarà de ser important la planificació d'una fotografia, si després podem fer i desfer tot el que vulguem a l'ordinador?
L'encant que tenia la fotografia tradicional o analògica, es perdrà definitivament amb la fotografia digital?
Aquestes noves eines no desvirtuen la tasca del fotògraf professional?
Amb la complexitat cada vegada més gran de les càmeres, flashos, disparadors, fonts de llum, etc, i les enormes possibilitats que dóna la informàtica… s'haurà de crear una especialitat de fotògraf abans de disparar la càmera (que planifiqui l'execució i que realitzi la fotografia), i una altra especialitat per després de disparar la càmera (que processi la fotografia a l'ordinador de la millor manera per tal d'obtenir l'efecte final)? Tal i com van les coses no ho trobaria gens descabellat, sobretot per a grans estudis de fotografia, si és que no ho fan ja.
Fins on arribarem amb el retoc d'imatges digitals?
Quan observem una fotografia en una exposició, un diari, una revista, una pàgina web, … com podem saber que es tracta d'una imatge "real", que no està retocada?

Això últim ja és impossible de saber ara mateix, i és el que em té més intrigat. Fins ara encara es podien intuir certes manipulacions a les fotografies, sobretot a algunes publicacions de dubtosa reputació. Però al pas que van les coses, ja serà impossible diferenciar si un paisatge és verge o per allí hi passa una autopista.

En fi, què hi farem, coses del progrés.

Una abraçada a tothom.

Coming home

2010-03-31T21:41:00.001+02:00

COMING HOME

24/10/09 20:51. LL-12 (Lleida)

Diari Pop: FOOL’S GARDEN – Pieces

2010-03-28T14:03:00.001+02:00

No us ha passat mai que, quan de cop i volta, recordeu una cançó, no hi ha manera que us la tragueu del cap, i no podeu parar de cantar-la mentalment tota l'estona? Doncs això és el què m'ha passat a mi aquesta nit. I això que ni es tracta d'una cançó coneguda, ni és d'aquelles especialment enganxifoses ni res de tot això. (Mode Irònic ON) I encara rai que no treballo posant música enganxosa per a què s'entretingui la gent! (Mode Irònic OFF).

Doncs això: què he passat la nit posant música per a divertir la gent, i després he anat de festa amb les i els companys de feina, i no hi ha hagut manera de treure'm aquesta cançó del cap! Increïble!

FOOL'S GARDEN és un grup alemany que només se'l coneix per la cançó "Lemon Tree", un tema que va arribar a ser cançó de l'any a Europa l'any 1996. Però més enllà d'aquesta canço són uns perfectes desconeguts… excepte per aquells que ens hem atrevit a anar una mica més enllà. Sota el meu humil punt de vista, el disc "Dish of The Day" és un dels millors discs pop dels 90. Una obra mestra que abarca èxits com "Lemon Tree" o "Wild Days", peces més íntimes com les tres últimes "Tocsin", "Finally" o "One Fine Day", passant per temes més pop com "Ordinary Man", "Meanwhile", "Take Me", "The Seal", "Autumn" o la que us presento avui, "PIECES" (i amb aquesta em sembla que no me'n deixo cap). Aquest és un dels discs que, sense por de equivocar-me, puc dir que ja formen part de la banda sonora de la meva vida. L'he escoltat tantíssimes vegades que em sé les cançons de memòria!

L’àudio no és el millor que heu escoltat mai, i el video no té res a veure amb la cançó, però no he trobat res millor :-(

A la propera entrada segur que poso fotos, Que ja fa dies que m’ho dieu i ja ho vaig dir en l'anterior entrada … però és que avui no m'he pogut aguantar!

Un petó molt fort a tothom!

FOOL'S GARDEN - Pieces (lyrics)

Hello, who are you?
I never saw this girl before
I was astonished as can be
Somebody told me she said
you're just a hungry little guy
So I would like to offer me
to bake some cake for you
The sweetest one you've ever tried
A special cake for you
The one that makes you satisfied
Good-bye sadness,
I'm dreamin' while you slip away

She took me by the hand
She really took me by surprise
One piece of cake was not enough
And so I helped myself
We danced in sad fool's paradise
and I got drunk of all the love
Then I realized she moved her velvet body over mine
I felt like melting ice
I just admit this woman was divine
Hey, hey, madness,
I'm Dreamin' while you slip away

While Buddy the sweeper was singing a sad song
And Mary the singer swept the street
The honeymoon's floating over the river
Your cake is sweet

I had a heartache
All the pain was over now
She said: "Bye, bye, little babe"
It was nice to meet you
She closed her eyes and disappeared
I hope some day we'll meet again
If apple or cherry-pie
you honey-bee I love the way you bake
Your cakes are wonderful
Don't care about my stomach-ache
Good-bye sadness,
I'm dreamin' while you slip away

While Buddy the sweeper was singing a sad song ...

Diari Pop: AMARAL – Cómo Hablar (Live)

2010-03-20T06:27:00.001+01:00

CÓMO HABLAR, si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta, como hablar…

Fa una setmana que porto el disc d’aquest directe al cotxe, i ja van unes quantes vegades que he hagut d’eixugar-me els ulls davant tants records i emocions… no tinc remei.

AMARAL = Eva Amaral + Juan Aguirre: una veu fora de sèrie unida a un gran talent per fer lletres properes. Si a més a més li afegim una figura bonica (què dic una figura bonica, jo la considero una sex symbol de la meva generació) i un tracte proper amb el seu públic, ja tenim la clau de l’èxit dins l’escena del pop (i folk) espanyol. I a sobre són de aragonesos (gairebé igual que jo!). A veure quan serà el dia que podré gaudir del seu directe… ni que sigui amb temes més elèctrics tal i com els rumors anuncien.

De moment només ens queda gaudir i esperar.

Un petó molt fort a tothom.

P.D.: la propera entrada anirà de fotografies, que ja van uns quants que m’heu dit que les trobeu a faltar.

AWESOME !

2010-03-13T11:41:00.001+01:00

Arribar a casa i veure que la teva parella ho ha netejat i endreçat tot. Que un amic et torni una cosa que ja havies oblidat que li havies deixat. Passar-te el dia a casa vestit amb el pijama. Estar en el carril més ràpid quan et trobes en un embús o en la cua d'un semàfor. Arribar a la llum al final del túnel. L'amor de mare. Compartir històries amb els amics. Adonar-te que encara recordes el número de telèfon del teu amic de la infància. Apreciar la bellesa de les cicatrius i esgarrapades que tens al teu cos. I com aquestes 1.000 coses més.

Fa uns dies he descobert un bloc que destil·la bon rotllo en cadascuna de les seves entrades, i ja s'ha convertit en un dels meus blocs de capçalera (el podeu trobar al principi de la pàgina a la dreta, a la llista de blocs que segueixo). 1000 AWESOME THINGS, és una crida a l'optimisme, a saber apreciar tots aquells detalls i petites coses que normalment passen desapercebudes en l'atrafegat dia a dia que portem.

No hi ha dia que no faci una ullada a aquest genial bloc, basat en un llibre que porta el mateix títol. Cada vegada que hi entro, se'm passen l'apatia, les neures i els maldecaps de la feina, la família, i tota la vida quotidiana en general.

AWESOME !

