22 de desembre del 2010

Els productes de la nostra terra

D’una terra que va rebre les suors del meu besavi i que ara beu de les d’un dels seus néts neixen les nous que acompanyen el vi dolç, el cafè i altres fruits secs a la meva taula.

Les nous de la Boa, on el terme d’Almenar s’abrasa amb el d’Alfarràs, les ametlles de la partida dels Quadrissos, al Sas, prop de l’Aeroport de les terres de Lleida. Productes de Ponent, productes de la Terra Ferma que es resisteixen a la globalització. Productes que no es poden comercialitzar perquè tot just serveixen la taula d’aquells que en gaudim per amor a la nostra terra, a la terra de la qual van menjar els nostres avis.

El món no està preparat per gaudir-ne i aviat no n’estaran tampoc els mercats del nostre país. Ara les nous són de Califòrnia, nous de Califòrnia a totes les botigues de la Plana de Lleida, nous de Califòrnia a totes les botigues catalanes i nous de Califòrnia a tota la pell de toro. No ens mereixem més, no som capaços de trencar-ne altres. La majoria dels trencanous que es poden adquirir en l’actualitat no estan preparats per les nous del nostre país. Serveixen perfectament amb les nous de Califòrnia però no són capaços de trencar les nous autòctones de la nostra terra.

La indústria xinesa ha omplert el nostre mercat de productes que en molts dels casos no ofereixen la qualitat mínima necessària per utilitzar-los un segon cop, un dels exemples són els diferents models de trencanous que trobem actualment al mercat, però n’hi ha altres. Serem capaços de valorar la qualitat, a més a més del preu?

També l’agricultura ha sofert la invasió de productes de menor preu. Productes que no ofereixen la qualitat dels productes de la nostra terra, però que permeten omplir la bossa de la compra amb facilitat en temps de crisi.

La qualitat de l’alimentació hauria de ser tant o més important per a tots nosaltres que el preu. Quan els nostres pagesos i ramaders estan obligats a complir amb una llarga llista de procediments que encareixen el producte final però que el doten d’una qualitat molt difícil d’igualar per productors d’altres països, les grans superfícies del nostre mercat ofereixen productes de molt menor qualitat a preus lleugerament inferiors.

Ara ha fet un mes que es va inaugurar a Almenar una agrobotiga que oferirà a les almenarquenques, als almenarquencs i a tothom que en vulgui fer servei, uns productes de la terra, de bon preu i millor qualitat. Desitjo que moltes taules en puguin gaudir d’aquí en endavant.

Quant als trencanous, continuarem utilitzant el piló de fusta i el martell per trencar les nous del nostre país i gaudir dels sabors i la qualitat que ens ofereix la nostra terra. Deixem les de Califòrnia i els trencanous fabricats a països emergents per aquells que no tenen el plaer de conèixer els productes autòctons del nostre país. Aquesta setmana les nous de la Boga han trencat a casa meva diversos trencanous fabricats arreu. Continuaré buscant un trencanous fabricat al nostre país i fins que no en trobi continuaré utilitzant el martell que emprava el meu avi.

Article d’opinió de Sebastià Noguero al diari Bon Dia de Lleida el 21 de desembre de 2010.

17 de desembre del 2010

Lo puto crac

D’anuncis per vendre coses del món del futbol i/o protagonitzats per futbolistes de renom se n’han fet moltíssims, com per exemple els següents:

http://www.youtube.com/watch?v=P_XT62xl7eQ

http://www.youtube.com/watch?v=sZH3cBO5z0A

http://www.youtube.com/watch?v=BUmoAKuC71w

http://www.youtube.com/watch?v=w04xmH2SOLA

http://www.youtube.com/watch?v=0yWsMtrzCyk

http://www.youtube.com/watch?v=Se1eMmDfueY

http://www.youtube.com/watch?v=-lJOW6snBYU

http://www.youtube.com/watch?v=9GcBNgXNHKE

http://www.youtube.com/watch?v=Kp-z8qsWkdw

Però en tots ells la pilota de futbol és la protagonista. Andrés Iniesta (també conegut com “Lo puto gusiluz” o “Lo puto crac”) n’acaba de fer un anunciant un canal de TV on només fan futbol de pagament, on no hi surt ni una sola vegada la pilota de futbol, encara que el mèrit de veritat la té la santa paciència que té l’ós que surt a l’anunci. I si no, mireu, mireu:

 

P.D.: Sóc jo, o el doblatge dels crits de l’ós els ha fet l’actor que imitava el Txigrinski al Cracòvia de TV3?

13 de desembre del 2010

12 de desembre del 2010

O recuperem els valors o ens anem a la merda

"Aquesta és la nostra realitat. La nostra societat és lluny dels estàndards europeus en quant a fermesa moral. Som un país que valora als murris i tracta de passerells als que segueixen les normes. Ho fa vostè i ho faig jo. Ho fem tots. Hem aparcat els valors en un armari per tal de centrar-nos només en els preus: victòries a qualsevol preu; notorietat sense importar el preu; resultats al preu que sigui. Aquest és el nostre motor: el preu. No ens importa el preu a pagar per tal d'assolir el triomf, la fama, l'èxit, la riquesa. Els valors descansen al traster: honestedat, respecte, humilitat, sacrifici, compromís. Paraules boniques, somnis vans. O recuperem els valors o ens anem a la merda."

Extracte de l'article de Martí Perarnau al diari Sport el dia 11 de novembre de 2010, sobre l'escàndol de dopatge de l'atletisme espanyol.

8 de desembre del 2010

Cinquanta-tres minuts

- Bon dia! – va dir el petit príncep.

- Bon dia! – va dir el mercader.

Era un mercader de píndoles especials que treuen la set. Se’n pren una per setmana i ja no es té necessitat de beure.

- Per què vens això? – va preguntar el petit príncep.

- És una gran economia de temps – va dir el mercader –. Els experts han fet càlculs i s’estalvien cinquanta-tres minuts per setmana.

- I què es fa amb aquestos cinquanta-tres minuts?

- Es fa el que es vol ...

“Jo –va dir el petit príncep-, si tingués cinquanta-tres minuts per gastar caminaria tranquil·lament a una font ...”

A.de Saint-Exupéry. El petit príncep. Cap. XXIII

PICT7540

CINQUANTA-TRES MINUTS

07/06/2009 17:43. Prades (Baix Camp)

27 de novembre del 2010

28N. Tots guanyen. Segur?

