Resum de l’any 2009 (per Babunski)

Igual que va fer l’any passat, el blocaire Babunski ens torna a oferir un resum de l’any des del seu particular (i a vegades àcid) punt de vista.

No cal dir que, igual que l’any passat, el trobo extraordinari, no es poden recollir més coses en tan poc espai . I si no, llegiu, llegiu:

 

“

2009: any de lladres (Millet) o de ganduls (TC)?

Any de sigles: T1, U2, FROB, Pla E, ERO, AH1N1, CR9, TC, LEC, 13-D, 13-S, PDD, LOFCA, ILP. I noms, per dolent Bartu, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Luigi, Félix Millet, el Montull i el consogre, l'advocat de la Falange, Paco Camps i el seu sastre, Costa, Gurtel, el Bigotes, el Albondiguillas, el fills de Centelles, Patxi López. O per bé: Carles Móra, Stieg Larsson, el Celler de can Roca, Alfons López Tena, Anna Arqué, Uriel Bertran, Joan Carretero. O no sé: Aminatu Haidar.

Finançament. Traspàs de rodalies. Estatut, estatutet, carpaccio d'estatutet. Principi d'ordinalitat.  L'editorial conjunt. Impost de successions. Reagrupament. Arenys de Munt. Manifestacions de la Falange. Segrest de l'Alakrana. Segrest a Mauritània. Els bombers d'Horta de Sant Joan.  Els blocs del Seminari. 420 €. Les xiulades l'11-S. Boicot a Noa. Les filles gòtiques de Zapatero. La Corazonada de Rio. La Fira de Sant Miquel sense tractors. Les dones de Tiger Woods. Casal Rock. Curses de braus, sí o no? Tamifú. El nas de Belén Esteban. E-books. Tonight, tonight, tonight...

En el món de la música ens han deixat a part de l'omnipresent Michael Jackson, Willy deVille, Antonio Vega, Mari Trini, Koko Taylor, Les Paul, José Ramón Ordóñez (cantant d'Stukas), Mary Travers (de Peter, Paul & Mary), Alicia de Larrocha, Mercedes Sosa, Luis Aguilé, Stephen Gately (cantant de Boyzone), Rudy Ventura.

L'espectacle es va posar de dol amb Pepe Rubianes, José Luis López Vázquez, Mercè Lleixà, Marilyn Chambers, Mary Carrillo, Joan Monleón, Farrah Fawcet, Valerio Lazarov, Patrick Swayze i Joe Forga.

I un any bastant horrible esportivament parlant. El Lleida en posició de descens a 3a, el Lleida Bàsquet ha de baixar per temes econòmics, el Llista d'hoquei passa de ser l'equip revelació de la Lliga passada a les penúries econòmiques aquesta temporada i el CECELL ha de renunciar a pujar de categoria per falta de solvència econòmica. Només el Borges Grup Vall, o l'Associació Lleidata d'Hanbol i el Benavent deixen el pavelló esportiu lleidatà amb honor. Més medalles de Saul Craviotto, García Bragado i Marc Márquez. A això li sumem les baixes lamentades de Dani Jarque (21), Bobby Robson, Martínez Sosa, Alonso Larios, Robert Enke, Frank Vanderbroucke, De Nigris i el tiki-taka d'Andrés Montes. I per acabar, Cruyff seleccionador català i Maradona diu "que la sigan chupando".

I a més hem dit adéu a Mario Benedetti, Corín Tellado, Corazón Aquino, Pepita Raimundi, Mavi Dolç, Joaquín Ruiz-Jiménez, Isidor Cónsul, la iaia Ramona de cal Jaumet, el meu perruquer Lluís, l'empresari assassinat Santiago Mir, Mikel Atxaga, Baltasar Porcel, Julia García-Valdecasas (adéu i no tornis!), Vicent Ferrer, Sabino Fernández Campos, Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mariló Casals, Feliu Matamala, Romà Sol, Joan Martí Alanis, Albert Dou, Jordi Sabater-Pi, Claude Levy-Strauss, Raul Alfonsín, Armand Bassi, Antoni Farrés i Jordi Solé Tura.

Amb aquest panorama... el 2010 pot ser pitjor? Que tingueu una bona entrada d'any!

“

He fet un copia i enganxa, directament, ni resums ni res.