Diari Pop: JOAQUÍN SABINA – Y Sin Embargo Te Quiero + Y Sin Embargo

2010-03-07T06:26:00.001+01:00

Com m'agradaria recitar-li Y SIN EMBARGO TE QUIERO a algú (a alguna)! Però a mi ningú m'estima … :_(

Ja fa uns quants anys que la mare va haver d'ingressar uns dies a l'hospital, i per a què l'estança li fos més agradable li vaig regalar un doble disc en directe de JOAQUÍN SABINA que tancava amb aquesta cançó. Amb el temps aquell disc va passar a formar part del patrimoni i de la banda sonora de la família perquè, primer el va escoltar la mare, després va ser un referent per a mi, i finalment el meu germà també s'hi va acabar enganxant, de forma que a vegades l'escoltem tots plegats, cosa força estranya, perquè tenim gustos musicals força dispars.

El cas és que en èpoques com aquesta en la que m'envaeixen la tristesa i la melancolia, aquell disc plagat de clàssics de Joaquín Sabina, cantats per ell mateix en teatres amb petits aforaments, amb la veu rovellada i trencada d'ara, que li dóna molta més força que la que tenia fa 25 o 30 anys quan va composar i gravar la majoria d'aquelles cançons, i amb els arranjaments musicals actuals també més senzills, el cas és que, com deia, és en aquestes èpoques quan més m'agrada escoltar i cantar mentalment cadascuna de les cançons d'aquell disc.

Joaquín Sabina, un músic, un poeta, un home que la vida li ha donat tot… i gairebé li ha pres tot, el Bob Dylan llatí (que Andrés Calamaro em perdoni), el mirall de centenars de cantautors, la banda sonora de generacions senceres.

Mai estaré prou agraït a tot el que aquest home m'ha ensenyat.

Una abraçada a tothom.

Post agredolç: 1r aniversari del bloc + Eva Cassidy (When Autumn Leaves)

2010-03-01T01:28:00.001+01:00

Com que sempre m'ha agradat començar per les coses bones, us he de comunicar que avui fa un any que vaig posar aquest bloc en marxa. BIEEEEEEEN!!!

Tot va començar com un joc, com una aventura, i ni de bon tros vaig pensar en arribar fins on he arribat. Si sou seguidors habituals del bloc (i si no ho sou feu-li una ullada ràpida), haureu vist que la majoria d'entrades publicades fan referència a cançons pop i rock més o menys alternatives (diari pop). Altres entrades parlen d'una de les meves grans passions quan tinc temps lliure com és la fotografia. També hi ha coses relacionades amb la informàtica i alguna que altra creació pròpia com els calendaris que vaig fer el passat mes de desembre. I a vegades també he deixat plasmades les meves vivències durant els viatges (m'encanta viatjar i sortir d'excursió) o fins i tot els meus pensaments i inquietuds més íntimes, encara que això últim ho he esborrat i no ho penso tornar a posar perquè després la gent em pregunta i es preocupa massa per mi, i això sí que no ho vull de cap de les maneres.

En el proper any, suposo que més o menys serà el mateix: molta música, molta fotografia, alguna cosa d'informàtica … i espero posar més creacions pròpies dels diferents projectes en els que estic ficat (ja ho sé, no puc parar mai quiet).

Però no tot podia ser tan bonic. El cas és que avui m'he assabentat d'una notícia tristíssima que fa uns dies li ha passat a una amiga i, encara que avui sigui un dia especial pel primer aniversari d'aquest bloc, no vull deixar passar l'oportunitat per donar-li ànims amb totes les meves forces. I com que això d'intentar aixecar la moral dels demés no és un dels meus forts, m'agradaria fer-ho d'una manera que penso que se'm dóna força més bé: dedicant-li una cançó.

Va per tu Cris, endavant i ànims, ja veuràs com entre tots ho superareu. Una forta abraçada i un petó molt i molt gran!

EVA CASSIDY - When Autumn Leaves (lyrics)

The falling leaves drift by my window
The falling leaves of red and gold
I see your lips, the summer kisses
The sunburned hands I used to hold

Since you went away the days grow long
And soon I'll hear old winter's song
But I miss you most of all, my darling
When autumn leaves start to fall

...

Since you went away the days grow long ...

I miss you most of all, my darling
When autumn leaves start to fall

The Third & The Seventh: una obra mestra

2010-02-27T20:39:00.002+01:00

Fa uns dies vaig veure aquest video per Internet i em vaig quedar molt impressionat. Encara que a primera vista no ho sembli, es tracta d’una animació 3D que ha fet Alex Roman, on es fa una alegoria de la fotografia i l’arquiectura.

Us recomano fervorosament que el visualitzeu a pantalla completa i en alta definició (HD). No us decebrà.

The Third & The Seventh from Alex Roman on Vimeo.

Un petó a tothom!

Me lo expliquen

2010-02-04T22:18:00.001+01:00

Com pot ser que el “senyor” Emilio Botín tingui els pebrots d’anunciar els millors resultats de la història del seu banc, amb uns beneficis de 9.000 milions d’euros durant l’any 2009, després de demanar diners a l’estat per alleugerir la crisi, quan la resta de gent anem més ofegats que mai?

Se suposa que els diners públics que haurien servit per fer més hospitals amb més metges, més escoles amb més mestres, arreglar carreteres per fer-les més segures, ... i per a què més funcionaris buròcrates estiguin més temps sense donar un pal a l’aigua. Aquests diners se’ls van deixar als bancs per a què a la vegada els deixessin als seus clients en forma de prèstecs, i així poder tirar endavant amb menys dificultats.

Però no. Els bancs, en general, no hi ha manera que deixin un euro sense que abans avalis fins als calçotets del teu padrí. I a sobre tenen la caradura de dir que han guanyat més diners que mai? Però de què van? En quins negocis obscurs han invertit els diners que els vam deixar entre tots? En armes? En sobreexplotar els recursos naturals? En vacunes per a la grip A?

Fem números: segons la Wikipedia a Espanya som 46 milions de persones, i el Botín diu que han guanyat 9.000 milions d’euros. Fent una divisió ràpida tenim que si haguessin repartit els beneficis a parts iguals entre tots els espanyols, toca a uns 195 € per cap: suficient per a comprar-se un parell de sabates, un abric, uns pantalons, una camisa i un jersei.

I tot això el dia que la borsa cau un 6% en un sol dia.

Alguna ànima caritativa que es digni a explicar-me aquests esdeveniments incomprensibles?

Què els bombin a tots! Són una colla d’impresentables!

A la resta...

... que us vagi tot molt bé i aprofiteu força el cap de setmana!

El cartellet de la TDT

2010-02-03T01:47:00.001+01:00

Per què al canal de TV3 de la TDT a vegades surt un rètol dient que “el proper dia 12 de gener aquest canal deixarà de veure’s en format analògic i només emetrà per la TDT”, si ja estem a 3 de febrer?

Si ja hem passat del 12 de gener… per què es continua veient el canal en format analògic?

I si, pel que sigui, han decidit allargar el període d’adaptació a la TDT… per què continuen posant el cartell?

I per què moltes vegades posen el fotut missatge, en el precís moment que apareix un altre cartell per sota indicant el nom i/o el càrrec de la persona que està parlant? No es poden esperar a posar el missatget dels coll*** quan desapareix l’altre rètol?

Si és que…

Ja m’agrada poc mirar la tele, com per a què a sobre toquin la pera amb cosetes com aquesta. Si a més a més veiem la vomitiva programació que fan, cada dia em donen més motius per tenir la tele acumulant pols.

Un petó a tothom.

iPod Touch + pantalla gran = iPad, la nova joguina d'Apple

2010-01-29T02:41:00.001+01:00

Acabo de veure d'una tirada l'hora i mitja que dura la presentació de l'Ipad que el dimecres a la tarda hora de Lleida, van fer els d'Apple amb Steve Jobs al capdavant, com no podia ser d'una altra manera.