No m'agrada gaire la política i no en parlo gaire, però avui en faré una excepció parlant d'un tema que sempre m'ha encuriosit: el dia de les eleccions, tots i cadascun dels partits, a part de dir la sentida frase de "ha estat una festa de democràcia, acaben assegurant que han guanyat.

061102.eleccions.2006

Tots aquells a qui no us interessi el més mínim la política teniu permís per canviar de pàgina i anar a Minijuegos a perdre una estona el temps.

Com ja he dit al principi no entenc gaire de política, a vegades la trobo feixuga, però malgrat tot intento estar assabentat de tots aquells aspectes importants que es couen dins dels diferents parlaments, sobretot en època NO electoral, què és quan vertaderament es veu quin ideari tenen els diferents partits i líders polítics.

Per si algú acaba d'aterrar a la Terra i encara no se n'ha assabentat, demà hi ha Eleccions (i segurament també ereccions) al Parlament de Catalunya. I quan arribi la nit i es comencin a comptar tots els vots dels il·lusos ciutadans, els principals líders dels diferents partits es prepararan per fer la mateixa comèdia de sempre: tots diran que han guanyat les eleccions, sempre comparant-ho amb passades eleccions, amb el que podria haver estat, i sota el seu particular punt de vista, és clar.

Anem a pronosticar què dirà demà a la nit el líder de cada partit:

Reagrupament Reagrupament, Solidaritat Catalana, Plataforma per Catalunya, Alternativa de Govern i altres partits minoritaris sense presència al Parlament: si finalment aconsegueixen representació diran que han guanyat. Ningú discutirà que de no estar al Parlament, a estar-hi hi ha una diferència notable, sobretot de ressò mediàtic, però d'aquí a dir que han guanyat quan han tret 1, 2, o 3 diputats… doncs que voleu que us digui, estaran als escons, diran el què els semblarà, però ningú els fotrà ni cas (com fins ara als de Ciutadans).

ciutadans Ciutadans: diran que han guanyat perquè essent un partit relativament nou aconsegueixen mantenir-se amb 2 o 3 diputats, això si no pugen fins a 4 o 5. Segurament els propers quatre anys, la resta de partits continuaran passant d'ells com fins ara.

 

Iniciativa-Verds: les mogudes dels departaments d'Interior i de Medi Ambient que regentaven fins ara (incendi d'Horta de Sant Joan, limitació de 80 km/h a les rodalies de Barcelona, càmeres espies a les comissaries dels Mossos, gestió de la sequera a Barcelona, …), faran que, juntament amb els socialistes i els independentistes, es donin una patacada molt forta, baixarà el seu escàs nombre de diputats, i possiblement ja no seran decisius per formar govern amb un altre tripartit, i es passaran quatre anys predicant les seves proclames al desert, perquè no els faran ni cas. No obstant això, també diran que han guanyat. No sé amb quins arguments (estic molt encuriosit per saber-los), però segur que diuen que han guanyat.

partidopopular21 Partit Popular: amb el seu més que probable augment de diputats, i la possibilitat d'entrar una altra vegada al govern català de la mà de Convergència i Unió, segur que diuen que han guanyat. I a veure qui els contradiu!

 

erc Esquerra Republicana: si la participació en el primer tripartit els va anar de primera com a conseqüència de la redacció de l'Estatut de Catalunya de 2006, la seva segona aventura amb el tripartit ha estat fatal per als independentistes, que es veuran arrossegats al desastre per la seva submissió als socialistes catalans (i per extensió als socialistes madrilenys), no sabent desmarcar-se amb contundència en decisions transcendentals com la retallada i desplegament de l'Estatut, la crisi econòmica, … i tot per mantenir el poder en algunes conselleries. Els seus votants saben que s'han venut a uns ideals contraris als que promulguen i els castigaran amb una davallada en el nombre de diputats que obtindran. Malgrat tot, aquesta davallada no serà prou important com per impedir que formin part d'un possible pacte de govern junt amb Convergència i Unió, podent mantenir inclús algunes conselleries menors. I és per això que diran que guanyaran.

psc Partit Socialista: les comparacions amb l'anterior tripartit no deixen lloc a dubte. La passivitat davant la massacre i el lent desplegament de l'Estatut de Catalunya per part del govern socialista de Madrid, quan l'any 2006 el President Maragall va treure el mateix Estatut del Parlament en unes condicions que ni els més optimistes haguessin previst; els escàndols de corrupció; el no saber controlar als seus socis de govern; el baix perfil del President Montilla … faran que els socialistes catalans perdin una part molt important dels escons, podent inclús assolir mínims històrics. No obstant això, és possible que les enquestes pre-electorals s'equivoquin i obtinguin més diputats que els pronosticats, permetent que puguin continuar governant amb una estranya fórmula encara per descobrir (potser ajuntant-se amb Convergència i Unió, o una altra vegada amb Esquerra, Iniciativa i algun altre partit), i s'aferraran a això per dir que han tornat a guanyar.

Convergència i Unió: malgrat el cas Palau de la Música, la reunió Mas-Zapatero per acabar de retallar desbloquejar l'aprovació de l'Estatut ja retallat de 2006, i un ideari de dretes propi d'èpoques de bonança, serà el partit que guanyarà les eleccions en tots els sentits. Perquè tindran més vots i més diputats que qualsevol altre partit (molts votants desil·lusionats del Partit Socialista i d'Esquerra, ara els votaran a ells), fregant la majoria absoluta, cosa que els permetrà escollir com i amb qui governar Catalunya durant els propers quatre anys. Podran escollir governar en solitari amb associacions puntuals amb altres partits segons el tema que es tracti (opció més que probable si els falten menys de 10 diputats per arribar a la majoria absoluta), o bé associant-se permanentment amb un altre partit com Esquerra Republicana, el Partit Popular o inclús el Partit Socialista.

Convergència i Unió dirà que guanyarà amb tot mereixement (no com els altres), però tampoc és garantia de solucions als problemes actuals. Més aviat al contrari: donaran més poder a les grans empreses i corporacions, traient-ne als petits empresaris i treballadors, que són qui realment creen la riquesa i mouen el país. No cal ni parlar d'aquells que no poden treballar. El concert econòmic, seleccions esportives nacionals, traspàs de competències importants, … i la resta de coses que pregonen, saben que, mentre a la resta d'Espanya no hi hagi un altre tipus de mentalitat menys immovilista (tema difícil), ara per ara no són més que utopies i les utilitzen per tal d'enganyar i captar a l'electorat independentista.