L’única cosa que hi afegiria és alguna referència als èxits del Barça de les sis copes (que ens el posen a totes hores per la tele i la ràdio),  igual que de l’Usain Bolt, i alguna coseta dels nyaps que estan fent amb l’Aeroport d’Alguaire (Lleida-Pirineus) i el Canal Segarra-Garrigues. La resta em sembla que no s’ha deixat res important.

Au doncs, amb això també acomiado aquest any. A veure si el que ve va millor per tothom, ni que sigui una mica.

FELIÇ 2010 A TOTHOM !

Calendari RoGraJo 2010: GRATIS! FREE! BY THE FACE! PER LA PATILLA!

Després d’uns dies de mirar els escassos calendaris de publicitat que van arribant a casa, de buscar-ne uns quants més  per Internet, i de veure que als que no els falta una cosa, els en falta una altra (uns són petits, els altres no tenen imatges, o no tenen el número de setmana ni les fases de la Lluna …), aquest passat cap de setmana he pres la decisió de fer-me un calendari a mida amb l’Illustrator i el Photoshop. A veure què us sembla:

Totes les pàgines estan preparades per imprimir en tamany A3 vertical, i les fotografies són totes de collita pròpia: Made in RoGraJo.

Si us agrada i també el voleu, em dieu el vostre e-mail i us envio els arxius per imprimir. I tot això GRATIS! FREE! BY THE FACE! PER LA PATILLA! Per a què després diguin que estem en crisis!

Molts petonets i abraçades per tothom!

Els nens del cable

El següent video m’ha fet reflexionar sobre els valors dels nens, adolescents i joves de la societat occidental d’avui en dia:

 

 

Els nens d’aquest video cada dia es juguen literalment la vida pel seu interès d’anar a escola i aprendre moltes coses, mentre que les meves alumnes del projecte PQPI són unes passotes que no tenen cap tipus d’inquietud en aprendre res de res, i on cada dia de classe és una batalla perduda abans de començar.

Definitivament el món està molt mal repartit, i sembla que ara per ara, no hi ha cap solució a la vista. Mentrestant sempre em quedarà el consol de saber que encara hi ha gent per la que realment val la pena lluitar i mirar endavant.

Molts petons a tothom!

Diari Pop: THE POSTAL SERVICE – Such Great Heights

Ahir per la tarda, mentre estava corregint exercicis de socials, vaig aprofitar per fer una pausa i endreçar una muntanya de discos que tenia a l’armari, quan vaig retrobar aquesta meravella de l’any 2003.

 

 

THE POSTAL SERVICE és un grup que només va treure un disc igual que tants i tants altres, però a diferència de la resta, va aconseguir ressó i reconeixement a nivell mundial i tothom es va rendir als seus peus, sobretot per la cançó SUCH GREAT HEIGHTS que ha format part de bandes sonores de sèries com “Anatomia de Grey”.

Avui, remenant una estoneta per Internet, també he trobat que la coneguda revista “The Rolling Stone”, l’ha inclòs en la llista de les 100 millors cançons de la dècada.

Visca The Postal Service! A veure si tornen algún dia!

Salut i alegria per tothom!

 

THE POSTAL SERVICE – Such Great Heights (lyrics)

I am thinking it's a sign that the freckles
In our eyes are mirror images and when
We kiss they're perfectly aligned
And I have to speculate that God himself
Did make us into corresponding shapes like
Puzzle pieces from the clay
True, it may seem like a stretch, but
Its thoughts like this that catch my troubled
Head when you're away when I am missing you to death
When you are out there on the road for
Several weeks of shows and when you scan
The radio, I hope this song will guide you home

They will see us waving from such great
Heights, 'come down now,' they'll say
But everything looks perfect from far away,
'come down now,' but we'll stay...

I tried my best to leave this all on your
Machine but the persistent beat it sounded
Thin upon listening
That frankly will not fly. you will hear
The shrillest highs and lowest lows with
The windows down when this is guiding you home

They will see us waving from such great …

They will see us waving from such great …

Calendari Mercedari 2010

Aquí teniu el calendari per l’any 2010 que m’ha encarregat un capellà (i sobretot amic), que fa anys que exerceix a l’esglèsia de La Mercè de Lleida. A veure què us sembla!

 

Salut!