Sento decepcionar als blocaires que han arribat fins aquí, però a mi l'iPad no m'ha convençut gens ni mica. El trobo una presa de pèl, i m'explicaré.

La veritat és que l'aparell en sí i les seves funcions no em fan ni fred ni calor. Es tracta, com molt bé l'han presentat, d'un dispositiu per a l'entreteniment i una mica per a ofimàtica amb el paquet de programes iWork (previ pagament de 10$ extra per cadascuna de les 3 aplicacions: Pages, Numbers i Keynotes). Jo el definiria com un iPod Touch gegant i súperdesenvolupat.

Començaré per la vessant ofimàtica dient que no crec que el faci servir gaire gent per a crear textos, fulles de càlcul i presentacions multimèdia. Acostumats a fer servir teclats grans d'ordinadors de sobretaula i de portàtils, la dificultat de teclejar un teclat virtual en pantalla trobo que és un escull insuperable per fer textos llargs o introduir fórmules a un full de càlcul. Suposo que tot serà acostumar-s'hi, i en cas d'extrema necessitat sempre tenim aquesta possibilitat per sortir airosos del pas. En canvi per emmagatzemar documents i visualitzar-los en pantalla sí que el veig molt interessant.

Però pel que fa a l'entreteniment el trobo increíble: veure documents, pàgines web, correu electrònic, agenda personal, calendari, vídeos de Youtube, fotografies, música, pel·lícules, llibres electrònics, videojocs, … mai havia estat tan fàcil i tan a bast de la mà … si fem veure que no coneixem l'iPod Touch. Els dos dispositius fan més o menys el mateix i de la mateixa manera! Si a tot això sumem que totes les aplicacions desenvolupades fins al moment per a l'iPod Touch i l'iPhone també serveixen per a l'iPad, la fòrmula està clara, no?:

iPod Touch + pantalla gran = iPad

Tampoc m'agrada gens que no es puguin utilitzar diverses aplicacions a la vegada, havent de tancar una abans de fer-ne servir una altra. Si amb el temps ho arreglen hauran triomfat.

El preus van de 500$ fins a 840$, i tampoc és una cosa que m'atragui gaire, sobretot pensant que ara per ara, no és més que una joguina per passar el temps.

Suposo que l'iPad, com gairebé tot el que fa Apple triomfarà, marcarà una època, serà imitat per tothom, encara que pocs ho aconseguiran i potser algun el superarà. A mi, de moment, no m'han convençut. Ni de bon tros.

Això sí, l'expectació creada des de que van anunciar la presentació, la posada en escena, les demostracions en directe i tota la parafernàlia que envolta aquest tipus d'esdeveniments, són realment espectaculars. Fan venir ganes de provar-lo, fins i tot de comprar-lo! Aquestos d'Apple dominen les arts de la comunicació i del màrqueting com pocs. I si a sobre sumem els milions d'incondicionals que idolatren la marca com si fos una religió, ja no cal buscar res més. Només cal veure que fent una presentació d'un producte, han aconseguit les portades de tots els diaris del món, les accions han pujat com l'escuma, i els fidels a la marca ja estan impacients per a que arribi l'iPad a les botigues. Ni l'última temporada de Lost ha creat tant rebombori! I això que qui us escriu és l'orgullós propietari i usuari d'un MacBook Pro.

Un petó ben fort a tothom!

Diari Pop: UNITED NATION OF SOUNDS – Are You Ready?

2010-01-27T20:31:00.001+01:00

Avui toca la novíssima cançó que Richard Aschroft ha fet amb la seva nova banda UNITED NATION OF SOUNDS. La cançó està bé, a l’estil que Richard Aschroft ens té acostumats, i si l’escoltes 3 o 4 vegades s’enganxa força, però ni de bon tros és de les millors que ha fet. Considero molt millors unes quantes cançons de la seva primera època amb The Verve quan l’any 1997 va treure l’històric Urban Hymns (Bittersweet Symphony, The Drugs Don’t Work, Sonnet, Lucky Man), alguna de la segona època amb The Verve (Love Is Noise), i inclús també és millor A Song For The Lovers, una cançó que va treure al seu disc en solitari Alone With Everybody, que va passar amb més pena que glòria.

Sempre és bonic conèixer noves cançons de músics consagrats. A veure si amb aquest nou disc, Richard Aschroft ens sorprèn i torna a fer una obra mestra 13 anys després De moment només tenim aquesta. El 29 de març sortirà el disc sencer i sembla que portarà el títol de Redemption. Esteu preparats? ARE YOU READY?

Una abraçada a tothom.

UNITED NATION OF SOUNDS – Are You Ready? (lyrics)

Woo hoo yeah …

Are you ready?
Ooooh are you ready for the day?
He's gon' come back down to earth
I hope you gonna pray
That you're with us
Mmmmm yes we beamin' right up
He's got a little place for me in his loving cup

Are you ready?
Ooooh ready to see?
I'm out here in Babylon
Come out here with me

Are you ready?...

Yes I'm ready
'cause I've lived a life of sin
And I heard that us sinners have got a chance with him
Suicidal
Ooooh yeah, deep inside my soul
I've been prayin' there's somewhere else for me to go
C'mon people
Ooooh did you hear my pain?
I'm out here in Babylon
Waiting for the day

Are you ready?
Yes I’m ready…

Yes I'm ready
I've paid my time with blood?
I've been losin' so damn much
'cause I'm too in love
With people
Aw yeah, the whole damned human race
I'm gonna put you in my arms
And give you a love embrace
I'm ready
Awwww, ain't no freedom train
Where we are headed yeah there is no thing as pain

Yes I'm ready
Ooh I've had a season in hell
And I'm getting pretty tired down here
C'mon please break the spell
Awww Jesus
Sweeeet Jesus can't you hear
Please don't leave us on our own
Livin' here with fear

I'm ready
Yes I'm ready …

Diari Pop: RUFUS WAINWRIGHT – Across The Universe

2010-01-17T22:55:00.001+01:00

Alguns es van atrevir a agafar el seu relleu. No ho van aconseguir. Molts els van intentar imitar i només uns pocs van aconseguir aproximar-se. Només hi ha hagut uns Beatles, però si totes les versions que s’arriben a fer d’ells, s’assemblessin només una mica a aquesta, benvingudes siguin.

Aquesta cançó la podem trobar a la banda sonora de la pel·lícula “I Am Sam” (2001), juntament amb altres 18 versions de cançons dels Beatles fetes per músics reconeguts. Si sou fans de la banda de Liverpool no us podeu perdre aquest disc.

Un petó a tothom!

RUFUS WAINWRIGHT – Across The Universe (lyrics)

Words are flowing out like endless rain into a paper cup,
They slither while they pass they slip away across the universe.
Pools of sorrow, waves of joy are drifting through my open mind,
Possessing and caressing me.
Jai guru deva om.

Nothing's gonna change my world,
Nothing's gonna change my world,
Nothing's gonna change my world,
Nothing's gonna change my world.

Images of broken light which dance before me like a million eyes,
and call me on and on across the universe.
Thoughts meander like a restless wind inside a letter box,
They stumble blindly as they make their way across the universe.
Jai guru deva om.

Nothing's gonna change my world, …

Sounds of laughter shades of love are ringing through my open mind,
Inciting and inviting me.
Limitless undying love which shines around me like a million suns,
It calls me on and on across the universe.
Jai guru deva om.

