"Aquesta és la nostra realitat. La nostra societat és lluny dels estàndards europeus en quant a fermesa moral. Som un país que valora als murris i tracta de passerells als que segueixen les normes. Ho fa vostè i ho faig jo. Ho fem tots. Hem aparcat els valors en un armari per tal de centrar-nos només en els preus: victòries a qualsevol preu; notorietat sense importar el preu; resultats al preu que sigui. Aquest és el nostre motor: el preu. No ens importa el preu a pagar per tal d'assolir el triomf, la fama, l'èxit, la riquesa. Els valors descansen al traster: honestedat, respecte, humilitat, sacrifici, compromís. Paraules boniques, somnis vans. O recuperem els valors o ens anem a la merda."
Extracte de l'article de Martí Perarnau al diari Sport el dia 11 de novembre de 2010, sobre l'escàndol de dopatge de l'atletisme espanyol.
El otro día, viendo un debate en televisión, un hombre, no sabría decir quien, usó una analogía para referirse según creo, a lo que se viene diciendo en este extracto de artículo. Me gustaría agradecer que lo hayas recuperado y pues aquí porque es una opinión que ronda en mi cabeza y que no acababa de asentarse, quedando ahora totalmente clarificada gracias o lo bien expresado que está ahí y no en la analogía que escuché.
ResponEliminaPor si le interesa, aquel hombre decía que, si uno se fija en los niños y jóvenes que juegan a videojuegos vemos como, si se atascan en una pantalla, en puesto de esforzarse por pasarla, en vez de PENSAR, se limitan a bajarle la dificultad rápidamente porque, lo que en realidad les importa es pasarse el juego, en llegar a la meta lo antes posible, en la victoria a cualquier precio. Resultados al precio que sea.Y esta conducta, errónea en mi opinión, es un reflejo de la sociedad, sin duda alguna.