Diari Pop: CATPEOPLE – In Silence

CATPEOPLE és un grup de Vigo (qui ho diria?) que la seva música et pot agradar o no. A mi personalment m’encanta. Però el que no es pot discutir és que els videoclips són molt originals, t’enganxen a la pantalla i no deixen mai indiferent. Bona prova d’això és aquest IN SILENCE, guanyador del 1r premi Cinemad 09 (Festival de Cine independiente y culto de Madrid):

 

 

Salut!

 

CATPEOPLE – In Silence (lyrics)

I'm loving your way
I'm loving your way in silence
Don't say you forgive
Don't say you forgive in silence
I'm seeking your days
I'm seeking your days in silence
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight
The secrets remain
Remember the old days
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight

To guess tonight
To guess tonight
And you to guess tonight
And you to guess tonight
Come to my arms
You never forget there’s something nice
Wanna guess tonight
Come to my arms
You never believe there’s something right, there’s something right

I'm loving your way
I'm loving your way in silence
Don't make up your tears ah haa
Don't make up your tears in silence
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all the sex tonight

The secrets remain
Remember the old days
I'm waiting for all that you can try
I'm waiting for all that you can lie
Waiting for you girl
Waiting for you girl

I can find a place where your life will grow
In the time you broke (???)
In my hand you ghost (???)
I can find a place where your life will grow
In my eyes you'll find what will be like that

Tired tired tired but maybe I want to
Tired tired tired but maybe I want to

 

No he pogut trobar cap font fidedigna amb la lletra de la cançó, així que he hagut d’espavilar-me una mica. Si trobeu que hi ha alguna errada ho comenteu i es canvia OK? Gràcies.

El camarote de los Hermanos Marx

Boníssima aquesta escena dels Hermanos Marx. Quina situació més surrealista! I quins comentaris del Groucho! No puc parar de riure!

 

Un petó a tothom!

Diari Pop: MARSHEAUX - Pure

 

 

Genial versió del clàssic de finals dels 80 PURE dels Lightning Seeds. Aquesta vegada el dúo femení MARSHEAUX li ha donat una altra volta i li ha posat més electrònica, més sintetitzadors i aquell punt que la fa ideal per a llocs com el Línia o el Cotton. M’encanta!

A continuació l’original, 2 pel preu d’1 ¿Qui ha dit que estem en crisis?

 

 

Un petó a tothom!

 

MARSHEAUX – Pure (lyrics)

Night time slows, raindrops splash rainbows
Perhaps someone you know,
Could sparkle and shine
As daydreams slide to colour from shadow
Picture the moonglow, that dazzles my eyes
And I love you

Just lying smiling in the dark
Shooting stars around your heart
Dreams come bouncing in your head
Pure and simple everytime
Now you're crying in your sleep
I wish you'd never learnt to weep
Don't sell the dreams you should be keeping
Pure and simple everytime

Dreams of sights, of sleigh rides in seasons
Where feelings not reasons,
Can make you decide
As leaves pour down, splash autumn on gardens
As colder nights harden,
Their moonlight delights
And I love you

Just lying smiling in the dark …

Look at me with starry eyes
Push me up to starry skies
There's stardust in my head
Pure and simple everytime
Fresh and deep as oceans new
Shiver at the sight of you
I'll sing a softer tune
Pure and simple over you

If love's the truth then look no lies
And let me swim around your eyes
I've found a place I'll never leave
Shut my mouth and just believe
Love is the truth i realize
Not a stream of pretty lies
To use us up and waste our time

Lying smiling in the dark …

Look at me with starry eyes …

Pure and simple just for you

LOST (Perdidos) Promo Temporada 6 (Cuatro)

Els nois de Cuatro han sorprès al món sencer al marcar-se la següent promo al final de l’últim capítol de 5a temporada a Espanya:

 

La promo és 100% espanyola, l’han fet els de Cuatro, i ja hi ha seguidors americans que demanen que la passin per l’ABC. I tot això sense posar ni un sola imatge de la temporada nova, i només juguen amb el blanc, el negre i tot plegat.

Com diría el Jesulín, “IM-PREZIONANTE”.

Ja tinc ganes que comenci la 6a i última temporada de Lost. Alguna previsió de com acabarà tot plegat i desfaran tots els embolics que els guionistes han creat durant 5 temporades?