Nothing's gonna change my world, …

Jai guru deva, …

Diari Pop: LOS PLANETAS – Promesas Que No Valen Nada

2010-01-14T23:49:00.002+01:00

Aquest any sí: prometo apuntar-me al gimnàs, prometo aprendre francès, prometo ser puntual, prometo deixar de fumar, prometo enfadar-me menys, prometo fer-me el llit abans de sortir de casa al matí, prometo ajudar més a casa, prometo …

Ja som 14 de gener i quantes d'aquestes promeses i propòsits que fem per cap d'any han quedat en no res? Quantes, eh? Doncs això PROMESES QUE NO VALEN RES. El grup LOS PIRATAS (si us plau, tots de peu a fer una reverència), va fer l'any 1995 una de les seves cançons més conegudes, i parla sobre aquests propòsits que fem, i després no complim, encara que en aquest cas es tracti de prometre oblidar una relació,.. o no.

I ara en directe. OLEEEEEEEEEEEEEEEE ! ! ! ! ! !

Petons per tothom!

LOS PIRATAS - Promesas Que No Valen Nada (lyrics)

Prometo no mandar más cartas y no pasar por aquí
Prometo no llamarte más y ni inventar ni mentir
Prometo no seguir viviendo así, prometo no pensar en tí
Prometo dedicarme solamente a mí.

Prometo que a partir de ahora lucharé por cambiar
Prometo que no me verás, que no voy a molestar
Sabes que lo digo de verdad, que no voy a fallarte en nada
Que tengo mucha fuerza de voluntad, que no te fallaré en nada
Prometo no seguir así, prometo que no voy a pensar en ti
Prometo dedicarme solamente a mí.

Y el aire que me sobre alrededor
Y el tiempo que se quede en nada
Nunca más escucharé tu voz
Energía nunca liberada
Promesas que se perderán en estas cuatro paredes
Como lágrimas en la lluvia se irán.

Siento que no tengo sueño y no puedo descansar
Invento más de mil palabras y busco una verdad
Intento que suenen de forma genial
Intento que no digan nada
Nada siempre es toda la verdad
Nada significa nada
Prometo las promesas que me hice a mí
Prometo pensar en tí
Ahora prometo sólo pensar en tí.

Y hago que suenen de forma genial
Prometo que no dicen nada
Nada siempre es toda la verdad
Nada significa nada
Palabras que no dicen nada en estas cuatro paredes
Promesas que no valen nada, nada, nada, nada.

Y el aire que me sobre alrededor ...

Diari Pop: DIGITALISM - Pogo

2010-01-14T01:10:00.001+01:00

No han tret temes propis, però gràcies a les versions que han fet d'altres cançons, a la influència que han tingut en molts DJs de tot el món, i sobretot, sobretot, gràcies a la cançó que tenim avui, s'han fet un nom a nivell mundial, i són reconeguts allà on van.

La cançó POGO s'ha fet molt famosa perquè s'ha inclòs en la banda sonora de coneguts videojocs (Need For Speed, FIFA, MIdnight Club), i també en alguns anuncis.

Total, que DIGITALISM = 100% pop electrònic = 100% del millor Cotton.

Salutacions a tothom

DIGITALISM - Pogo (lyrics)

Forward!
Now where has it been?
I mean the good old wild days,
Became a bit too lame.
Just take a look at my place.
It's such a mess,
But I'll be outta this space as soon as you tell me where the night is.
You have to set up.
Bring it on!
Forward!

Yeah, wah-ohh,
There's something in the air.
Wah-ohh,
There's something in the air.
Yeah, wah-ohh,
There's something in the air.

It's been quite of a while since I could experience your brightness.
Now you've got a brighter smile and I think I'm going to like it.
Talking 'bout the better things, you know how to maximize.
Everything around you will become supersized.
You have to set up,
Away from,
What matters,
And get it prepared.
Forward!

Yeah, wah-ohh
There's something in the air.
Wah-ohh,
There's something in the air.
Yeah, wah-ohh,
There's something in the air.
Yeah, wah-ohh,
There's something in the air,
Wah-ohh.

'Cause I've been dreaming we could be the fire for this night.
Can't stop!

You have to set up.
We could get so wasted if you would have come. (Bring it on)
We could get so wasted if you would have come. (Forward)
We could get so wasted if you would have come. (Set Up)
We could get so wasted if you would have come. (You have to set up)
We could get so wasted if you would have come. (Bring it on)
We could get so wasted if you would have come. (Forward)
We could get so wasted if you would have come. (Set Up)
We could get so wasted if you would have come. (You have to set up)

VIATGE FOTOGRÀFIC A MARROC. DIA 6, diumenge 23 d’agost de 2009. LLET AMB COCA-COLA I TEMPESTA DE SORRA

2010-01-12T00:26:00.001+01:00

Quan ens hem aixecat al matí hem contemplat la fabulosa vista de la vall des de les terrasses de la pensió i hem comprovat el que ja ens imaginàvem: les vistes són precioses. Així que ja estàvem el Lluís, el Jordi i jo tirant fotos com a bojos. Després hem tornat una estona a dormir i ens hem aixecat tots per esmorzar.

Després d’esmorzar el Lluís, el Jordi i jo hem agafat el cotxe per remuntar la carretera uns quilòmetres fins a les Gorges del Todra, el riu que baixa de les muntanyes fins al desert al llarg del qual hi ha palmerals per tot arreu. Les Gorges del Todra són espectaculars, però no tant com les del Dades. Avui l’espectacle era al costat i a dins del riu: nens pescant i banyant-se, paradetes de records i de roba típica, un restaurant a la vora del riu, ... Hem aprofitat per fer unes quantes fotos i conversar amb els nens que hi havia al riu.

Nens pescant i banyant-se a les Gorges del Dades

Les Gorges del Dades amb les seves paradetes de robes de colors

Quan hem tornat a l’hotel el Joan ens ha donat una mala notícia: ha estat tota la nit indisposat i amb mal de cap i es trobava molt malament. Quan se n’ha adonat l’amo de la pensió li ha ofert un remei tradicional: llet amb Coca-Cola (puaj!). No cal ni dir que ha refusat el remei molt amablement. S’ha pres uns medicaments i hem abandonat la pensió per anar a veure les dunes d’Erg Chebbi, a prop de Merzouga.

Al poble de Jorf ens ha aturat un noi que estava al mig de la carretera per veure si el podíem portar un tros de camí fins a casa seva. Ens ha explicat que es diu Rachid, que té 20 anys i que es dedica a portar turistes amb camells per les dunes d’Erg Chebbi. Com que teníem gana ens hem aturat a Erfoud a dinar a un restaurant que ens ha recomanat el Rachid. Durant el dinar hem pogut conversar amb el nostre nou amic sobre molts temes de la seva cultura mig bereber, mig tuareg.

Després de dinar hem continuat la marxa, i Rachid ens ha guiat fins a la pensió del seu cosí, just al davant de les dunes. Res més baixar del cotxe, el Jordi, el Lluís, el Joan i jo hem anat ràpidament a pujar a les dunes, a mirar-les, a tirar fotos, ... fins que al cap d’una estona ha començat a bufar molt vent i ha aixecat molta sorra. S’han acabat les fotos i la tranquil·litat, i tot s’ha envoltat d’un núvol de pols i sorra que se’t posa per tots els racons del cos i pica bastant, sobretot quan els grans de sorra impacten contra la pell: semblen fines agulles clavant-se amb violència.

