No m'agrada gaire la política i no en parlo gaire, però avui en faré una excepció parlant d'un tema que sempre m'ha encuriosit: el dia de les eleccions, tots i cadascun dels partits, a part de dir la sentida frase de "ha estat una festa de democràcia, acaben assegurant que han guanyat.
Tots aquells a qui no us interessi el més mínim la política teniu permís per canviar de pàgina i anar a Minijuegos a perdre una estona el temps.
Com ja he dit al principi no entenc gaire de política, a vegades la trobo feixuga, però malgrat tot intento estar assabentat de tots aquells aspectes importants que es couen dins dels diferents parlaments, sobretot en època NO electoral, què és quan vertaderament es veu quin ideari tenen els diferents partits i líders polítics.
Per si algú acaba d'aterrar a la Terra i encara no se n'ha assabentat, demà hi ha Eleccions (i segurament també ereccions) al Parlament de Catalunya. I quan arribi la nit i es comencin a comptar tots els vots dels il·lusos ciutadans, els principals líders dels diferents partits es prepararan per fer la mateixa comèdia de sempre: tots diran que han guanyat les eleccions, sempre comparant-ho amb passades eleccions, amb el que podria haver estat, i sota el seu particular punt de vista, és clar.
Anem a pronosticar què dirà demà a la nit el líder de cada partit:
Reagrupament, Solidaritat Catalana, Plataforma per Catalunya, Alternativa de Govern i altres partits minoritaris sense presència al Parlament: si finalment aconsegueixen representació diran que han guanyat. Ningú discutirà que de no estar al Parlament, a estar-hi hi ha una diferència notable, sobretot de ressò mediàtic, però d'aquí a dir que han guanyat quan han tret 1, 2, o 3 diputats… doncs que voleu que us digui, estaran als escons, diran el què els semblarà, però ningú els fotrà ni cas (com fins ara als de Ciutadans).
Ciutadans: diran que han guanyat perquè essent un partit relativament nou aconsegueixen mantenir-se amb 2 o 3 diputats, això si no pugen fins a 4 o 5. Segurament els propers quatre anys, la resta de partits continuaran passant d'ells com fins ara.
Iniciativa-Verds: les mogudes dels departaments d'Interior i de Medi Ambient que regentaven fins ara (incendi d'Horta de Sant Joan, limitació de 80 km/h a les rodalies de Barcelona, càmeres espies a les comissaries dels Mossos, gestió de la sequera a Barcelona, …), faran que, juntament amb els socialistes i els independentistes, es donin una patacada molt forta, baixarà el seu escàs nombre de diputats, i possiblement ja no seran decisius per formar govern amb un altre tripartit, i es passaran quatre anys predicant les seves proclames al desert, perquè no els faran ni cas. No obstant això, també diran que han guanyat. No sé amb quins arguments (estic molt encuriosit per saber-los), però segur que diuen que han guanyat.
Partit Popular: amb el seu més que probable augment de diputats, i la possibilitat d'entrar una altra vegada al govern català de la mà de Convergència i Unió, segur que diuen que han guanyat. I a veure qui els contradiu!
Esquerra Republicana: si la participació en el primer tripartit els va anar de primera com a conseqüència de la redacció de l'Estatut de Catalunya de 2006, la seva segona aventura amb el tripartit ha estat fatal per als independentistes, que es veuran arrossegats al desastre per la seva submissió als socialistes catalans (i per extensió als socialistes madrilenys), no sabent desmarcar-se amb contundència en decisions transcendentals com la retallada i desplegament de l'Estatut, la crisi econòmica, … i tot per mantenir el poder en algunes conselleries. Els seus votants saben que s'han venut a uns ideals contraris als que promulguen i els castigaran amb una davallada en el nombre de diputats que obtindran. Malgrat tot, aquesta davallada no serà prou important com per impedir que formin part d'un possible pacte de govern junt amb Convergència i Unió, podent mantenir inclús algunes conselleries menors. I és per això que diran que guanyaran.
Partit Socialista: les comparacions amb l'anterior tripartit no deixen lloc a dubte. La passivitat davant la massacre i el lent desplegament de l'Estatut de Catalunya per part del govern socialista de Madrid, quan l'any 2006 el President Maragall va treure el mateix Estatut del Parlament en unes condicions que ni els més optimistes haguessin previst; els escàndols de corrupció; el no saber controlar als seus socis de govern; el baix perfil del President Montilla … faran que els socialistes catalans perdin una part molt important dels escons, podent inclús assolir mínims històrics. No obstant això, és possible que les enquestes pre-electorals s'equivoquin i obtinguin més diputats que els pronosticats, permetent que puguin continuar governant amb una estranya fórmula encara per descobrir (potser ajuntant-se amb Convergència i Unió, o una altra vegada amb Esquerra, Iniciativa i algun altre partit), i s'aferraran a això per dir que han tornat a guanyar.
Convergència i Unió: malgrat el cas Palau de la Música, la reunió Mas-Zapatero per acabar de retallar desbloquejar l'aprovació de l'Estatut ja retallat de 2006, i un ideari de dretes propi d'èpoques de bonança, serà el partit que guanyarà les eleccions en tots els sentits. Perquè tindran més vots i més diputats que qualsevol altre partit (molts votants desil·lusionats del Partit Socialista i d'Esquerra, ara els votaran a ells), fregant la majoria absoluta, cosa que els permetrà escollir com i amb qui governar Catalunya durant els propers quatre anys. Podran escollir governar en solitari amb associacions puntuals amb altres partits segons el tema que es tracti (opció més que probable si els falten menys de 10 diputats per arribar a la majoria absoluta), o bé associant-se permanentment amb un altre partit com Esquerra Republicana, el Partit Popular o inclús el Partit Socialista.
Convergència i Unió dirà que guanyarà amb tot mereixement (no com els altres), però tampoc és garantia de solucions als problemes actuals. Més aviat al contrari: donaran més poder a les grans empreses i corporacions, traient-ne als petits empresaris i treballadors, que són qui realment creen la riquesa i mouen el país. No cal ni parlar d'aquells que no poden treballar. El concert econòmic, seleccions esportives nacionals, traspàs de competències importants, … i la resta de coses que pregonen, saben que, mentre a la resta d'Espanya no hi hagi un altre tipus de mentalitat menys immovilista (tema difícil), ara per ara no són més que utopies i les utilitzen per tal d'enganyar i captar a l'electorat independentista.
