Com m'agradaria recitar-li Y SIN EMBARGO TE QUIERO a algú (a alguna)! Però a mi ningú m'estima … :_(
Ja fa uns quants anys que la mare va haver d'ingressar uns dies a l'hospital, i per a què l'estança li fos més agradable li vaig regalar un doble disc en directe de JOAQUÍN SABINA que tancava amb aquesta cançó. Amb el temps aquell disc va passar a formar part del patrimoni i de la banda sonora de la família perquè, primer el va escoltar la mare, després va ser un referent per a mi, i finalment el meu germà també s'hi va acabar enganxant, de forma que a vegades l'escoltem tots plegats, cosa força estranya, perquè tenim gustos musicals força dispars.
El cas és que en èpoques com aquesta en la que m'envaeixen la tristesa i la melancolia, aquell disc plagat de clàssics de Joaquín Sabina, cantats per ell mateix en teatres amb petits aforaments, amb la veu rovellada i trencada d'ara, que li dóna molta més força que la que tenia fa 25 o 30 anys quan va composar i gravar la majoria d'aquelles cançons, i amb els arranjaments musicals actuals també més senzills, el cas és que, com deia, és en aquestes èpoques quan més m'agrada escoltar i cantar mentalment cadascuna de les cançons d'aquell disc.
Joaquín Sabina, un músic, un poeta, un home que la vida li ha donat tot… i gairebé li ha pres tot, el Bob Dylan llatí (que Andrés Calamaro em perdoni), el mirall de centenars de cantautors, la banda sonora de generacions senceres.
Mai estaré prou agraït a tot el que aquest home m'ha ensenyat.
Una abraçada a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.