Les dunes d’Erg Chebbi, a prop de Merzouga

El Lluís buscant el millor punt de vista per prendre una fotografia a les dunes

Comença la tempesta de sorra

El Jordi és l’últim en tornar de les dunes, enmig de la tempesta de sorra

Hem tornat a la pensió del cosí de Rachid, on ens han ofert un té a la menta i allotjament per a passar la nit, però el lloc no ens ha acabat de fer el pes i hem anat a la pensió Oasis, situada just al davant d’un oasi a prop de les dunes, no sense abans mirar un hotel molt bonic amb molts serveis, amb una recepcionista molt maca, però amb un preu desorbitat (llàstima). La pensió Oasis és un lloc discret però acollidor, amb habitacions amb un ambient tòrrid, amb dutxes d’aigua calenta o molt calenta (segons sigui de dia o de nit), amb una terrassa excel·lent per dormir al ras, amb una sala per veure la televisió i uns jardinets senzills però correctes. Ens hem acomodat tots, ens hem donat una dutxa d’aigua molt calenta (no n’hi havia d’altra), i com que el Joan encara estava bastant malalt, l’amo de la pensió li ha fet un massatge amb un sabó especial per baixar-li la febre. Després el Joan ha anat al llit a reposar mentre la resta hem anat a veure el Barça-Atletic per la tele. Ha guanyat el Barça 3-0 amb dos gols de Messi i un de Bojan. Per cert, a tot Marroc hi ha una afició malaltissa pel Barça: camionetes amb el colors blaugrana, parets pintades amb l’escut o amb frases cèlebres, enganxines a les bicicletes i les motos, per tot arreu gent amb la samarreta del Barça, ... Quan se n’adonen que com catalans, el primer que ens diu la gent és “Visca el Barça!”.

Després del partit hem anat a sopar i després a dormir a la terrassa, amb un matalàs i llençols a terra, i un milió d’estels a sobre dels nostres caps. A l’habitació fa una calor insuportable, i encara que el Joan hagués estat millor amb nosaltres a la terrassa, ja estava profundament adormit i ens hem estimat més no molestar-lo. Tant de bo es trobi millor demà.

NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.

Diari Pop: NORWEGIAN RECYCLING i DJ EARWORM

2010-01-09T16:22:00.001+01:00

Com que ja han començat les rebaixes a tot arreu, en aquest modest bloc no serem menys i farem una oferta especial de 2x1 en remescles i potipotis de cançons i videoclips.

Us imagineu a Coldplay, The Killers, Kelly Clarkson, Bon Jovi, Empire Of The Sun, Muse i Hellogoodbye tots juntets a la mateixa cançó i amb els seus videos corresponents? Doncs això és el que ha fet NORWEGIAN RECYCLING amb el seu VIVA LA VIRAL. El resultat és impressionant. Sense paraules.

I la segona remescla / potipoti va a càrrec del DJ EARWORM, que s’ha pegat la currada de l’any en barrejar un munt de videclips de cançons angleses de pop comercial de l’any 2009, amb la base del “I Gotta Feeling” dels Black Eyed Peas, amb un resultat notable que s’està (l’estic) fent coneguda a marxes forçades.

Au, tothom a escoltar barreges impossibles fins que ja no poguem reconèixer més cançons!

Petons i abraçades a tutiplen.

Ensenyem a llegir en català al nostre Mac

2010-01-07T14:59:00.001+01:00

Què el català i la tecnologia es porten bastant malament és un tema per tots conegut. Però els ordinadors Mac s'emporten la palma: no només el sistema operatiu no està en català, sinó que tampoc hi ha eines de correcció de textos en català per a cap programa fet per a Mac. Ni l'Office per a Mac incorpora corrector en català, cosa que ja fa anys que fa la versió per a Windows. Només cal recordar que els sistemes Windows o Linux, ja fa temps que es poden posar en català, i encara fa més temps que existeixen eines per corregir els textos en català.

Si volíem tenir el corrector per a Mac en català, fins ara havíem de buscar les eines en català de CocoAspell i canviar unes quantes configuracions al nostre ordinador, i no sempre funcionava: un desastre. Però amb la nova versió Mac OS 10.6 Snow Leopard, i l'ajuda inestimable de Debian, podem fer aprendre el català al nostre Mac de manera molt i molt senzilla. Només cal seguir els següents passos:

Descarreguem els arxius corresponents a les eines de correcció en català des d'aquest enllaç.
Descomprimim l'arxiu descarregat: es crearà una nova carpeta on hi ha els 4 arxius necessaris per corregir els textos en català.
Movem els 4 arxius d'aquesta carpeta fins a la carpeta el_nostre_usuari>librería>Spelling.
Un cop copiats els arxius, anirem a Preferencias del Sistema > Idioma y Texto.
Entrem a l'apartat Texto i canviem l'opció Ortografía i hi posem catalan-m. En teoria també funciona l'opció catalan-i, però a mi personalment aquesta altra opció no em feia res. En qualsevol cas proveu les dues opcions a veure quina de les dues us va més bé.
I ja està. A partir d'ara ja podeu corregir els vostres textos en català, sempre que estiguin escrits amb programes de Mac: TextEdit, Safari, Mail, Pages, … A l'Office per a Mac, com que no està fet per Apple, aquest corrector no funciona.

A tall d'exemple us poso una captura del TextEdit on es demostra que aquest procés realment funciona: a la part de dalt hi ha el text escrit correctament, i a la part de baix, el mateix text amb les faltes d'ortografia assenyalades.

TRUC DEL DIA: si seguim aquestes instruccions, el diccionari corrector que funcionarà ara per defecte serà el català. Si volem corregir els nostres textos en un altre idioma (castellà, anglès, …), ho podem fer ràpidament amb l'opció [cmd]+[shift]+[.] , que farà aparèixer una finestra on podrem canviar l'idioma de correcció de forma puntual, així com revisar l'ortografia del text que acabem d'escriure.

Un petó i una forta abraçada a tothom!

Dropbox: la solució ideal per a l'emmagatzematge online

2010-01-07T00:45:00.001+01:00

Alguna vegada us heu trobat que necessiteu un lloc a Internet per posar tot tipus de documents per tal de consultar-los des de qualsevol ordinador? O encara millor, que els documents que hi ha en un ordinador, automàticament apareguin en un altre ordinador? I que a sobre sigui gratis?

Doncs tot això ho fa Dropbox, que no és més que un espai a Internet on podem desar tots els documents que volguem, però amb l'avantatge que es sincronitza automàticament amb el contingut del nostre ordinador.

Què vol dir això de sincronitzar? Molt fàcil: nosaltres al nostre ordinador tenim una carpeta específica per al Dropbox, i quan posem un document en aquella carpeta, automàticament i sense que nosaltres haguem de fer res, aquell document apareix al nostre espai de Dropbox d'Internet (sempre que tinguem connexió a Internet, és clar). Si esborrem alguna cosa, tant del nostre ordinador, com del nostre espai a Internet, automàticament també s'esborra a l'altre lloc. Va sincronitzat. Fàcil, no?

Més avantatges:

Podem enllaçar diversos ordinadors amb el nostre espai de Dropbox, com per exemple el nostre portàtil i el nostre ordinador de casa o el del treball. Això vol dir que si estem estem a l'oficina, i passem uns quants documents a la carpeta Dropbox de l'ordinador de la feina, aquestos documents apareixeran automàticament a la carpeta Dropbox de l'ordinador de casa en el moment en el què el posem en marxa. Veus què bé!
També podem consultar i actualitzar els continguts des de la pàgina de Dropbox, de manera que si no tenim l'ordinador a mà i necessitem urgentment un document, només ens caldrà un ordinador amb connexió a Internet per tal de modificar els continguts del nostre espai. Seria una cosa semblant a consultar el nostre correu electrònic a través de la pàgina del nostre correu (webmail).
Si accidentalment o no, esborrem un document de la carpeta Dropbox, a Internet tenim una còpia de seguretat de tots els documents que hem anat esborrant, com si fos un Time Machine de Mac. Això és genial!
També tenim la possibilitat de compartir amb els demés només una part del nostre espai Dropbox (una o diverses carpetes del nostre espai), però això encara no ho he provat, i no us en puc dir res més.
A sobre, funciona amb Windows, Linux, Mac i iPhone. Ara sí que ningú pot treure excuses per no utilitzar-lo.

