Abans d’arribar a l’estació, he passat per l’agència de viatges a recollir l’assegurança del viatge, i després a l’estació de trens. Un cop a l’estació no he vist a cap conegut per la qual cosa he deduït que era el primer en arribar. Fins que un senyor m’ha preguntat si anava al Marroc i li he dit que sí. Aleshores s’ha presentat: era el Jordi, l’amic del Lluís, que m’ha identificat per la bossa on portava la càmera. Poc després han arribat el Lluís i el Joan i ja hem anat a embarcar al tren.
Hem sortit de Lleida a les 11.30 amb l’AVE en direcció a Màlaga. Ens hem assegut en una taula on podíem conversar els 4 i discutir temes com les trucades de telèfon o les rutes que seguiríem un cop arribéssim al Marroc. Com que no hem ocupat els seients que ens corresponien als bitllets del tren, quan hem parat a Saragossa, hi ha hagut una mica de confusió i alguns passatgers han hagut de canviar de seient. El Lluís ha anat al seu seient del vagó 9, i el seu lloc l’ha ocupat una noia molt maca. Al principi semblava una mica insulsa perquè no deia res, però després de dinar s’ha animat i ha entrat en la nostra conversa. Al final ha resultat una noia molt simpàtica i agradable, i ens ha explicat que es deia Elena, que tenia 22 anys i que era d'un poblet de Granada, però que havia anat a Saragossa a passar uns dies amb uns amics i que ara tornava a casa, però que no li feia massa il·lusió perquè no s’acabava de portar massa bé amb la seva mare i la seva padrina. Un cop a Màlaga hem fet un cafè i un refresc i hem anat als nostres autocars, l’Elena cap a Granada i nosaltres cap a Algecires.
Algecires és un lloc força lleig però és d’on surten els vaixells cap a Ceuta i Tànger. Hem comprat un bitllet cap a Tànger per 20 € i hem fet temps fins que ha sortit el vaixell. A la sala d’espera, una nena de pares marroquís m’ha vingut a saludar i a abraçar de manera molt efusiva, i ens ha fet treure unes rialles a tots. El viatge en vaixell ha anat molt bé: hem estat en una sala molt gran amb taules i cadires, fent temps mentre comentàvem detalls sobre el viatge. Al vaixell hem hagut d’anar a fer una cua i esperar a què la policia ens marqués els passaports.
Un cop a Tànger, és quan realment ens hem adonat que estem en un pais diferent: encara que tot tingui un rerefons força europeu, el trànsit és bastant caòtic, els taxis (Petit Taxi i Grand Taxi) estan per tot arreu, la gent s’ofereix a portar-te les maletes i a acompanyar-te a canvi de propines, venedors ambulants, tot bastant brut i vell … Al final hem agafat un Grand Taxi que per 5 € ens ha portat a l’hotel. L’hotel està molt bé i ens ha recomanat un lloc on sopar, on hem menjat unes pizzes i hamburgueses artesanals delicioses. I tot per 140 dírhams (uns 12-13 €). Tots 4!!! Increïble, hem sopat molt millor que en molts llocs de Lleida per un preu simbòlic. Ara a dormir fins demà aviat, que a les 8 ja hem d’estar en marxa.
NOTA: Tots els fets relatats són absolutament verídics. L'única cosa que s'ha canviat són els noms dels protagonistes per tal de preservar la seva vertadera identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots deixar un comentari, preferentment des d'un punt de vista constructiu i mai faltant al respecte.