Avui el Lluís el Jordi i jo hem comès un acte una mica temerari: ens hem llevat a les 5 del matí! Hem aprofitat la llum tènue de l’alba per anar a fer fotografies a la famosa alcassaba d’Aït Benhaddou, un lloc on s’han rodat vàries pel·lícules (Lawrence d’Aràbia, Jesús de Natzaret, La mòmia, Gladiator, ) i que ara és Patrimoni de la Humanitat. Al cap de poca estona, el lloc ha estat envaït per una legió de fotògrafs preparats per prendre les millors fotografies.
L’alcassaba d’Aït Benhaddou és famosa perquè s’hi han rodat moltes pel·lícules.
Allà a dos quarts de vuit hem tornat a la pensió, hem fet una capbussada a la piscina, i a esmorzar. Després hem tornat el Jordi i jo a l’alcassaba, però aquesta vegada ens ha acompanyat el Joan, que ja s’havia aixecat. Allí ens hem trobat a els nostres guies “Ronnie” i “Eto’o”, uns nens berebers molt macos que s’han ofert a acompanyar-nos durant la nostra visita.
Els nostres amics “Ronnie” i “Eto’o” ens han acompanyat durant la nostra visita a l’alcassaba.
Després de la visita, una altra capbussada a la piscina de la pensió per treure’ns una mica la calor abrasadora. I després a fer les maletes i tornar a preparar-nos per a endinsar-nos més en el desert. Però abans, Hussain, el noi que ens ha atès a la pensió, ens ha ensenyat una paraula bereber: UAJA! que vol dir SÍ! D’ACORD! Hi ha tajins per sopar? UAJA! Podem banyar-nos a la piscina? UAJA! Podem estar una estona a la piscina per mirar les estrelles? UAJA!, però en silenci.
Hem agafat el cotxe i servidor s’ha quedat fregit al cap de poca estona. Això de dormir poc ... A Skoura hem parat a dinar, però no hem visitat el palmeral ni res. Un altre cop serà (o no). El menjar força picant, per cert. Després de dinar hem anat fins a les Gorges del Dades, un congost impressionant amb unes vistes molt bones i una carretera força estreta i sinuosa.
Les alcassabes, els petits poblets i els paisatges impressionants es succeeixen mentre remuntem la carretera de les Gorges del Dades
Una imatge força comú i lamentable de molts llocs Marroc: els homes fent el dropo a l’ombra d’una paret o d’un arbre, mentre les dones carreguen pesats farcells o estiren dels soferts animals de càrrega per la carretera.
I després, com que ja se’ns feia de nit, hem decidit parar a Tinerhir a dormir a un lloc que ens habien recomanat el grup de catalans que vam trobar a la pensió d’Aït Benhaddou, i que ja teníem reservat des del migdia. Aquesta altra pensió està a uns 7 km del poble pujant cap a les Gorges del Todra, i si no s’està atent es fàcil saltar-se-la, perquè l’entrada és molt petita i està una mica amagada. Ens ha rebut el “Jaime”, l’amo de la pensió, un home molt alegre i tranquil, que ens ha ensenyat totes les estàncies i s’ha posat a conversar amb nosaltres. La pensió està genial, amb moltes estàncies a l’aire lliure, i està ple de catifes, tapissos i cortines, i té uns terrats orientats a la vall amb unes vistes molt bones. Hem sopat tajins i espaguetis (tot molt bo), i després hem pres el te a la menta amb el “Jaime”, que ha tornat a conversar amb nosaltres sobre el Ramadà, el poble bereber, el negoci, els turistes, ... i quan ens hem adonat ja eren les 11 de la nit estàvem tots molt cansats, nosaltres pel viatge i les matinades, i el “Jaime” pel Ramadà. A dormir!! Si és que ens deixen les mosques i els mosquits.
NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.