Però com que al món no hi ha res perfecte, Dropbox també presenta alguns problemes:

Està en anglès, però s'entén tot molt bé.
La versió gratuïta només té una capacitat de 2 GB (si pagues et donen més capacitat). Per a emmagatzemar documents típics d'oficina (textos, fulls de càlcul, algunes imatges, …) hi ha més que suficient, però si ens dediquem a posar moltes fotos o moltes cançons, segur que l'omplim bastant ràpid.

A continuació un vídeo on s’explica una mica tot plegat. Està en anglès però s’entèn molt bé:

Si ho voleu provar, us podeu informar, crear un compte, descarregar el programa i començar a treballar des de la web de Dropbox.

Jo porto uns dies amb aquest invent i n'estic encantat, encara que quan realment l'utilitzaré serà a la feina.

Espero que també us serveixi!

Diari Pop: MANDO DIAO – Dance With Somebody

2010-01-05T21:29:00.002+01:00

Més cançons per recordar aquest 2009 que ens acaba de deixar. Avui toca MANDO DIAO, un altre grup suec (què passa a Suècia, que els últims anys surten grups Indie igual que bolets?), que ja fa anys que funciona, però fins fa relativament poc eren uns perfectes desconeguts a Espanya. DANCE WITH SOMEBODY és una de les seves millors cançons del seu últim disc, i convida moltíssim a aixecar-se de la cadira i començar a saltar i ballar com un boig.

Espero que us agradi.

Saludos.

MANDO DIAO – Dance With Somebody (lyrics)

Break your happy home
Learn to sing along
To the music, to the music
Clap your hands and shake
On a summer's day
To the music, to the music

I'm falling in love with your favourite song
I'm gonna sing it all night long
I'm gonna dance with somebody
Dance with somebody
Dance, dance, dance

I'm falling in love with your favourite song …

I'm gonna dance with somebody

When you're all alone
We become your home
We're the music, we're the music
When your love's away
And you feel betrayed
We're the music, sweet music

I'm falling in love with your favourite song …

Dance, dance, dance, dance, ...

I'm falling in love with your favourite song …

Diari Pop: THE NOISETTES – Never Forget You

2010-01-04T21:24:00.001+01:00

No, encara que ho pugui semblar, la noia que canta no és una descendent directa d’alguna de The Supremes, sinó la vocalista i baixista del grup THE NOISETTES. I no, la cançó no té 40 anys, sinó que va sortir l’abril de 2009 (fa menys d’un any!), encara que recorda tantíssim als anys 60 i 70 que pot semblar tot el contrari. Doncs això, NEVER FORGET YOU, Mai T’oblidaré.

Salutacions a tothom!

THE NOISETTES – Never Forget You (Lyrics)

Watcha drinking?
Rum or whiskey?
Now won'tcha have a
Double with me?

I'm sorry I'm a little late
I got your message by the way
I'm calling in sick today
So let's go out for old time's sake

I'll never forget you
They said we'd never make it
My sweet joy
Always remember me

We were mysterious
And you were always wearing black
I was so serious
You know my boyfriend's mother
Nearly had a heart attack

I'm sorry I'm a little late
You know the stripes on a tiger
Are hard to change

I know this world feels
Like an empty stage
I wouldn't change a thing
So glad you're back again

I'll never forget you
They said we'd never make it
My sweet joy
Always remember me

I'll never forget you
At times we couldn't shake it
You're my joy
Always remember me

We just got swallowed up
You know I didn't forget you
We just got swallowed up

Well, we just got swallowed up
But you love that I didn't forget you
We just got swallowed up
By the whole damn world

Watcha thinking?
Did you miss me?
I borrowed your silver boots
Now if you'd just let me
Give them back to you

I'll never forget you
They said we'd never make it
My sweet joy
Always remember me

I'll never forget you
Although at times we couldn't shake it
You're my joy
Always remember me

Don't you know that you're my joy
Always remember me
Don't you know that you're my joy
Always remember me

El Circ de la Papallona

2010-01-02T15:45:00.001+01:00

A vegades m’arriben correus sobre les conferències que fa Nick Vujicic arreu del món, per explicar les dificultats que ha tingut al llarg de la seva vida, i com les ha anat superant.

Però no sabia que també havia participat en un curtmetratge on fa el paper d’un personatge de circ:

Un altre exemple, aquest potser més conegut:

Impressionant les lliçons de superació personal que dóna aquest home. Cada vegada que ho veig em quedo sense paraules.

Una abraçada a tothom!

Resum de l’any 2009 (per Babunski)

2009-12-31T21:00:00.001+01:00

Igual que va fer l’any passat, el blocaire Babunski ens torna a oferir un resum de l’any des del seu particular (i a vegades àcid) punt de vista.

No cal dir que, igual que l’any passat, el trobo extraordinari, no es poden recollir més coses en tan poc espai . I si no, llegiu, llegiu:

“

2009: any de lladres (Millet) o de ganduls (TC)?

Any de sigles: T1, U2, FROB, Pla E, ERO, AH1N1, CR9, TC, LEC, 13-D, 13-S, PDD, LOFCA, ILP. I noms, per dolent Bartu, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Luigi, Félix Millet, el Montull i el consogre, l'advocat de la Falange, Paco Camps i el seu sastre, Costa, Gurtel, el Bigotes, el Albondiguillas, el fills de Centelles, Patxi López. O per bé: Carles Móra, Stieg Larsson, el Celler de can Roca, Alfons López Tena, Anna Arqué, Uriel Bertran, Joan Carretero. O no sé: Aminatu Haidar.

Finançament. Traspàs de rodalies. Estatut, estatutet, carpaccio d'estatutet. Principi d'ordinalitat. L'editorial conjunt. Impost de successions. Reagrupament. Arenys de Munt. Manifestacions de la Falange. Segrest de l'Alakrana. Segrest a Mauritània. Els bombers d'Horta de Sant Joan. Els blocs del Seminari. 420 €. Les xiulades l'11-S. Boicot a Noa. Les filles gòtiques de Zapatero. La Corazonada de Rio. La Fira de Sant Miquel sense tractors. Les dones de Tiger Woods. Casal Rock. Curses de braus, sí o no? Tamifú. El nas de Belén Esteban. E-books. Tonight, tonight, tonight...

En el món de la música ens han deixat a part de l'omnipresent Michael Jackson, Willy deVille, Antonio Vega, Mari Trini, Koko Taylor, Les Paul, José Ramón Ordóñez (cantant d'Stukas), Mary Travers (de Peter, Paul & Mary), Alicia de Larrocha, Mercedes Sosa, Luis Aguilé, Stephen Gately (cantant de Boyzone), Rudy Ventura.

L'espectacle es va posar de dol amb Pepe Rubianes, José Luis López Vázquez, Mercè Lleixà, Marilyn Chambers, Mary Carrillo, Joan Monleón, Farrah Fawcet, Valerio Lazarov, Patrick Swayze i Joe Forga.

I un any bastant horrible esportivament parlant. El Lleida en posició de descens a 3a, el Lleida Bàsquet ha de baixar per temes econòmics, el Llista d'hoquei passa de ser l'equip revelació de la Lliga passada a les penúries econòmiques aquesta temporada i el CECELL ha de renunciar a pujar de categoria per falta de solvència econòmica. Només el Borges Grup Vall, o l'Associació Lleidata d'Hanbol i el Benavent deixen el pavelló esportiu lleidatà amb honor. Més medalles de Saul Craviotto, García Bragado i Marc Márquez. A això li sumem les baixes lamentades de Dani Jarque (21), Bobby Robson, Martínez Sosa, Alonso Larios, Robert Enke, Frank Vanderbroucke, De Nigris i el tiki-taka d'Andrés Montes. I per acabar, Cruyff seleccionador català i Maradona diu "que la sigan chupando".

I a més hem dit adéu a Mario Benedetti, Corín Tellado, Corazón Aquino, Pepita Raimundi, Mavi Dolç, Joaquín Ruiz-Jiménez, Isidor Cónsul, la iaia Ramona de cal Jaumet, el meu perruquer Lluís, l'empresari assassinat Santiago Mir, Mikel Atxaga, Baltasar Porcel, Julia García-Valdecasas (adéu i no tornis!), Vicent Ferrer, Sabino Fernández Campos, Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mariló Casals, Feliu Matamala, Romà Sol, Joan Martí Alanis, Albert Dou, Jordi Sabater-Pi, Claude Levy-Strauss, Raul Alfonsín, Armand Bassi, Antoni Farrés i Jordi Solé Tura.

Amb aquest panorama... el 2010 pot ser pitjor? Que tingueu una bona entrada d'any!

“

He fet un copia i enganxa, directament, ni resums ni res.

L’única cosa que hi afegiria és alguna referència als èxits del Barça de les sis copes (que ens el posen a totes hores per la tele i la ràdio), igual que de l’Usain Bolt, i alguna coseta dels nyaps que estan fent amb l’Aeroport d’Alguaire (Lleida-Pirineus) i el Canal Segarra-Garrigues. La resta em sembla que no s’ha deixat res important.

Au doncs, amb això també acomiado aquest any. A veure si el que ve va millor per tothom, ni que sigui una mica.

FELIÇ 2010 A TOTHOM !

Calendari RoGraJo 2010: GRATIS! FREE! BY THE FACE! PER LA PATILLA!

2009-12-14T16:23:00.002+01:00

Després d’uns dies de mirar els escassos calendaris de publicitat que van arribant a casa, de buscar-ne uns quants més per Internet, i de veure que als que no els falta una cosa, els en falta una altra (uns són petits, els altres no tenen imatges, o no tenen el número de setmana ni les fases de la Lluna …), aquest passat cap de setmana he pres la decisió de fer-me un calendari a mida amb l’Illustrator i el Photoshop. A veure què us sembla:

Totes les pàgines estan preparades per imprimir en tamany A3 vertical, i les fotografies són totes de collita pròpia: Made in RoGraJo.

Si us agrada i també el voleu, em dieu el vostre e-mail i us envio els arxius per imprimir. I tot això GRATIS! FREE! BY THE FACE! PER LA PATILLA! Per a què després diguin que estem en crisis!

Molts petonets i abraçades per tothom!

Els nens del cable

2009-12-13T22:26:00.001+01:00

El següent video m’ha fet reflexionar sobre els valors dels nens, adolescents i joves de la societat occidental d’avui en dia:

Els nens d’aquest video cada dia es juguen literalment la vida pel seu interès d’anar a escola i aprendre moltes coses, mentre que les meves alumnes del projecte PQPI són unes passotes que no tenen cap tipus d’inquietud en aprendre res de res, i on cada dia de classe és una batalla perduda abans de començar.

Definitivament el món està molt mal repartit, i sembla que ara per ara, no hi ha cap solució a la vista. Mentrestant sempre em quedarà el consol de saber que encara hi ha gent per la que realment val la pena lluitar i mirar endavant.

Molts petons a tothom!

Diari Pop: THE POSTAL SERVICE – Such Great Heights

2009-12-11T21:27:00.001+01:00

Ahir per la tarda, mentre estava corregint exercicis de socials, vaig aprofitar per fer una pausa i endreçar una muntanya de discos que tenia a l’armari, quan vaig retrobar aquesta meravella de l’any 2003.

THE POSTAL SERVICE és un grup que només va treure un disc igual que tants i tants altres, però a diferència de la resta, va aconseguir ressó i reconeixement a nivell mundial i tothom es va rendir als seus peus, sobretot per la cançó SUCH GREAT HEIGHTS que ha format part de bandes sonores de sèries com “Anatomia de Grey”.

Avui, remenant una estoneta per Internet, també he trobat que la coneguda revista “The Rolling Stone”, l’ha inclòs en la llista de les 100 millors cançons de la dècada.

Visca The Postal Service! A veure si tornen algún dia!

Salut i alegria per tothom!

THE POSTAL SERVICE – Such Great Heights (lyrics)

I am thinking it's a sign that the freckles
In our eyes are mirror images and when
We kiss they're perfectly aligned
And I have to speculate that God himself
Did make us into corresponding shapes like
Puzzle pieces from the clay
True, it may seem like a stretch, but
Its thoughts like this that catch my troubled
Head when you're away when I am missing you to death
When you are out there on the road for
Several weeks of shows and when you scan
The radio, I hope this song will guide you home

They will see us waving from such great
Heights, 'come down now,' they'll say
But everything looks perfect from far away,
'come down now,' but we'll stay...

I tried my best to leave this all on your
Machine but the persistent beat it sounded
Thin upon listening
That frankly will not fly. you will hear
The shrillest highs and lowest lows with
The windows down when this is guiding you home

They will see us waving from such great …

Calendari Mercedari 2010

2009-12-10T22:22:00.001+01:00

Aquí teniu el calendari per l’any 2010 que m’ha encarregat un capellà (i sobretot amic), que fa anys que exerceix a l’esglèsia de La Mercè de Lleida. A veure què us sembla!

Salut!

Diari Pop: CATPEOPLE – In Silence

2009-12-04T21:01:00.001+01:00

CATPEOPLE és un grup de Vigo (qui ho diria?) que la seva música et pot agradar o no. A mi personalment m’encanta. Però el que no es pot discutir és que els videoclips són molt originals, t’enganxen a la pantalla i no deixen mai indiferent. Bona prova d’això és aquest IN SILENCE, guanyador del 1r premi Cinemad 09 (Festival de Cine independiente y culto de Madrid):

Salut!

CATPEOPLE – In Silence (lyrics)

I'm loving your way
I'm loving your way in silence
Don't say you forgive
Don't say you forgive in silence
I'm seeking your days
I'm seeking your days in silence
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight
The secrets remain
Remember the old days
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight

To guess tonight
To guess tonight
And you to guess tonight
And you to guess tonight
Come to my arms
You never forget there’s something nice
Wanna guess tonight
Come to my arms
You never believe there’s something right, there’s something right

I'm loving your way
I'm loving your way in silence
Don't make up your tears ah haa
Don't make up your tears in silence
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight

The secrets remain
Remember the old days
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all that you can lie
Waiting for you girl
Waiting for you girl

I can find a place where your life will grow
In the time you broke (???)
In my hand you ghost (???)
I can find a place where your life will grow
In my eyes you'll find what will be like that

Tired tired tired but maybe I want to
Tired tired tired but maybe I want to

No he pogut trobar cap font fidedigna amb la lletra de la cançó, així que he hagut d’espavilar-me una mica. Si trobeu que hi ha alguna errada ho comenteu i es canvia OK? Gràcies.