ESTIC IMPACIEEEEEEEEEEEEENT!!!

 

P.D.: per a aquelles i aquells que volgueu veure o descarregar-vos tota la sèrie en castellà, visiteu la següent web:

http://www.seriesyonkis.com/serie/lost/

Estoy esperando la casualidad de mi vida. La más grande

 

M’encanta aquesta escena d’aquesta pel·lícula. Una altra obra mestra de Júlio Médem.

A més, em sento plenament identificat amb les paraules d’Ana (Najwa Nimri).

 

ANA: Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido de muchas clases. Sí. Podría contar mi vida uniendo casualidades.

OTTO: Es bueno que las vidas tengan varios círculos, pero la mía, mi vida, solo ha dado la vuelta una vez, y no del todo, falta lo más importante. He escrito tantas veces su nombre dentro. Y aquí, ahora mismo, no puedo cerrar nada. Estoy solo.

VIATGE FOTOGRÀFIC A MARROC. DIA 5, dissabte 22 d’agost de 2009. UAJA!!

Avui el Lluís el Jordi i jo hem comès un acte una mica temerari: ens hem llevat a les 5 del matí! Hem aprofitat la llum tènue de l’alba per anar a fer fotografies a la famosa alcassaba d’Aït Benhaddou, un lloc on s’han rodat vàries pel·lícules (Lawrence d’Aràbia, Jesús de Natzaret, La mòmia, Gladiator, ) i que ara és Patrimoni de la Humanitat. Al cap de poca estona, el lloc ha estat envaït per una legió de fotògrafs preparats per prendre les millors fotografies.

L’alcassaba d’Aït Benhaddou és famosa perquè s’hi han rodat moltes pel·lícules.

Allà a dos quarts de vuit hem tornat a la pensió, hem fet una capbussada a la piscina, i a esmorzar. Després hem tornat el Jordi i jo a l’alcassaba, però aquesta vegada ens ha acompanyat el Joan, que ja s’havia aixecat. Allí ens hem trobat a els nostres guies “Ronnie” i “Eto’o”, uns nens berebers molt macos que s’han ofert a acompanyar-nos durant la nostra visita.

Els nostres amics “Ronnie” i “Eto’o” ens han acompanyat durant la nostra visita a l’alcassaba.

Després de la visita, una altra capbussada a la piscina de la pensió per treure’ns una mica la calor abrasadora. I després a fer les maletes i tornar a preparar-nos per a endinsar-nos més en el desert. Però abans, Hussain, el noi que ens ha atès a la pensió, ens ha ensenyat una paraula bereber: UAJA! que vol dir SÍ! D’ACORD! Hi ha tajins per sopar? UAJA! Podem banyar-nos a la piscina? UAJA! Podem estar una estona a la piscina per mirar les estrelles? UAJA!, però en silenci.

Hem agafat el cotxe i servidor s’ha quedat fregit al cap de poca estona. Això de dormir poc ... A Skoura hem parat a dinar, però no hem visitat el palmeral ni res. Un altre cop serà (o no). El menjar força picant, per cert. Després de dinar hem anat fins a les Gorges del Dades, un congost impressionant amb unes vistes molt bones i una carretera força estreta i sinuosa.

Les alcassabes, els petits poblets i els paisatges impressionants es succeeixen mentre remuntem la carretera de les Gorges del Dades

Una imatge força comú i lamentable de molts llocs Marroc: els homes fent el dropo a l’ombra d’una paret o d’un arbre, mentre les dones carreguen pesats farcells o estiren dels soferts animals de càrrega per la carretera.

I després, com que ja se’ns feia de nit, hem decidit parar a Tinerhir a dormir a un lloc que ens habien recomanat el grup de catalans que vam trobar a la pensió d’Aït Benhaddou, i que ja teníem reservat des del migdia. Aquesta altra pensió està a uns 7 km del poble pujant cap a les Gorges del Todra, i si no s’està atent es fàcil saltar-se-la, perquè l’entrada és molt petita i està una mica amagada. Ens ha rebut el “Jaime”, l’amo de la pensió, un home molt alegre i tranquil, que ens ha ensenyat totes les estàncies i s’ha posat a conversar amb nosaltres. La pensió està genial, amb moltes estàncies a l’aire lliure, i està ple de catifes, tapissos i cortines, i té uns terrats orientats a la vall amb unes vistes molt bones. Hem sopat tajins i espaguetis (tot molt bo), i després hem pres el te a la menta amb el “Jaime”, que ha tornat a conversar amb nosaltres sobre el Ramadà, el poble bereber, el negoci, els turistes, ... i quan ens hem adonat ja eren les 11 de la nit estàvem tots molt cansats, nosaltres pel viatge i les matinades, i el “Jaime” pel Ramadà. A dormir!! Si és que ens deixen les mosques i els mosquits.

NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.

VIATGE FOTOGRÀFIC A MARROC. DIA 4, divendres 21 d’agost de 2009. PRIMER DIA DE RAMADÀ

Després de l’esgotadora jornada d’ahir ens hem pres el matí amb calma, i ens hem aixecat a les 8 que són les 9: com que comença el Ramadà s’endarereix 1 hora el rellotge i ara ja són dues hores menys que a Espanya. Després d’aixecar-nos i fer-nos les maletes, hem sortit de l’hotel per anar a visitar el Palau de la Bahia. Però abans a esmorzar i veure com s’esbarallaven dos marroquins, encara que per sort ningú ha pres mal. El Palau de la Bahia és un lloc molt tranquil, cosa que contrasta amb l’enrenou dels carrers dels voltants. Hem vist els jardins que hi ha en el seu interior, i la laboriosa decoració de les parets i els sostres de les estàncies.

 

El Palau de la Bahia de Marràqueix

 

Després hem visitat els Jardins Majorelle, un altre refugi de silenci i tranquil·litat, on es pot passejar i descansar mentre es contemplen les plantes, fonts i estanys molt ben cuidats.

 

Els Jardis Majorelle de Marràqueix

 

A dinar hem anat a la zona nova de la ciutat, on no hem tingut cap problema per trobar un restaurant obert, encara que avui comenci el Ramadà. Després hem agafat el cotxe per anar fins a Aït Benhaddou. Durant el camí hem deixat enrere les planes i els turons de Marràqueix, per entrar en el Gran Atlas a través del port de muntanya de Tizi-n-Tichka (2.260 m), llarg, sinuós i estret. Com si fossin els Pirineus, però molt més llarg. La terra continua sent del color roig característic, però els pobles i la gent són diferents: cares més estilitzades, més allargades, gent tranquil·la en pobles petits i tranquils, on impera l’economia de subsistència, i on els nens juguen al carrer o a prop de la carretera, les dones treballen i carreguen amb grans fardells per la carretera, i els homes passen el temps ajaguts a l’ombra amb aparent passivitat i parsimònia. És el poble bereber. Ens hem aturat diverses vegades a fer fotos a la gent i als llocs.

Hem travessat l’Atlas per la carretera que uneix Marràqueix amb Ouarzazate. A través de l’estreta i sinuosa carretera que puja fins al port Tizi-n-Tichka, ens hem anat endinsant en el desert i hem trobat els primers pobles berebers i la seva forma de vida.

Hem arribat a Aït Benhaddou ja entrada la nit (ara es fa de nit molt aviat, abans de les 7 de la tarda es comença a amagar el sol), i hem trobat un allotjament a la pensió “La Rose Du Sable”, on per 150 dírhams (uns 13-14 €), tenim habitacions dobles amb lavabo a cada habitació, mitja pensió, piscina, Internet, gent agradable, i fins i tot un grup de catalans que feien una ruta similar a la nostra però a l’inrevés (ells van ara cap a Marràqueix). Hem fet una capbussada a la piscina, hem sopat i hem conversat amb els altres catalans, mentre donàvem el sopar que ha sobrat a un gat que estava a sobre del tendal de la jaima sota la que hem sopat. Ens han recomanat alguns llocs per visitar, allotjar-nos i fer excursions. Després d’una bona estona hem pujat a la terrassa més alta a contemplar els estels en la claredat del cel del desert, mentre jugàvem amb un gat molt petitet que rondava per allí. Aleshores ens ha arribat un missatge de la nostra amiga Elena de Granada, la que vam conèixer a l’AVE, que ens preguntava què tal el viatge. I ha començat una conversa de SMS una mica pujadeta de to entre Granada i Aït Benhaddou :-). I a dormir, que demà hem de matinar molt.

 

NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.