2010-11-16-malos

16 de novembre del 2010

Un jove estudiós i treballador, demana disculpes al President Montilla

Últimament, volta per Internet una carta d'un jove estudiós i treballador que ha estat enviada al President Montilla en nom de tots/es els joves que com ell, s'han esforçat i han treballat. I no com els nous/noves NI-NI, que ara sembla que, com a recompensa, tenen dret a una subvenció del govern, per no haver fet res durant tota la seva vida.

Si es premia així a la societat del futur, a la ignorància de les generacions perdudes que hi ha o que arribaran, quin FUTUR ens espera? No hi vull ni pensar.



03 novembre, 2010

CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA

    Molt Honorable President Montilla,

    M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni  treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

    Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

    Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

    També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m'alleuja la consciència.

    Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!

    Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

    Cordialment,

    Joan Güell

    P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia.

26 d’octubre del 2010

Diari Pop: ARCADE FIRE – Ready To Start

Mentre tot l’estat està pendent dels canals més vomitius de la televisió, jo estic posant pornografia a les meves orelles.

 

ARCADE FIRE – Ready To Start (lyrics)

Businessmen drink my blood
Like the kids in art school said they would
And I guess I'll just begin again
You say can we still be friends

If I was scared, I would
And if I was bored, you know I would
And if I was yours, but I'm not

All the kids have always known
That the emperor wears no clothes
But to bow to down to them anyway
Is better than to be alone

If I was scared, I would
And if I was bored, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now you're knocking at my door
Saying please come out with us tonight
But I would rather be alone
Than pretend I feel alright

If the businessmen drink my blood
Like the kids in art school said they would
Then I guess I'll just begin again
You say can we still be friends

If I was scared, I would
And if I was pure, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now I'm Ready to Start

If I was scared, I would
And if I was pure, you know I would
And if I was yours, but I'm not

Now I'm Ready to Start

Now I'm Ready to Start
I would rather be wrong
Than live in the shadows of your song
My mind is open wide
And now I'm ready to start

Now I'm Ready to Start
My mind is open wide
Now I'm Ready to Start
Not sure you'll open the door
To step out into the dark
Now I'm ready!

2 d’octubre del 2010

Cançons per recordar

Endreçant una mica l’habitació he trobat 2 CDs que ja tenia més que oblidats. Són uns discos que portava al cotxe fa 4 anys (o 5, o 6, ja he perdut el compte) per amenitzar la conducció mentre anava pels pobles dels voltants a fer classes d’informàtica. Si mireu el llistat de cançons que porten, ja podeu jutjar quin és el tipus de música que m’agradava (quins records):

ROCK I POP ESPANYOL I CATALÀ:
01.    SOPA DE CABRA – El Carrer dels Torrats
02.    LOS PIRATAS – Años 80
03.    LA FUGA – Buscando en la Basura
04.    JAVIER ÁLVAREZ - ¿Por Qué Te Vas?
05.    ANDRÉS CALAMARO – La Parte de Adelante
06.    ANTÒNIA FONT – Extraterrestres
07.    LOQUILLO – Feo, Fuerte y Formal
08.    JOAQUÍN SABINA y OLGA ROMÁN – Y Sin Embargo Te Quiero
09.    JOAQUÍN SABINA – Y Sin Embargo
10.    LOQUILLO – Cadillac Solitario
11.    EXTREMODURO – Salir
12.    SAU – És Inútil Continuar
13.    LOS PLANETAS – Un Buen Día
14.    CHRISTINA ROSENVINGE – Voy en un Coche
15.    RADIO FUTURA – Enamorado de la Moda Juvenil
16.    SIDONIE – La Guitarra
17.    ROSENDO – Masculino Singular
18.    SOPA DE CABRA – Cardíaco y Acabado
19.    THE COMPANYS – Xut
20.    EL CANTO DEL LOCO – Aquellos Maravillosos Años
21.    ANDRÉS CALAMARO – La Parte de Atrás

ENGLISH ROCK & POP:
01.    GUNS ‘n’ ROSES – Sweet Child Of Mine (live)
02.    THE CURE – Just Like Heaven
03.    RIALTO – Untouchable
04.    THE SMITHS – This Charming Man
05.    NEW RADICALS – You Get What You Give
06.    FOOL’S GARDEN – Finally
07.    SIDONIE - (Ahora Entiendo A) Gene Clark
08.    OCEAN COLOUR SCENE – So Low
09.    JOHN LENNON – Watching The Wheels
10.    OASIS – Rockin’ Chair
11.    R.E.M. – So Central Rain
12.    RICHARD ASCHROFT – A Song For The Lovers
13.    TEXAS – When We Are Together
14.    MANIC STREET PREACHERS – Black Dog On My Shoulder
15.    TRAVIS – Writing To Reach You
16.    BRYAN ADAMS – Summer Of ‘69
17.    LED ZEPPELIN – Black Dog
18.    LED ZEPPELIN – Rock ‘n’ Roll

27 de setembre del 2010

The Beatles Day!

beatles

Avui, tot el dia escoltant The Beatles. Des de que eren The Quarrymen, fins que es van separar. I encara m’ha faltat temps per escoltar-ho tot!

Petons i abraçades per a tothom.

24 de setembre del 2010

OK Go. Awesome!

Van començar amb aquesta coreografia amb robes retro total i ajudats amb unes màquines diabòliques abundants en els gimnasos.

 

I ara ens tornen a sorprendre amb uns uniformes blancs immaculats, en una escena minimalista, però ara ajudats per uns "amics" molt particulars.

 

Awesome!

26 d’agost del 2010

HiEnd Workshops. Un bloc mooooooooooooolt creatiu…

… i molt interessant.

HIEND WORKSHOPS és un bloc que vaig ensopegar fa uns dies gairebé per casualitat, mentre buscava i buscava coses sense sentit per Internet (un dels meus passatemps preferits), i a través d'una pàgina saltava a una altra, i d'aquesta a una altra… fins que finalment vaig trobar aquesta perla enmig del desert. Vaig tenir sort, no sempre sóc tan afortunat.