El camarote de los Hermanos Marx

2009-12-03T20:29:00.001+01:00

Boníssima aquesta escena dels Hermanos Marx. Quina situació més surrealista! I quins comentaris del Groucho! No puc parar de riure!

Un petó a tothom!

Diari Pop: MARSHEAUX - Pure

2009-12-02T17:23:00.001+01:00

Genial versió del clàssic de finals dels 80 PURE dels Lightning Seeds. Aquesta vegada el dúo femení MARSHEAUX li ha donat una altra volta i li ha posat més electrònica, més sintetitzadors i aquell punt que la fa ideal per a llocs com el Línia o el Cotton. M’encanta!

A continuació l’original, 2 pel preu d’1 ¿Qui ha dit que estem en crisis?

Un petó a tothom!

MARSHEAUX – Pure (lyrics)

Night time slows, raindrops splash rainbows
Perhaps someone you know,
Could sparkle and shine
As daydreams slide to colour from shadow
Picture the moonglow, that dazzles my eyes
And I love you

Just lying smiling in the dark
Shooting stars around your heart
Dreams come bouncing in your head
Pure and simple everytime
Now you're crying in your sleep
I wish you'd never learnt to weep
Don't sell the dreams you should be keeping
Pure and simple everytime

Dreams of sights, of sleigh rides in seasons
Where feelings not reasons,
Can make you decide
As leaves pour down, splash autumn on gardens
As colder nights harden,
Their moonlight delights
And I love you

Just lying smiling in the dark …

Look at me with starry eyes
Push me up to starry skies
There's stardust in my head
Pure and simple everytime
Fresh and deep as oceans new
Shiver at the sight of you
I'll sing a softer tune
Pure and simple over you

If love's the truth then look no lies
And let me swim around your eyes
I've found a place I'll never leave
Shut my mouth and just believe
Love is the truth i realize
Not a stream of pretty lies
To use us up and waste our time

Lying smiling in the dark …

Look at me with starry eyes …

Pure and simple just for you

LOST (Perdidos) Promo Temporada 6 (Cuatro)

2009-12-01T22:38:00.001+01:00

Els nois de Cuatro han sorprès al món sencer al marcar-se la següent promo al final de l’últim capítol de 5a temporada a Espanya:

La promo és 100% espanyola, l’han fet els de Cuatro, i ja hi ha seguidors americans que demanen que la passin per l’ABC. I tot això sense posar ni un sola imatge de la temporada nova, i només juguen amb el blanc, el negre i tot plegat.

Com diría el Jesulín, “IM-PREZIONANTE”.

Ja tinc ganes que comenci la 6a i última temporada de Lost. Alguna previsió de com acabarà tot plegat i desfaran tots els embolics que els guionistes han creat durant 5 temporades?

ESTIC IMPACIEEEEEEEEEEEEENT!!!

P.D.: per a aquelles i aquells que volgueu veure o descarregar-vos tota la sèrie en castellà, visiteu la següent web:

http://www.seriesyonkis.com/serie/lost/

Estoy esperando la casualidad de mi vida. La más grande

2009-12-01T02:03:00.001+01:00

M’encanta aquesta escena d’aquesta pel·lícula. Una altra obra mestra de Júlio Médem.

A més, em sento plenament identificat amb les paraules d’Ana (Najwa Nimri).

ANA: Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido de muchas clases. Sí. Podría contar mi vida uniendo casualidades.

OTTO: Es bueno que las vidas tengan varios círculos, pero la mía, mi vida, solo ha dado la vuelta una vez, y no del todo, falta lo más importante. He escrito tantas veces su nombre dentro. Y aquí, ahora mismo, no puedo cerrar nada. Estoy solo.

VIATGE FOTOGRÀFIC A MARROC. DIA 5, dissabte 22 d’agost de 2009. UAJA!!

2009-09-09T23:06:00.002+02:00

Avui el Lluís el Jordi i jo hem comès un acte una mica temerari: ens hem llevat a les 5 del matí! Hem aprofitat la llum tènue de l’alba per anar a fer fotografies a la famosa alcassaba d’Aït Benhaddou, un lloc on s’han rodat vàries pel·lícules (Lawrence d’Aràbia, Jesús de Natzaret, La mòmia, Gladiator, ) i que ara és Patrimoni de la Humanitat. Al cap de poca estona, el lloc ha estat envaït per una legió de fotògrafs preparats per prendre les millors fotografies.

L’alcassaba d’Aït Benhaddou és famosa perquè s’hi han rodat moltes pel·lícules.

Allà a dos quarts de vuit hem tornat a la pensió, hem fet una capbussada a la piscina, i a esmorzar. Després hem tornat el Jordi i jo a l’alcassaba, però aquesta vegada ens ha acompanyat el Joan, que ja s’havia aixecat. Allí ens hem trobat a els nostres guies “Ronnie” i “Eto’o”, uns nens berebers molt macos que s’han ofert a acompanyar-nos durant la nostra visita.

Els nostres amics “Ronnie” i “Eto’o” ens han acompanyat durant la nostra visita a l’alcassaba.

Després de la visita, una altra capbussada a la piscina de la pensió per treure’ns una mica la calor abrasadora. I després a fer les maletes i tornar a preparar-nos per a endinsar-nos més en el desert. Però abans, Hussain, el noi que ens ha atès a la pensió, ens ha ensenyat una paraula bereber: UAJA! que vol dir SÍ! D’ACORD! Hi ha tajins per sopar? UAJA! Podem banyar-nos a la piscina? UAJA! Podem estar una estona a la piscina per mirar les estrelles? UAJA!, però en silenci.

Hem agafat el cotxe i servidor s’ha quedat fregit al cap de poca estona. Això de dormir poc ... A Skoura hem parat a dinar, però no hem visitat el palmeral ni res. Un altre cop serà (o no). El menjar força picant, per cert. Després de dinar hem anat fins a les Gorges del Dades, un congost impressionant amb unes vistes molt bones i una carretera força estreta i sinuosa.

Les alcassabes, els petits poblets i els paisatges impressionants es succeeixen mentre remuntem la carretera de les Gorges del Dades

Una imatge força comú i lamentable de molts llocs Marroc: els homes fent el dropo a l’ombra d’una paret o d’un arbre, mentre les dones carreguen pesats farcells o estiren dels soferts animals de càrrega per la carretera.

I després, com que ja se’ns feia de nit, hem decidit parar a Tinerhir a dormir a un lloc que ens habien recomanat el grup de catalans que vam trobar a la pensió d’Aït Benhaddou, i que ja teníem reservat des del migdia. Aquesta altra pensió està a uns 7 km del poble pujant cap a les Gorges del Todra, i si no s’està atent es fàcil saltar-se-la, perquè l’entrada és molt petita i està una mica amagada. Ens ha rebut el “Jaime”, l’amo de la pensió, un home molt alegre i tranquil, que ens ha ensenyat totes les estàncies i s’ha posat a conversar amb nosaltres. La pensió està genial, amb moltes estàncies a l’aire lliure, i està ple de catifes, tapissos i cortines, i té uns terrats orientats a la vall amb unes vistes molt bones. Hem sopat tajins i espaguetis (tot molt bo), i després hem pres el te a la menta amb el “Jaime”, que ha tornat a conversar amb nosaltres sobre el Ramadà, el poble bereber, el negoci, els turistes, ... i quan ens hem adonat ja eren les 11 de la nit estàvem tots molt cansats, nosaltres pel viatge i les matinades, i el “Jaime” pel Ramadà. A dormir!! Si és que ens deixen les mosques i els mosquits.

NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.