Diari Pop: MANEL – Aniversari

I avui, aquesta, per a mi.

Encara que sigui a costa de semblar narcisista.

I és que, avui, aquesta cançó, me la mereixo.

Perquè, avui… em faig gran.

 

Recomano fervorosament veure el vídeo a pantalla completa i el alta qualitat (1080p). És una autèntica obra mestra que no té desperdici. Igual que la cançó. Mai fins ara una cançó d’ANIVERSARI s’havia convertit en una peça de culte. Després de trencar esquemes amb el seu primer disc, els MANEL ho han tornat a fer.

M’agrada especialment el principi de la cançó, mentre es recita l’escena de la sortida del pastís: “Que demani un desig! Que demani un desiiiiiiig!”. Tant de bo aquestes dues frases es comencin a utilitzar en bona part de les celebracions d’aniversari arreu de Catalunya. A mi se’m posa la pell de gallina.

 

MANEL – Aniversari (lyrics)

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últimsalt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

I en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.