Aquest bloc ha ajuntat a una sèrie de fotògrafs i filmògrafs creatius per tal que, les persones interessades en aquests àmbits, puguem deleitar-nos amb les seves creacions, making-offs, entrevistes, consells, … i tot amb una qualitat fora de l'habitual.

També cal dir que, fins ara, tot són gravacions en anglès, i moltes d'elles fan referència al món de la publicitat, però per la qualitat de les mateixes mereix la pena fer un esforç per intentar entendre-ho. I si no… sempre podem deixar de banda les entrevistes i centrar-nos exclusivament en els curtmetratges que són molt bons. Com a mostra, us deixo amb el curt “Momentos” de Nuno Rocha.

Si feu una ullada al bloc, no us decebrà.

Un petó molt fort a tothom!

24 d’agost del 2010

Diari Pop: Adéu a THE SUNDAY DRIVERS

 

Si pogués escollir el dia i l'hora de la meva mort, reuniria a totes aquelles persones, objectes, cançons i fotografies que han estat importants en la meva vida, i muntaria una festa especial, on no hi faltés de res: menjar, beure, música de molts estils, fotografies penjades a les parets i el sostre… parlaria una estoneta amb tothom i els diria la importància que han tingut en la meva vida, allò que més m'ha impressionat de cadascú. Seria un dia molt especial.

THE SUNDAY DRIVERS era un grup de bones persones, honestes, discretes i obertes que, des de Toledo, es dedicaven a fer cançons en anglès amb un estil indie molt personal, i que va poder tenir la gran fortuna d'escollir el dia de la seva retirada, en un dels més grans concerts que han pogut fer mai, el 17 de juliol de 2010 al Festival Internacional de Benicassim, davant de milers d'incondicionals que entre cançó i cançó cridaven "No os separeis! No os separeis!", quan gaudien d'un nivell de maduresa excepcional, quan tenien les millors crítiques i obtenien més reconeixements que mai.

Com que jo no hi vaig ser, us deixo amb una entrada extraordinària que va fer la periodista musical Virginia Díaz al bloc del seu programa 180 Grados de Radio 3. No es pot expressar més afecció a aquest conjunt des d'un punt de vista professional.

I per si això us sembla poc, també us deixo amb l'apoteòsic final de concert i final de carrera de The Sunday Drivers al FIB 2010, on es veu la perfecta simbiosi entre músics, públic i admiradors. Impressionant.

 

I pels que, com jo, us ho vau perdre tot, i encara en voleu més, també us deixo amb l'àudio del concert, comentat en directe pels també periodistes musicals de Radio 3, Tomás Fernando Flores, Julio Ruiz i Virginia Díaz.

Una llàstima que s'hagin separat, però si jo pogués escollir el moment de la meva retirada d'aquest món, no hagués sabut escollir millor. Que tingueu sort!

25 de juny del 2010

Diari Pop: BSO Tu Vida en 65 minutos

"Alguna vegada us heu sentit tan, tan feliços, que heu pensat que mai més us sentiríeu tan feliços? La vostra vida ha arribat a una perfecció total, que potser ja no mereix la pena buscar res més? Jo sí que he trobat aquesta felicitat."

Avui no us recomano una cançó. Ni dues. Ni tres. Avui us recomano un disc sencer. Toma crisis!

tuvidaen65minutos_b

Abans d'anar a dormir m'agrada llegir una mica mentre escolto música amb els auriculars del mòbil (algun dia caurà un iPod, o encara millor, un iPhone :p), i aquesta nit, mentre repassava els blocs de capçalera, he ensopegat amb dues perles de la banda sonora de Tu Vida en 65 Minutos, i que tenia completament oblidades.

TU VIDA EN 65 MINUTOS és una pel·lícula que tracta de les casualitats, de la felicitat, de l'amistat, de l'amor, de la mort, … i amb unes quantes cites interessants (una és amb la que comença aquesta entrada). Però si hi ha una cosa que destaca per sobre de la resta, és la seva eclèctica banda sonora. Avui us deixo amb 3 de les cançons que podem trobar a aquest disc.

 

SNOWGLOBE - Dreamworks

Cada vegada que escolto aquesta cançó em tornen records de felicitat. No tinc paraules. Per a mi la millor cançó del disc.

 

THE OBLIGATIONS - In Between Days

És la cançó "oficial" de la película, la que apareix a tots els tràilers i resums. L'original és dels THE CURE, però aquí tenim una molt bona adaptació.

 

JAVIER ÁLVAREZ - Por Qué Te Vas?

Una altra versió, L'original és la coneguda cançó de JEANETTE, però aquesta la trobo extraordinària. El ritme lent i pausat amb el to de veu de Javier Álvarez, que sembla que canti amb desgana (molt més adequat per a la temàtica de la cançó), la fa molt millor que l'original.

 

I per acabar, us deixo amb un recull de moments de la pel·lícula. Aquells que encara no l'heu vista, us donarà una idea del què va. Aquells que ja l'hem vista, tornem-la a recordar, tornem-la a disfrutar.

 

Petons i abraçades a tothom!

1r Torneig de Volei Platja Sícoris Club

PICT5002   PICT5007

PICT5027  PICT5031

PICT5035  PICT5064

1r TORNEIG VOLEI PLATJA SÍCORIS CLUB.
05/06/2010. Lleida (Segrià)

13 de juny del 2010

Diari Pop: OASIS – Half The World Away

No és la seva cançó més coneguda. Ni tan sols apareix en un dels seus discs. Es tracta de la cara B d'un dels seus singles, és a dir, d'una cançó inicialment descartada per formar part d'un disc, però suficientment acceptable com per donar-la a conèixer a aquells fans que vulguin profunditzar més en la seva obra.

 

Aquesta passada nit, enmig d'una sessió de música de qualitat molt dubtosa a la discoteca més concorreguda (i cara) de Lleida, i on tothom estava ballant com si estigués posseït i s'anés a acabar el món, m'ha vingut al cap aquesta bonica cançó dels OASIS. Serà perquè quan no m'agrada la música que escolto als pubs i discoteques, em vénen al cap altres melodies diametralment oposades? Serà perquè aquesta setmana he tornat a escoltar una altra vegada totes les rareses i cares B de la primera època d'aquesta banda anglesa? Vés a saber, però no és la primera vegada que em passa ni serà l'útima. O això espero :-)

Salutacions i petons a tothom.

 

P.D.: just abans d’escriure aquestes línies, he recordat una altra cançó digna de ser esmentada en aquest humil bloc, però ja estava decidit a publicar la que finalment ha sortit i al final no l'he posat. Potser un altre dia.

P.D.: aquesta HALF THE WORLD AWAY dels Oasis, així en directe, amb el Noel Gallagher i la seva guitarra acúsitca, té una pinta bestial. Penso que seria capaç de fer alguna bogeria per anar a un concert dels Oasis d'aquestes característiques aquest estiu. Però la possibilitat que això es produeixi desgraciadament és força remota.

 

OASIS - Half The World Away (lyrics)

I would like to leave this city
This old town don't smell too pretty and
I can feel the warning signs running around my mind
And when I leave this island I'll book myself into a soul asylum
Cos I can feel the warning signs running around my mind

So here I go, I'm still scratching around in the same old hole
My body feels young but my mind is very old
So what do you say?
You can't give me the dreams that are mine anyway
You're half the world away
Half the world away
Half the world away
I've been lost, I've been found but I don't feel down.

And when I leave this planet
You know I'd stay but I just can't stand it and
I can feel the warning signs running around my mind
And if I could leave this spirit I'd find me a hole and I'll live in it and
I can feel the warning signs running around my mind

So here I go, I'm still scratching around in the same old hole ...

I don't feel down
I don't feel down
I don't feel down
I don't feel down

12 de maig del 2010

Focs artificials I, II i III

Cloenda de la Festa Major de Lleida 2010. Tres fotos al preu d’una. Quina us agrada més?

PICT4911

FOCS ARTIFICIALS I

11/05/2010 22:12. Lleida (Segrià)

 

PICT4914

FOCS ARTIFICIALS II

11/05/2010 22:14. Lleida (Segrià)

 

PICT4921

FOCS ARTIFICIALS III

11/05/2010 22:18. Lleida (Segrià)

29 d’abril del 2010

Autopista o persiana?

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

AUTOPISTA O PERSIANA?

28/04/10 13:36. Lleida (Segrià)

27 d’abril del 2010

Firebikes (amb els frens cremant)

PICT7131

FIREBIKES (AMB ELS FRENS CREMANT)

21/03/09 21:11. Lleida (Segrià)

23 d’abril del 2010

Un dia especial

 20080415_sant-jordi

Els carrers plens de gent alegre i entusiasta, les parades de llibres i roses a l'aire lliure, els famosos de la ràdio i de la tele fent el programa en directe, al carrer i de cara al públic, … A ningú se li escapa: avui és un dia especial. Som a Catalunya i avui és Sant Jordi!

És un dia molt bonic per passejar pel carrer, per mirar les parades de llibres, per comprar-ne algun (no, no està prohibit comprar llibres), comprar també alguna rosa per a l'estimada (i per la mare).  Un dia molt especial per a tots aquells qui estimen a algú altre. Una oportunitat més per declarar l'amor i l'admiració a aquella persona tan especial.

Un dia especial per als llibreters, que en poques hores vénen el que no està escrit (mai més ben dit), i aprofiten per portar als autors de moda per a què signin i dediquin els seus llibres a la seva parada, i així arrosseguin a una munió de gent àvida per saludar a aquell autor o autora, i de passada que comprin el llibre a la seva parada i no a la del costat (el negoci és el negoci).

Un dia especial per a les editorials, que enfoquen bona part del negoci anual en una jornada com aquesta i, tret d'alguns premis literaris importants, la data de sortida a la venda dels llibres està meticulosament planificada per fer-la coincidir amb les setmanes immediatament anteriors a la data d'avui, per tal que tots els llibres tinguin temps d'arribar a les prestatgeries de les llibreries.

Un dia especial per a les floristeries que, a part de Tots Sants, deu ser l'únic dia en què els homes van de forma massiva a comprar roses. Els estudiants també fan els seus dinerets revenent roses i aprofitant els beneficis per finançar-se el viatge de final de curs. El preu de les roses també és una cosa que es podria discutir, però mentre la gent ho pagui…

Un dia especial per als estudiants, que faran una festa a l'escola, i inclús alguns d'ells podran exposar la seva creativitat literària participant als Jocs Florals.

Seria un dia especial per als polítics si, igual que les llibreries i floristeries, igual que els presentadors de la ràdio i la televisió, igual que alguns estudiants, … sortissin al carrer i parlessin amb la gent per veure què passa a peu de carrer. Inclús podrien celebrar les reunions i els plens al mig d'una plaça envoltada de graderies! Però tranquils, que això no ho faran. No mentre es puguin exposar a les crítiques, vilipendis i insults a que els sotmetrien alguns ciutadans, sense fer-se cap foto ni rebre res a canvi.

Hi ha qui reivindica que Sant Jordi sigui declarat oficialment com a Diada Nacional de Catalunya amb tot el que això comporta. Jo no hi estic gens d'acord: seria un dia de festa al treball on la gent aprofitaria les primeres calors de la primavera per marxar on fos, i els carrers quedarien buits i tristos, es perdria ràpidament la tradició de comprar i regalar roses i llibres, i ja no tindria l'encant que se li suposa a una festa com aquesta. Vaja, el mateix que és ara l'11 de setembre, un dia on a part de les senyeres als balcons, les sardanes i els castellers a les places, i alguna que altra reivindicació, ja no dóna més de sí. De la ruqueria que fan els polítics de portar flors i fer-se la foto a l'estàtua de rigor ja no cal dir res. Si Sant Jordi fos festiu, es perdria un dels trets identitaris de la cultura catalana.

Jo no vull un Sant Jordi com l'11 de setembre! Jo vull un Sant Jordi amb els carrers plens de gent!

sant_jordi_es

P.D.: a mi la rosa m'agrada regalar-la de color vermell, amb espiga i lligada amb la senyera. Un clàssic que mai falla!

22 d’abril del 2010

Res és real. Em creurieu si us digués que em persegueix un submarí groc?

Hi havia una vegada… o potser dues… que hi havia un paradís no terrenal anomenat Pebrelandia.

A aquestes alçades els iniciats ja hauran descobert que avui això va dels BEATLES (tothom dret i fent reverències si us plau). I és que la primera frase d'aquest post és el principi de YELLOW SUBMARINE, una pel·lícula històrica i una icona del pop art, la psicodelia, l'animació i el surrealisme.

yellow-submarine

Alguns "entesos" la van catalogar com a pel·lícula infantil. Pitjor per ells. Jo la considero una obra mestra avançada per la seva època i amb una temàtica plenament vigent avui en dia i a qualsevol altra època de la història, si es fan les adaptacions pertinents, és clar.

