Un jove estudiós i treballador, demana disculpes al President Montilla

Últimament, volta per Internet una carta d'un jove estudiós i treballador que ha estat enviada al President Montilla en nom de tots/es els joves que com ell, s'han esforçat i han treballat. I no com els nous/noves NI-NI, que ara sembla que, com a recompensa, tenen dret a una subvenció del govern, per no haver fet res durant tota la seva vida.

Si es premia així a la societat del futur, a la ignorància de les generacions perdudes que hi ha o que arribaran, quin FUTUR ens espera? No hi vull ni pensar.



03 novembre, 2010

CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA

    Molt Honorable President Montilla,

    M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni  treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

    Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

    Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

    També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m'alleuja la consciència.

    Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!

    Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

    Cordialment,

    Joan Güell

    P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia.