Si ahir va ser un dia per començar a prendre contacte amb la ciutat, avui ens ha servit per endinsar-nos en el seu ritme caòtic.
Ens hem aixecat aviat per anar a esmorzar als voltants de la plaça Djemaa-el-Fna. Després ens hem introduït en la Medina, un laberint de carrerons que envolten la plaça i que corresponen a la part més antiga de la ciutat, per no sortir fins després de dinar. Penetrar a la Medina és una experiència d’allò més excitant i emocionant que un es pot arribar a imaginar: botigues en tots els racons, gent d’allò més variada, carrerons retorçats, bruts i estrets, olors molt penetrants i no sempre agradables, … però el que més crida l’atenció a primera vista és el trànsit caòtic que governa la Medina. Si a la ciutat en general tot ja és força caòtic, a la part antiga tot es multiplica: camions que recullen brossa o caixes d’ampolles buides dels comerços i que ocupen tot el carrer embussant el trànsit, mobilettes que piten contínuament per tal que s’aparti la gent, bicicletes que intenten imitar a les motos, … i ja només ens falta el transport més tradicional de la regió, que no és cap altre que el carro carregat de menjar, totxos, fardos, bombones de butà, ... estirat per un ruc. Si unim tot això als vianants habituals que intenten fer les seves compres, i als turistes curiosos que no estan acostumats a aquest enrenou i molesten a tot arreu, ja tenim com a resultat el gran caos que és la Medina. Que a ningú se li acudeixi posar-se per allí amb un cotxe! És una cosa que si no s’està allí per a viure-ho, és difícil d’imaginar les dimensions del caos, per més que un s’esforci en explicar-ho.
Passejar pels carrerons de la Medina de Marràqueix és trobar-se una escena pintoresca a cada cantonada.
Buscant i buscant, i amb l’inestimable ajuda d’un noi que s’ha ofert a acompanyar-nos, hem arribat a la curtidoria on els berebers porten les seves pells de cabres, ovelles i camells, i les netegen, les assequen, les tenyeixen i les tallen, per després fer sandàlies, cinturons … i altres productes de cuir. És un lloc que desprèn unes olors molt desagradables i nauseabundes. Encara rai que el nostre guia ens ha ofert unes branquetes de menta per suportar millor les olors.
Les curtidories de Marràqueix, on es transforma la pell dels animals en sabates, cinturons, bosses, ...
Després de la visita a la curtidoria, hem entrat una altra vegada als carrerons per arribar a la Madrassa Ben Youssef, un lloc on abans s’ensenyava l’Alcorà: fins que un no s’aprenia l’Alcorà de memòria, no en podia sortir per pregonar-lo arreu on anava. Després hem tornat a la plaça i mentre ens hem perdut buscant el museu Dar Si Saïd, hem trobat un lloc molt bonic per dinar: un oasis enmig del desert.
Les parets de la Madrassa de Ben Yussef llueixen unes decoracions molt elaborades.
Altres estàncies de la Madrassa de Ben Yussef
Després de dinar hem tornat a l’hotel per donar-nos una dutxa (o piscina) i descansar, i a mitja tarda hem visitat les Tombes Sadites.
Quina calor que fa!
Les Tombes Sadites també llueixen unes decoracions molt curoses.
Després hem tornat a Djemaa-el-Fna per situar-nos en una terrassa i prendre les millors fotografies de l’espectacle que s’organitza a la plaça mentre degustàvem un “whisky marroquí”: un té a la menta. Quan ja era ben fosc, hem anat a sopar unes pizzes al terrat d’un restaurant. Després hem tornat a l’hotel a descansar.
Saltimbanquis, ballarins, musics, acròbates, contacontes, parades per fer una mossada o un suc de taronja, ... tot això és la Plaça Djemaa-el-Fna
Demà seguirem amb Marràqueix, i després de dinar creuarem la serralada de l’Atlas per endinsar-nos definitivament en el desert.
NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.