Encara recordo quan fa més de 10 anys vaig patejar-me totes les botigues de Lleida i part de l'estranger (no és broma, també vaig pujar a Andorra) per comprar el DVD de la pel·lícula i no hi va haver manera… L'únic que vaig trobar va ser el disc de la banda sonora (una altra obra mestra amb moltes peces clàssiques dels Beatles), que vaig comprar ipso-facto. S'haurà de buscar per l'ebay a veure si el trobem bé de preu.

De moment haurem de conformar-nos amb el Youtube per veure el tràiler i la pel·lícula completa.

Si al final algú s'anima a veure tota la pel·lícula, li recomano fervorosament que es miri la versió original subtitulada. Escoltar la música, les veus i els acudits en anglès no té preu, i es pot seguir perfectament amb els subtítols en castellà.

Au, petonets i abraçades per tothom!

 

P.D.: he mirat una mica per Internet i he trobat una web on hi ha una imatge de la pel·lícula original preparada per descarregar i gravar-la en un DVD. Si a algú li interessa que deixi un comentari amb el seu e-mail i ja farem "invents" OK?

8 d’abril del 2010

Diari Pop: PULP - Common People vs MANEL - La Gent Normal vs VOLL DAMM - Anunci Març 2010

Avui no tenim una cançó. Tampoc en tenim dues com a vegades us havia posat. Senyores i senyors avui tenim tres cançons! Uuuueeeeeeeeeee!!

Bé, en realitat són tres versions de la mateixa cançó, i malgrat que no siguin gaire conegudes, si mireu una mica els anuncis de la tele, potser us soni alguna d'elles.

L'original és COMMON PEOPLE dels PULP. Què dir de Pulp? Grup anglès amb més de 20 anys de trajectòria però amb poques cançons conegudes fora de les Illes Britàniques. Common People va ser el seu gran èxit, un clàssic de la millor època del Britt Pop, quan Blur i Oasis treien 1 o 2 discos cada any, es barallaven acaparant fans, portades de revistes, aforaments a concerts i festivals, nombre de discs venuts, insults mutus, i altres coses que, desgraciadament, han passat a la història. Era com el Barça i el Madrid d'aquesta lliga de futbol, que semblen antagonistes i tothom parla d'ells, i la resta queden en un 2n o 3r pla i ningú se'ls mira. Però darrera dels grans monstres sempre hi ha bèsties menudes que van fent la seva feina: Pulp, Suede, Supergrass, Paul Weller, Catatonia, Manic Street Preachers, Stereophonics, … són aquelles bandes més desapercebudes, però que tenien grans himnes com el que us porto avui.

 

La segona cançó és una versió del Common People que han fet els MANEL, i com que la lletra de la cançó l'han traduïda al català, el títol no podia ser menys i l'han anomenada LA GENT NORMAL. És una versió exquisida, amb instruments exòtics i força eclèctica, al més pur estil Manel. M'encantaaaaaaaa!!

 

I finalment us porto l'última versió que he sentit, que han aprofitat els nois de VOLL DAMM per posar-la a la seva darrera campanya publicitària. La cançó no sé de qui és (si algú ho sap agrairia que m’ho digués), però l'anunci està molt i molt bé.

 

Au doncs, 3 pel preu d'1. Visca la crisi!

Petons i abraçades per tothom!

 

 

PULP – Common People (lyrics)

She came from Greece she had a thirst for knowledge,
she studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I,
caught her eye.
She told me that her Dad was loaded,
I said "In that case I'll have a rum and coca-cola."
She said "Fine."
and in thirty seconds time she said,

"I want to live like common people,
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people,
I want to sleep with common people,
like you."

Well what else could I do -
I said "I'll see what I can do."
I took her to a supermarket,
I don't know why but I had to start it somewhere,
so it started there.
I said pretend you've got no money,
she just laughed and said,
"Oh you're so funny."
I said "yeah?
Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people,
you want to see whatever common people see,
you want to sleep with common people,
you want to sleep with common people,
like me."
But she didn't understand,
she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop,
cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool,
pretend you never went to school.
But still you'll never get it right,
cos when you're laid in bed at night,
watching roaches climb the wall,
if you call your Dad he could stop it all.

You'll never live like common people,
you'll never do what common people do,
you'll never fail like common people,
you'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw,
because there's nothing else to do.

Sing along with the common people,
sing along and it might just get you through,
laugh along with the common people,
laugh along even though they're laughing at you,
and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.

I want to live with common people,
I want to live with common people etc...

 

 

MANEL – La Gent Normal (lyrics)

S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és tant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:

Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…


Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no entenia res… I m’agafava del bracet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.


No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…

3 d’abril del 2010

Surrealisme

Aquesta és l’escena més surrealista que he vist en molt de temps:

 

Després d’això és clar:

 

I sempre després de Déu-nostre-senyor-Al-cel-sigui:

 

I per damunt de tots: ELS NOSTRES ESTIMATS GERMANS MARX ! ! :

 

 

Un petonet molt fort a tothom.

1 d’abril del 2010

Ja no em creuré cap fotografia que vegi. Fins on arribarem?

Acabo de veure un vídeo de demostració d'una nova eina que sortirà properament amb el Photoshop CS5 i m'he quedat bastant al·lucinat. L'eina en qüestió s'anomena Content-Aware Fill (no sé quin nom li posaran en castellà) i ve a ser un tampón de clonar en plan bèstia, però que mooooolt bèstia.

Us convido a mirar el vídeo en qüestió i opineu vosaltres mateixos, sobretot a partir del minut 2:30:

 

Què? Espectacular, no? Una passada. S'hauran de veure i provar in situ les diferents possibilitats d'aquesta novetat, però és una eina gairebé feta a mida per a mandrosos com jo, i la primera impressió no pot ser més bona.

