Ens hem aixecat aviat i a l’hotel hem fet un esmorzar abundant. Després hem canviat una mica de diners i hem anat a buscar el cotxe de lloguer. Com que el cotxe encara no estava preparat, hem fet temps donant una volta per Tànger. No és una ciutat molt bonica ni destaca per res especial, potser perquè és més occidental de l’espera’t. Un cop hem agafat el cotxe i l’hem repostat, hem agafat l’autopista fins a Marràqueix.
Les carreteres del Marroc. En qualsevol moment pots trobar-te les coses més insospitades. S’ha d’estar alerta!
Passats Rabat i Casablanca, hem parat en una àrea de servei per dinar unes delicioses tajines. A prop de Marràqueix el paisatge s’ha tornat torna cada vegada més àrid, fins a convertir-se en un desert de turons gairebé sense vegetació, encara que els ramats de bestiar no hi falten, ni a la muntanya ni a la carretera: a part que el trànsit és una mica caòtic per ser que es tractava d’una autopista, també hem d’estar alerta perquè de tant en tant ens hem trobat vehicles aturats al voral, gent circulant a sobre d’un ruc, camions carregats fins als topalls, i inclús gallines soltes al voral! També ens han cridat l’atenció alguns suburbis marginals envoltats de runes i escombraries, però on no faltava ni una sola antena parabòlica a sobre de cada llar. Veure per creure. Aquí la temperatura ha arribat als 44ºC, i al cap de poca estona han catgut quatre gotes que tot just han servit per rebaixar la temperatura un parell de graus.
Marràqueix ens rep amb una temperatura de 44ºC, un autèntic forn!
Un cop a Marràqueix, la feina principal ha estat trobar un hotel per dormir dues nits. Hem contactat amb alguns, però uns no tenien habitacions, d’altres eren massa cars, … fins que hem trobat un hotel amb connexió a Internet per mirar algun lloc adequat. Al final hem reservat les habitacions en el mateix hotel on estàvem connectats a Internet, però a un preu molt més barat que al mostrador de recepció. Quan els hem fet arribar la reserva per Internet, els recepcionistes s’han quedat una mica parats. Mentrestant ha succeït l’esdeveniment del dia, del mes i inclús de l’any: ha catgut una pluja torrencial durant més d’un quart d’hora, que ho ha deixat tot ple de fang i ha rebaixat la temperatura fins als 20 o 25ºC. Increïble!
Sort que 15 min. de pluja torrencial han deixat un ambient força més fresc.
Després de distribuir les habitacions, hem anat caminant tranquil·lament fins a trobar la plaça Djemaa-el-Fna. Es tracta d’una plaça impressionant on els espectacles, actuacions i els llocs on fan tatuatges Henna, es barregen amb les paradetes per sopar, les botigues d’artesania i comestibles, i les parades on serveixen gots de sucs de taronja boníssims per 3 dírhams (menys de 0,30 €). I tot plegat amb un formigueig de gent demanant caritat o intentant emportar-te cap a la seva paradeta per sopar. En definitiva, un caos. Al final ens hem assegut en una paradeta on hem sopat unes racions de cuscús i uns refrescos. Després hem fet un passeig per la plaça i hem aprofitat per fer unes quantes fotos. Com que ja estàvem cansats, hem negociat el preu de dos Petit Taxi per arribar fins a l’hotel. Un cop a l’hotel ens hem assegut a la terrassa a relaxar-nos, comentar el dia i planificar el dia de demà.
Cada nit hi ha un ambient de Festa Major a la plaça Djemaa-el-Fna (Marràqueix)
Senyora fent tatuatges Henna al braç d’una noia.
Paradetes de la plaça on fan sucs de taronja naturals, freds i a l’instant, per 3 dírhams (uns 0,25 €). Boníssims!!
Cada nit la plaça s’omple de parades per sopar. Els “comercials” se les empesquen totes i persegueixen a tothom per tal que vagin a la seva parada: “Mongetes seques! Pamtomata! Barcelona és bona si la bossa sona! Visca el Barça!…” Tant se’ns nota que som catalans?
La cuinera de la parada on vam sopar, sempre alegre i riallera.
El canvi cultural a Marràqueix és notable: gent demanant caritat als turistes despistats, el trànsit molt caòtic, la gent creuant els carrers per tot arreu, amb cotxes, motos, bicis, carros, rucs … per tot arreu. Però és nota que és una ciutat en ràpida evolució i que està prenent tics occidentals, com els cartells publicitaris, algunes noies van molt arreglades… Demà seguirem amb la visita per la ciutat.
Al voltant de la plaça hi ha paradetes de tot tipus
La càmera de fotos a una mà, i un suc de taronja a l’altra.
NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.