Després de l’esgotadora jornada d’ahir ens hem pres el matí amb calma, i ens hem aixecat a les 8 que són les 9: com que comença el Ramadà s’endarereix 1 hora el rellotge i ara ja són dues hores menys que a Espanya. Després d’aixecar-nos i fer-nos les maletes, hem sortit de l’hotel per anar a visitar el Palau de la Bahia. Però abans a esmorzar i veure com s’esbarallaven dos marroquins, encara que per sort ningú ha pres mal. El Palau de la Bahia és un lloc molt tranquil, cosa que contrasta amb l’enrenou dels carrers dels voltants. Hem vist els jardins que hi ha en el seu interior, i la laboriosa decoració de les parets i els sostres de les estàncies.
El Palau de la Bahia de Marràqueix
Després hem visitat els Jardins Majorelle, un altre refugi de silenci i tranquil·litat, on es pot passejar i descansar mentre es contemplen les plantes, fonts i estanys molt ben cuidats.
Els Jardis Majorelle de Marràqueix
A dinar hem anat a la zona nova de la ciutat, on no hem tingut cap problema per trobar un restaurant obert, encara que avui comenci el Ramadà. Després hem agafat el cotxe per anar fins a Aït Benhaddou. Durant el camí hem deixat enrere les planes i els turons de Marràqueix, per entrar en el Gran Atlas a través del port de muntanya de Tizi-n-Tichka (2.260 m), llarg, sinuós i estret. Com si fossin els Pirineus, però molt més llarg. La terra continua sent del color roig característic, però els pobles i la gent són diferents: cares més estilitzades, més allargades, gent tranquil·la en pobles petits i tranquils, on impera l’economia de subsistència, i on els nens juguen al carrer o a prop de la carretera, les dones treballen i carreguen amb grans fardells per la carretera, i els homes passen el temps ajaguts a l’ombra amb aparent passivitat i parsimònia. És el poble bereber. Ens hem aturat diverses vegades a fer fotos a la gent i als llocs.
Hem travessat l’Atlas per la carretera que uneix Marràqueix amb Ouarzazate. A través de l’estreta i sinuosa carretera que puja fins al port Tizi-n-Tichka, ens hem anat endinsant en el desert i hem trobat els primers pobles berebers i la seva forma de vida.
Hem arribat a Aït Benhaddou ja entrada la nit (ara es fa de nit molt aviat, abans de les 7 de la tarda es comença a amagar el sol), i hem trobat un allotjament a la pensió “La Rose Du Sable”, on per 150 dírhams (uns 13-14 €), tenim habitacions dobles amb lavabo a cada habitació, mitja pensió, piscina, Internet, gent agradable, i fins i tot un grup de catalans que feien una ruta similar a la nostra però a l’inrevés (ells van ara cap a Marràqueix). Hem fet una capbussada a la piscina, hem sopat i hem conversat amb els altres catalans, mentre donàvem el sopar que ha sobrat a un gat que estava a sobre del tendal de la jaima sota la que hem sopat. Ens han recomanat alguns llocs per visitar, allotjar-nos i fer excursions. Després d’una bona estona hem pujat a la terrassa més alta a contemplar els estels en la claredat del cel del desert, mentre jugàvem amb un gat molt petitet que rondava per allí. Aleshores ens ha arribat un missatge de la nostra amiga Elena de Granada, la que vam conèixer a l’AVE, que ens preguntava què tal el viatge. I ha començat una conversa de SMS una mica pujadeta de to entre Granada i Aït Benhaddou :-). I a dormir, que demà hem de matinar molt.
NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.