Després del xoc inicial, m'han vingut al pensament tota una sèrie de preguntes i reflexions:

  • Com em podrà ajudar aquesta eina a fer millors les meves fotografies?
  • Fins a quin punt deixarà de ser important la planificació d'una fotografia, si després podem fer i desfer tot el que vulguem a l'ordinador?
  • L'encant que tenia la fotografia tradicional o analògica, es perdrà definitivament amb la fotografia digital?
  • Aquestes noves eines no desvirtuen la tasca del fotògraf professional?
  • Amb la complexitat cada vegada més gran de les càmeres, flashos, disparadors, fonts de llum, etc, i les enormes possibilitats que dóna la informàtica… s'haurà de crear una especialitat de fotògraf abans de disparar la càmera (que planifiqui l'execució i que realitzi la fotografia), i una altra especialitat per després de disparar la càmera (que processi la fotografia a l'ordinador de la millor manera per tal d'obtenir l'efecte final)? Tal i com van les coses no ho trobaria gens descabellat, sobretot per a grans estudis de fotografia, si és que no ho fan ja.
  • Fins on arribarem amb el retoc d'imatges digitals?
  • Quan observem una fotografia en una exposició, un diari, una revista, una pàgina web, … com podem saber que es tracta d'una imatge "real", que no està retocada?

Això últim ja és impossible de saber ara mateix, i és el que em té més intrigat. Fins ara encara es podien intuir certes manipulacions a les fotografies, sobretot a algunes publicacions de dubtosa reputació. Però al pas que van les coses, ja serà impossible diferenciar si un paisatge és verge o per allí hi passa una autopista.

En fi, què hi farem, coses del progrés.

Una abraçada a tothom.

31 de març del 2010

28 de març del 2010

Diari Pop: FOOL’S GARDEN – Pieces

No us ha passat mai que, quan de cop i volta, recordeu una cançó, no hi ha manera que us la tragueu del cap, i no podeu parar de cantar-la mentalment tota l'estona? Doncs això és el què m'ha passat a mi aquesta nit. I això que ni es tracta d'una cançó coneguda, ni és d'aquelles especialment enganxifoses ni res de tot això. (Mode Irònic ON) I encara rai que no treballo posant música enganxosa per a què s'entretingui la gent! (Mode Irònic OFF).

Doncs això: què he passat la nit posant música per a divertir la gent, i després he anat de festa amb les i els companys de feina, i no hi ha hagut manera de treure'm aquesta cançó del cap! Increïble!

 

FOOL'S GARDEN és un grup alemany que només se'l coneix per la cançó "Lemon Tree", un tema que va arribar a ser cançó de l'any a Europa l'any 1996. Però més enllà d'aquesta canço són uns perfectes desconeguts… excepte per aquells que ens hem atrevit a anar una mica més enllà. Sota el meu humil punt de vista, el disc "Dish of The Day" és un dels millors discs pop dels 90. Una obra mestra que abarca èxits com "Lemon Tree" o "Wild Days", peces més íntimes com les tres últimes "Tocsin", "Finally" o "One Fine Day", passant per temes més pop com "Ordinary Man", "Meanwhile", "Take Me", "The Seal", "Autumn"  o la que us presento avui, "PIECES" (i amb aquesta em sembla que no me'n deixo cap). Aquest és un dels discs que, sense por de equivocar-me, puc dir que ja formen part de la banda sonora de la meva vida. L'he escoltat tantíssimes vegades que em sé les cançons de memòria!

L’àudio no és el millor que heu escoltat mai, i el video no té res a veure amb la cançó, però no he trobat res millor :-(

A la propera entrada segur que poso fotos, Que ja fa dies que m’ho dieu i ja ho vaig dir en l'anterior entrada … però és que avui no m'he pogut aguantar!

Un petó molt fort a tothom!

 

FOOL'S GARDEN - Pieces (lyrics)

Hello, who are you?
I never saw this girl before
I was astonished as can be
Somebody told me she said
you're just a hungry little guy
So I would like to offer me
to bake some cake for you
The sweetest one you've ever tried
A special cake for you
The one that makes you satisfied
Good-bye sadness,
I'm dreamin' while you slip away

She took me by the hand
She really took me by surprise
One piece of cake was not enough
And so I helped myself
We danced in sad fool's paradise
and I got drunk of all the love
Then I realized she moved her velvet body over mine
I felt like melting ice
I just admit this woman was divine
Hey, hey, madness,
I'm Dreamin' while you slip away

While Buddy the sweeper was singing a sad song
And Mary the singer swept the street
The honeymoon's floating over the river
Your cake is sweet

I had a heartache
All the pain was over now
She said: "Bye, bye, little babe"
It was nice to meet you
She closed her eyes and disappeared
I hope some day we'll meet again
If apple or cherry-pie
you honey-bee I love the way you bake
Your cakes are wonderful
Don't care about my stomach-ache
Good-bye sadness,
I'm dreamin' while you slip away

While Buddy the sweeper was singing a sad song ...

While Buddy the sweeper was singing a sad song ...

While Buddy the sweeper was singing a sad song ...

20 de març del 2010

Diari Pop: AMARAL – Cómo Hablar (Live)

CÓMO HABLAR, si cada parte de mi mente es tuya
y si no encuentro la palabra exacta, como hablar…

Fa una setmana que porto el disc d’aquest directe al cotxe, i ja van unes quantes vegades que he hagut d’eixugar-me els ulls davant tants records i emocions… no tinc remei.

AMARAL = Eva Amaral + Juan Aguirre: una veu fora de sèrie unida a un gran talent per fer lletres properes. Si a més a més li afegim una figura bonica (què dic una figura bonica, jo la considero una sex symbol de la meva generació) i un tracte proper amb el seu públic, ja tenim la clau de l’èxit dins l’escena del pop (i folk) espanyol. I a sobre són de aragonesos (gairebé igual que jo!). A veure quan serà el dia que podré gaudir del seu directe… ni que sigui amb temes més elèctrics tal i com els rumors anuncien.

De moment només ens queda gaudir i esperar.

Un petó molt fort a tothom.

 

P.D.: la propera entrada anirà de fotografies, que ja van uns quants que m’heu dit que les trobeu a faltar.

13 de març del 2010

AWESOME !

Arribar a casa i veure que la teva parella ho ha netejat i endreçat tot. Que un amic et torni una cosa que ja havies oblidat que li havies deixat. Passar-te el dia a casa vestit amb el pijama. Estar en el carril més ràpid quan et trobes en un embús o en la cua d'un semàfor. Arribar a la llum al final del túnel. L'amor de mare. Compartir històries amb els amics. Adonar-te que encara recordes el número de telèfon del teu amic de la infància. Apreciar la bellesa de les cicatrius i esgarrapades que tens al teu cos. I com aquestes 1.000 coses més.

book-of-awesome5

Fa uns dies he descobert un bloc que destil·la bon rotllo en cadascuna de les seves entrades, i ja s'ha convertit en un dels meus blocs de capçalera (el podeu trobar al principi de la pàgina a la dreta, a la llista de blocs que segueixo). 1000 AWESOME THINGS, és una crida a l'optimisme, a saber apreciar tots aquells detalls i petites coses que normalment passen desapercebudes en l'atrafegat dia a dia que portem.

