Un dia especial

 

Els carrers plens de gent alegre i entusiasta, les parades de llibres i roses a l'aire lliure, els famosos de la ràdio i de la tele fent el programa en directe, al carrer i de cara al públic, … A ningú se li escapa: avui és un dia especial. Som a Catalunya i avui és Sant Jordi!

És un dia molt bonic per passejar pel carrer, per mirar les parades de llibres, per comprar-ne algun (no, no està prohibit comprar llibres), comprar també alguna rosa per a l'estimada (i per la mare).  Un dia molt especial per a tots aquells qui estimen a algú altre. Una oportunitat més per declarar l'amor i l'admiració a aquella persona tan especial.

Un dia especial per als llibreters, que en poques hores vénen el que no està escrit (mai més ben dit), i aprofiten per portar als autors de moda per a què signin i dediquin els seus llibres a la seva parada, i així arrosseguin a una munió de gent àvida per saludar a aquell autor o autora, i de passada que comprin el llibre a la seva parada i no a la del costat (el negoci és el negoci).

Un dia especial per a les editorials, que enfoquen bona part del negoci anual en una jornada com aquesta i, tret d'alguns premis literaris importants, la data de sortida a la venda dels llibres està meticulosament planificada per fer-la coincidir amb les setmanes immediatament anteriors a la data d'avui, per tal que tots els llibres tinguin temps d'arribar a les prestatgeries de les llibreries.

Un dia especial per a les floristeries que, a part de Tots Sants, deu ser l'únic dia en què els homes van de forma massiva a comprar roses. Els estudiants també fan els seus dinerets revenent roses i aprofitant els beneficis per finançar-se el viatge de final de curs. El preu de les roses també és una cosa que es podria discutir, però mentre la gent ho pagui…

Un dia especial per als estudiants, que faran una festa a l'escola, i inclús alguns d'ells podran exposar la seva creativitat literària participant als Jocs Florals.

Seria un dia especial per als polítics si, igual que les llibreries i floristeries, igual que els presentadors de la ràdio i la televisió, igual que alguns estudiants, … sortissin al carrer i parlessin amb la gent per veure què passa a peu de carrer. Inclús podrien celebrar les reunions i els plens al mig d'una plaça envoltada de graderies! Però tranquils, que això no ho faran. No mentre es puguin exposar a les crítiques, vilipendis i insults a que els sotmetrien alguns ciutadans, sense fer-se cap foto ni rebre res a canvi.

Hi ha qui reivindica que Sant Jordi sigui declarat oficialment com a Diada Nacional de Catalunya amb tot el que això comporta. Jo no hi estic gens d'acord: seria un dia de festa al treball on la gent aprofitaria les primeres calors de la primavera per marxar on fos, i els carrers quedarien buits i tristos, es perdria ràpidament la tradició de comprar i regalar roses i llibres, i ja no tindria l'encant que se li suposa a una festa com aquesta. Vaja, el mateix que és ara l'11 de setembre, un dia on a part de les senyeres als balcons, les sardanes i els castellers a les places, i alguna que altra reivindicació, ja no dóna més de sí. De la ruqueria que fan els polítics de portar flors i fer-se la foto a l'estàtua de rigor ja no cal dir res. Si Sant Jordi fos festiu, es perdria un dels trets identitaris de la cultura catalana.

Jo no vull un Sant Jordi com l'11 de setembre! Jo vull un Sant Jordi amb els carrers plens de gent!

P.D.: a mi la rosa m'agrada regalar-la de color vermell, amb espiga i lligada amb la senyera. Un clàssic que mai falla!