No hi ha dia que no faci una ullada a aquest genial bloc, basat en un llibre que porta el mateix títol. Cada vegada que hi entro, se'm passen l'apatia, les neures i els maldecaps de la feina, la família, i tota la vida quotidiana en general.

AWESOME !

7 de març del 2010

Diari Pop: JOAQUÍN SABINA – Y Sin Embargo Te Quiero + Y Sin Embargo

Com m'agradaria recitar-li Y SIN EMBARGO TE QUIERO a algú (a alguna)! Però a mi ningú m'estima … :_(

Ja fa uns quants anys que la mare va haver d'ingressar uns dies a l'hospital, i per a què l'estança li fos més agradable li vaig regalar un doble disc en directe de JOAQUÍN SABINA que tancava amb aquesta cançó. Amb el temps aquell disc va passar a formar part del patrimoni i de la banda sonora de la família perquè, primer el va escoltar la mare, després va ser un referent per a mi, i finalment el meu germà també s'hi va acabar enganxant, de forma que a vegades l'escoltem tots plegats, cosa força estranya, perquè tenim gustos musicals força dispars.

El cas és que en èpoques com aquesta en la que m'envaeixen la tristesa i la melancolia, aquell disc plagat de clàssics de Joaquín Sabina, cantats per ell mateix en teatres amb petits aforaments, amb la veu rovellada i trencada d'ara, que li dóna molta més força que la que tenia fa 25 o 30 anys quan va composar i gravar la majoria d'aquelles cançons, i amb els arranjaments musicals actuals també més senzills, el cas és que, com deia, és en aquestes èpoques quan més m'agrada escoltar i cantar mentalment cadascuna de les cançons d'aquell disc.

Joaquín Sabina, un músic, un poeta, un home que la vida li ha donat tot… i gairebé li ha pres tot, el Bob Dylan llatí (que Andrés Calamaro em perdoni), el mirall de centenars de cantautors, la banda sonora de generacions senceres.

Mai estaré prou agraït a tot el que aquest home m'ha ensenyat.

Una abraçada a tothom.

1 de març del 2010

Post agredolç: 1r aniversari del bloc + Eva Cassidy (When Autumn Leaves)

Com que sempre m'ha agradat començar per les coses bones, us he de comunicar que avui fa un any que vaig posar aquest bloc en marxa. BIEEEEEEEN!!!

Tot va començar com un joc, com una aventura, i ni de bon tros vaig pensar en arribar fins on he arribat. Si sou seguidors habituals del bloc (i si no ho sou feu-li una ullada ràpida), haureu vist que la majoria d'entrades publicades fan referència a cançons pop i rock més o menys alternatives (diari pop). Altres entrades parlen d'una de les meves grans passions quan tinc temps lliure com és la fotografia. També hi ha coses relacionades amb la informàtica i alguna que altra creació pròpia com els calendaris que vaig fer el passat mes de desembre. I a vegades també he deixat plasmades les meves vivències durant els viatges (m'encanta viatjar i sortir d'excursió) o fins i tot els meus pensaments i inquietuds més íntimes, encara que això últim ho he esborrat i no ho penso tornar a posar perquè després la gent em pregunta i es preocupa massa per mi, i això sí que no ho vull de cap de les maneres.

En el proper any, suposo que més o menys serà el mateix: molta música, molta fotografia, alguna cosa d'informàtica … i espero posar més creacions pròpies dels diferents projectes en els que estic ficat (ja ho sé, no puc parar mai quiet).

Però no tot podia ser tan bonic. El cas és que avui m'he assabentat d'una notícia tristíssima que fa uns dies li ha passat a una amiga i, encara que avui sigui un dia especial pel primer aniversari d'aquest bloc, no vull deixar passar l'oportunitat per donar-li ànims amb totes les meves forces. I com que això d'intentar aixecar la moral dels demés no és un dels meus forts, m'agradaria fer-ho d'una manera que penso que se'm dóna força més bé: dedicant-li una cançó.

Va per tu Cris, endavant i ànims, ja veuràs com entre tots ho superareu. Una forta abraçada i un petó molt i molt gran!

 

EVA CASSIDY - When Autumn Leaves (lyrics)

The falling leaves drift by my window
The falling leaves of red and gold
I see your lips, the summer kisses
The sunburned hands I used to hold

Since you went away the days grow long
And soon I'll hear old winter's song
But I miss you most of all, my darling
When autumn leaves start to fall

...

Since you went away the days grow long ...

I miss you most of all, my darling
When autumn leaves start to fall






BLOCS QUE SEGUEIXO

DISSENY
ArchDaily
Esquireartdepartment
FPO: For Print Only
Mandolux
Tiendas de Barrio
x4duros.com

ESPORT
Bloc Xavier Gràcia
El blog de Armando B. D.
Loles Vives Blog
Perarnau Blog
Rubén Uría

FOTOGRAFIA
The Big Picture
Caborian
dZoom, Pasión por la Fotografía
El racó dels meus somnis
Eyewitness
Flickr Blog
Fotofriki
Fotografía Microsiervos
La mesa de luz
Lens
Obture blog
Photo Essay
Photography, Digital Camera & Lightroom Tips
Plog
Redoladas de Chen
Steve McCurry’s Blog
TIME.com Top Photoessays and Slideshows
Valor añadido
Xatakafoto

MÚSICA
180 Grados
Disco Grande
Francisco Nixon
Hoy Empieza Todo
Una canción al día
Usual Happiness

TECNOLOGIA
Applesfera
Bloc d’Apple en Català
CampusMac
Como Lo Hago
El blog de Cuadernos Mac
mossegalapoma.cat
Territori mac
Wardog y el Mundo
Xatakandroid

UNA MICA DE TOT
1000 Awesome Things
BLOJER
Des de Lleida...
DOSMILDEU
El Tamiz
Fauna Mongola de Madrid
Humor tonto para gente inteligente
infa.me
Reflexiones de Repronto